‘Push!’, una empenta per a l’esperança

Hi ha històries increïbles com la de Simon Gronowski, pianista belga i advocat que va escapar pels pèls de morir a Auschwitz. El tren que el duia al camp de concentració des de Bèlgica, on residia, va ser atacat per la resistència i alguns en van poder escapar quan es va obrir la porta del vagó on viatjaven. La mare el va salvar empenyent-lo fora quan el tren tornava a posar-se en marxa. Ni ella ni la seva altra filla el van poder seguir. No en va saber mai més res.

La seva història, que va explicar al llibre Simon, l’enfant du 20e convoi, va ser usada pel compositor britànic Howard Moody per crear una òpera participativa. Avui torna al Teatre La Faràndula de Sabadell després de l’èxit en l’estrena l’any passat. "Encara tinc malsons. A 11 anys els nazis em van matar la mare i la germana. La meva història em fa pensar sempre en els nens víctimes de les guerres, però aquesta obra és un cant a l’esperança. No ens hem de desanimar mai. És important parlar del que ha passat, no oblidar", assenyala en una conversa telefònica Gronowski, de 94 anys. "Avui hi continua havent nens que pateixen a causa de les guerres. Per superar el dolor cal ser valent i creure en un futur millor. Jo tinc fe en el futur perquè crec en la bondat de l’ésser humà".

Per a ell, el fet que hi hagués gent de la resistència que arriscant la vida ajudés a escapar jueus que anaven directes a les cambres de gas al tren de la mort és una prova suficient. I que el guàrdia del centre de deportació a Malines que els va obligar a pujar a aquell tren es penedís i volgués el seu perdó, és un altre senyal. "El camí de l’odi no porta enlloc. És una malaltia. Tota la vida he lluitat contra el feixisme, el racisme, l’antisemitisme", comenta. No és casual que fos advocat. "És una professió que m’ha permès ajudar la gent i que ha donat sentit a la meva vida", diu.

La caserna Dossin a Malines, reconvertida en un museu, un memorial i un centre de documentació sobre l’holocaust i els drets humans, va ser la caserna principal de deportació a Bèlgica. En van sortir més de 25.000 jueus i centenars de gitanos cap al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau entre els anys 1942 i 1944.

Missatge d’esperança

Push! pot ressonar avui més que mai, especialment perquè porta un missatge d’esperança. "Aquesta òpera és una bona manera d’arribar a les noves generacions", diu Gronowski. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial es va agafar a la música. "La germana era una gran pianista. Jo vaig aprendre a tocar el piano i el jazz em va salvar, m’hi vaig agafar quan em vaig trobar tot sol al món. Tocar el piano com feia ella em va aportar equilibri i em va donar força".

Notícies relacionades

La papereria Canut fa 100 anys en una cantonada històrica

Les galeries d’art espanyoles es reivindiquen amb una vaga històrica

Els negacionistes de l’Holocaust ho tenen pelut amb ell. Gronowski és un dels supervivents d’aquell horror. Una simple empenta va canviar la seva vida i ara ell empeny metafòricament altra gent a no repetir els crims del passat i a treballar per la pau.

Des de l’estrena, el 2016 a Anglaterra, Push! s’ha representat també a Noruega i Bèlgica. Avui serà a Sabadell en les dues funcions previstes i també en les de dilluns, a les dues sessions per a estudiants d’ESO i de batxillerat. Amb vista al futur, la Fundació Òpera Sabadell planeja portar aquesta òpera participativa a altres llocs de Catalunya i convidar a participar-hi cors del lloc on es muntarà la peça.