La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
Eleccions sense ànima
Florentino Pérez va revalidar ahir la presidència del Reial Madrid. Amb una participació superior a l'esperada, va aconseguir el 65% dels vots. I el seu rival sorpresa, Enrique Riquelme, es va plantar en un inesperat 35%.
A primera vista, és la crònica d’una victòria anunciada. La inèrcia de la llotja va funcionar. Però els resultats d’ahir, i tota la campanya electoral, mostren una imatge més complexa, tant pel que fa al club madrileny com a l’esport del futbol.
El projecte oficialista de Florentino Pérez ha quedat revalidat. I recordem com s'ha arribat fins aquí: amb una campanya llampec, feta a mida per passar-hi de puntetes. I que va començar amb una roda de premsa vergonyosa i inesperada.
Davant dels micròfons vam veure un Florentino Pérez que perdia els papers,
transmetent una imatge molt pobra de les seves facultats actuals. Així vam arribar a unes eleccions en què Florentino ha guanyat, malgrat que un terç dels vora setanta mil socis amb dret a vot li hagin retirat la confiança. Si llegeixen bé els resultats, l’ensurt a la llotja serà ben real.
I és que, atenció, perquè aixecar una alternativa dins el Reial Madrid és gairebé un miracle. El sistema està completament blindat pels estatuts i uns avals inassumibles: vint anys d'antiguitat com a soci i el requisit d'avalar personalment el quinze per cent del pressupost del club, més de cent vuitanta milions d'euros de la pròpia butxaca. Una realitat feta a mida per mantenir l’statu quo.
Un statu quo que s’ha traduït en un duel de projectes tallats pel mateix patró. Perquè, si mirem la campanya de prop, els dos candidats han acabat oferint propostes força semblants. Riquelme va dir que tenia tancat el fitxatge d’Erling Haaland i va assegurar que posaria Jürgen Klopp a la banqueta. Tot i que, atenció, els representants de l’entrenador i del davanter ho van desmentir ràpidament.
Per la seva banda, Florentino Pérez va contraprogramar anunciant el retorn de José Mourinho i una oferta imminent de cent cinquanta milions d'euros per a un nou jugador que assegura que presentarà demà.
El programa de tots dos candidats coincidia en un punt: el del futbol galàctic construït a base de talonari. Per descomptat, les campanyes electorals hi són per fer promeses i per plantejar com fer-les realitat. Però tant Riquelme com Florentino han preferit les promeses a les realitats.
Notícies relacionadesPer exemple, hi ha hagut molt poc debat sobre la proposta de vendre un 5% del club a un inversor privat. En el fons, tots dos candidats eren més semblants que no pas diferents. Aquesta és la paradoxa d’aquestes eleccions: no s'ha votat entre el negoci i l'afició, s'ha votat entre el gran magnat i un altre aspirant a gran magnat. Una batalla interna entre multimilionaris per veure qui representava millor els interessos de la marca.
L’afició blanca ha escollit Florentino Pérez, però el fons és clar: l’ànima del futbol no estava cridada a votar ahir. I, probablement, tampoc la del Reial Madrid.
