La història de Joan Vinyes, el capellà de l’Escala que va penjar els hàbits per amor en plena postguerra

La notícia va córrer com la pólvora i va ser l’inici d’un calvari per a la parella, que es va veure obligada a marxar de l’Escala i refugiar-se a l’anònima Barcelona, on Vinyes, gràcies a la seva culta formació, treballaria per a diferents editorials com a corrector, redactor i traductor. Aquesta història, marcada per la moral de l’època, va traspassar fronteres i se’n va fer ressò, fins i tot, la cadena britànica BBC. Ara, els seus fills Joan, Ramon i Josep Maria han volgut retre homenatge als pares recuperant aquelles vivències a través de la veu del mateix Joan Vinyes, que va deixar per escrit la seva evolució personal i religiosa. El llibre, titulat ‘Memòries d’un llibre, apòstata’ i publicat per Editorial Gavarres dins de la col·lecció «Temps d’ahir», es va presentar fa poc a l’Alfolí de la Sal de l’Escala, un acte col·lectiu de restitució del tot necessari.

L’editor Àngel Madrià era conscient de la significació d’aquella primera presentació, que només es podia fer a l’Escala, i va agrair, d’entrada, a la família «la valentia, gosadia i voluntat de fer pública aquesta història tan dura i compartir-la». La situació, va confirmar Madrià, «va sacsejar d’una manera terrible l’estructura de l’Església catòlica a Catalunya», que va buscar treure importància al fet. L’editor va assegurar que ell, personalment, encara no s’explicava com Vinyes havia decidit fer-ho públic, no amagar-se’n, si era plenament conscient de la repercussió que tindria. De fet, va ser el mateix notari de l’Escala qui l’hi va aconsellar. Josep Maria Vinyes Vilà, un dels fills i curador de l’edició, tenia clara la resposta: «L’amor. Crec que va ser molt valent, però una mica ingenu, perquè pensava que l’Església l’ajudaria». Va ser al contrari i, fins i tot, «van passar penúries».

Josep Maria Vinyes, molt emocionat, va assegurar que el seu pare, en els escrits que va deixar i que ell ha revisat amb molt de compte –alguns sota pseudònim– «parla de la seva vida sense ànim de venjança i amb un text preciós. Ell va conèixer i va viure situacions excepcionals i el text és molt ric i permet moltes lectures». En va donar fe llegint tres fragments «fonamentals» que donaven claus sobre els motius que el van portar a deixar el sacerdoci. Els tres fragments estaven vinculats al pas del pare per l’Escala, poble on va arribar l’any 1946 amb el títol de rector d’Empúries, el més jove de la diòcesi, malgrat quedar sota el control del rector mossèn Joan Roura. Abans d’instal·lar-se a l’Escala, Joan Vinyes havia viscut moments molt durs. L’esclat de la Guerra Civil Espanyola el va sorprendre sent un aspirant a capellà a la Universitat Pontifícia de Comillas, es va amagar a la casa familiar, a ‘can Peix’, i, quan va ser cridat per anar a lluitar, va desertar. Malgrat això, va viure matances de capellans en mans dels dos bàndols.

El primer fragment llegit pel seu fill, que fa arguments al pas que va fer, era molt significatiu i evocava la intensa activitat social i cultural de mossèn Vinyes a l’Escala, però també la immensa soledat que patia «enyorant la vida de la gent normal (...) acompanyats de família i fills». Els capellans, afegia, «eren els éssers més miserables del nostre temps perquè ni tan sols tenien aquella companyia de la qual no es veuen privats ni els més desafortunats». El seu fill Josep Maria argumentava que el pare havia quedat orfe als dos anys i que havia tingut «una infància bastant dura». A més, als 11 anys va ser intern al seminari escola de Santa Maria del Collell, on va estudiar filosofia i música. «La falta d’un afecte va marcar molt el seu caràcter», va confirmar. Es pot dir, a més, que ell no volia ser capellà, l’hi va imposar la família. Era el segon fill i el seu pare era metge.

Eludir la hipocresia

El cas de mossèn Joan Vinyes va ressonar durant molt temps entre la societat de l'Escala. Tant, que fins i tot, com va recordar l’historiador i president de l’Agrupació Avi Xaxu, Jordi Gallegos, «les males llengües» van fer córrer una dita «de gran duresa» que encara avui ell recorda: «Al poble de l’Escala, hi ha una tal Vilà que amb el seu aire diabòlic ha fet sortir dels hàbits a un pobre capellà». Després d’aquesta dita malintencionada, hi havia tota altra realitat que aquestes memòries revelen. Quan Joan Vinyes va penjar els hàbits, va rebre pressions perquè tornés a ser capellà. El seu fill va explicar que «un dels arguments que més van utilitzar, per part de la mateixa Església, és que el més normal era tenir una concubina i que no tenia per què renunciar al sacerdoci».

