Els bombers del parc Joan Miró aniran a l’avinguda de Sarrià el 2030

L’Ajuntament de Barcelona va donar llum verda ahir a la construcció del parc de bombers a l’avinguda de Sarrià, un projecte encallat des de fa tres lustres i forçat per una sentència que fa més de 12 anys va anul·lar la llicència per aixecar l’actual caserna provisional al parc Joan Miró. El govern del PSC hi va incorporar propostes de Barcelona en Comú i ERC per guanyar-se el seu suport i desencallar el projecte. Les tres forces li van atorgar l’aprovació provisional, amb el compromís que les instal·lacions es comencin a construir el 2028 i siguin operatives el 2030.

La caserna s’erigirà a l’illa triangular que tracen l’avinguda de Sarrià i els carrers de Comte d’Urgell i de Londres. Fins ara, el planejament preveia un nou parc just allí, cosa que va fer que part dels veïns discutissin el canvi. Per compensar que al final s’edifiquin unes dependències per als bombers, ha sigut necessari buscar espai on traslladar metres quadrats per a jardins.

Amb les negociacions amb l’oposició, els Comuns van arrencar que s’acceleri la pacificació amb espai limitat al trànsit i prioritari per a vianants en un tram del carrer de Comte Borrell, entre el carrer de París i l’avinguda de Josep Tarradellas. S’ha de convertir en realitat en els pròxims tres anys i BComú el qualifica com "l’únic eix verd" sorgit del mandat que acabarà amb les eleccions municipals que tindran lloc d’aquí a un any.

El partit també va condicionar el seu vot al fet que s’avanci l’ampliació dels jardins de Marcos Redondo, una altra contrapartida per redistribuir zones verdes a causa de la mudança dels bombers. A part, els socialistes van acceptar a petició d’ERC que el 50% del sostre de la futura caserna es cobreixi amb vegetació i es col·loquin plaques fotovoltaiques a la resta.

Escola Entença

El pla per ressituar el parc de bombers ha portat cua. De fet, es van presentar més de 650 al·legacions abans de l’aprovació inicial i ara se n’han registrat 1.783 en contra. Junts es va abstenir i va advertir que la justícia podria tombar l’acord. El PP i Vox hi van votar en contra i van recriminar al govern que no atengués les peticions dels veïns contraris al projecte.

El regidor de l’Eixample, el socialista Jordi Valls, va defensar que la modificació de planejament pactada amb els Comuns i els republicans resol "tres reptes estructurals" per al districte d’una tacada. A més de desplaçar la caserna, encarrila la construcció de l’edifici definitiu de l’escola Entença, en barracons dins de l’antiga presó Model des de fa més d’una dècada. Junts, els Comuns i ERC van exigir al govern municipal que s’acceleri la remodelació de la històrica presó per materialitzar els projectes d’equipaments i habitatges. El PSC va replicar que es tracta d’una "prioritat" i va anticipar que es constituirà una oficina tècnica per coordinar la remodelació. A part, l’executiu confia que la mudança del parc encarrili també les reformes pendents al CAP Casanovas.

Valls va defensar la ubicació del futur edifici dels bombers i que el resultat que deriva del canvi de planejament és "inequívocament positiu". Va remarcar que, amb les noves previsions, les zones lliures s’amplien de 4.326 a 8.189 metres quadrats. Va afegir que s’allibera superfície per guanyar zones verdes a Joan Miró, es condicionaran dos interiors d’illa i es consoliden placetes ja existents, a part d’augurar la futura reforma de l’avinguda de Sarrià i d’Urgell. Al seu torn, l’Ajuntament permet que el propietari de la parcel·la on aniran els bombers construeixi un edifici, que inclourà 4.000 metres quadrats d’oficines, 1.550 metres quadrats per a comerços i un pàrquing soterrat de 750 metres quadrats. S’estima que aquest immoble de titularitat privada es finalitzi abans que les instal·lacions per a bombers.

Notícies relacionades

Les roses seran un 2% més cares aquest Sant Jordi

La vigilància policial obliga a passar-se a la bicicleta per delinquir

Llarg plet

D’altra banda, la majoria de partits van donar el vistiplau definitiu al fet que el centre cultural Julio Muñoz Ramonet es creï a la finca del magnat que va deixar en herència a la ciutat i que ha sigut objecte d’un llarg plet des de fa tres dècades entre l’Ajuntament i els seus descendents. Es preveuen reformar els tres edificis que componen l’ostentosa vil·la del carrer de Muntaner entre el 2027 i el 2031 per 7,5 milions d’euros. Tots els partits hi van votar a favor, tret de Vox, que es va abstenir al reclamar que es construeixi una biblioteca pública al conjunt. El que sí que està previst és que s’hi instal·li una pinacoteca que promet ser una de les més notables de la ciutat.