Amb això, Joan Vinyes estava absolutament en desacord. Per ell, Maria Assumpció va ser la llum de la seva vida. «Sense ella, el seu suport, la seva enteresa i el seu coratge jo no m’hauria vist mai amb ànims de dir adeu a trenta anys marcats, des dels seus inicis, per la més absoluta submissió a l’autoritat de l’Església. Sense Maria Assumpció m’hauria deixat arrossegar pel procés de desencant de les estructures eclesiàstiques i m’hauria abandonat a la vulgaritat d’una conducta hipòcrita. Si jo no em veia capaç de mantenir-me celibat, si no podia prescindir d’una dona, la podia presentar com la meva germana o la meva majordoma». En el text, Joan Vinyes reconeix que «la vaig voler de tot cor i ella em va estimar amb totes les seves forces, i va ser aquesta unió sentimental la que va decidir el canvi de la meva existència. A una dona que vols de veritat no la pots convertir en una prostituta».

Una Església universal

Segons Josep Maria Vinyes, el seu pare «va patir persecució». L’intent d’aturar-ho, que es va demostrar inútil, va ser casant-se amb Maria Assumpció per l’Església protestant, que, en aquell moment, no estava prohibida i era tolerada. Tot i que el casament no tenia validesa li servia per «confirmar el seu compromís». Així, quan Joan Vinyes renuncia a la fe catòlica, troba refugi durant uns anys a l’Església Baptista. Més tard, va decidir tornar al catolicisme, tot i que «ell creia en una altra Església, no tan jerarquitzada, més natural i més centrada en Jesús, una Església on tinguessin cabuda tots els cristians, també els jueus i, fins i tot, els musulmans; ell creia en una església universal», va assegurar Josep Maria Vinyes, que, tant ell com els seus germans, es van assabentar del passat com a capellà del seu pare per casualitat, fullejant un àlbum de fotografies que els pares tenien guardat al prestatge més alt. «Jo mai l’hi vaig dir a ningú de manera natural fins que vaig ser més gran, em feia vergonya», va assegurar Josep Maria Vinyes que fins que no va tenir deu anys no va saber que no estaven batejats. Els pares els van donar a elegir i els van batejar: «Què havíem de fer en aquella època?, no teníem alternativa».

M. Assumpció, la culpable

Notícies relacionades

Francesc Romeu, rector: “Hi ha una necessitat de transcendència i la gent la busca com pot”

Sílvia Soler imagina trobades impossibles al seu nou llibre, com Mercè Rodoreda, Virginia Woolf i Natalia Ginzburg juntes

Durant la presentació, l’arxivera i historiadora Lurdes Boix va descriure el llibre com a «valent i sincer, amb reflexions d’una persona que s’interroga sobre la vida». Va destacar la qualitat i didàctica del text. Segons el seu parer, «hauria d’estar a les escoles perquè els joves entenguin què representava una dictadura en el seu punt àlgid i l’Espanya de la postguerra». Lurdes Boix va reconèixer haver disfrutat amb la lectura, sobretot els passatges escalencs com quan afirmava que l’Escala li «semblava la vila més democràtica de totes les que havia conegut». En aquest sentit, Joan Vinyes tenia amics comunistes. Durant la seva intervenció, Boix va recuperar testimonis de gent que l’havia conegut i tractat com Dolors Poch, que va fer la catequesi amb mossèn Vinyes. Va ser quan tenia deu anys quan va tenir lloc l’episodi ara recordat. Poch va recordar mossèn Vinyes com «la llum dins del que vivíem, amb tota mena d’activitats i excursions, un home obert a tot». La historiadora no va ocultar que a l’Escala li van fer «boicot a Maria Assumpció deixant de saludar-la, tornant-li la cara i culpant-la de tot». Segons Boix, «no es va entendre l’acte, fora dels amics i la bona gent; ho van veure com una cosa dolenta».

Per la seva banda, Jordi Gallegos va descriure l’episodi com a «traumàtici encara pendent «de tancar» a l’Escala. Per ell, allò que «va propiciar l’amor» entre Joan Vinyes i Maria Assumpció Vilà va ser la música. També va recordar que l’apostasia de Vinyes no va ser l’única a l’Escala. Una altra va arribar molts anys després, però la «repercussió va ser completament diferent». Segons ell, les memòries «mostren un Joan inquiet, radical, conseqüent, a la recerca d’una autenticitat, una fidelitat a la figura de Jesús, tant a l’Església catòlica com en el protestantisme». Però també serveixen per «fer justícia» als dos protagonistes d’aquesta història.