Gires d’aniversari: una forma de fugir del present

¿Quan va començar el pop a posar-se nostàlgic? Les gires d’aniversari van entrar en escena fa anys i avui dia, en algunes programacions, gairebé hi ha més concerts d’aquests que dels altres. Tours que celebren amb una xifra rodona els anys d’etapa d’un artista o els d’un àlbum de capçalera. Poden suggerir acomodament o falta de creativitat, però s’han establert a la maquinària del directe, a joc amb la conversió del concert en un esdeveniment celebratiu banyat en confeti. Amb hits, molts hits.

Sense sortir de la nostra escena, després de gires com les de Triángulo de Amor Bizarro (20 anys), Los Planetas i Mónica Naranjo (totes dues pel seu 30è aniversari) o Els Pets (40è), en aquest 2026 arribaran la d’Els Amics de les Arts i la de Búhos (20 anys) i les de Pastora i Álex Ubago (25). Sílvia Pérez Cruz celebrarà els seus 30 anys, com Revólver; Iván Ferreiro, els 35; Mikel Erentxun i Sopa de Cabra giraran pel seu 40è aniversari, i Jeanette bufarà en concert les seves 50 espelmes. A l’arena internacional veiem gires commemoratives d’Iron Maiden, Twisted Sister, Rush, Europe, Dream Theater, Belle and Sebastian, Halsey, Erikah Badu, Spiritualized, Death Cab For Cutie, Cat Power, Yeah Yeah Yeahs, Bloc Party, The Pogues, TV on the Radio, Built for Spill...

Notícies relacionades

El Book Music Festival es consolida i tindrà una edició gironina

La dècada increïble de la cocteleria Paradiso

Són tours que es basen en un material contrastat, que no et farà perdre el temps, i que invoca èpoques daurades o iniciàtiques (per a l’artista i per a tu). Es tracta de sentir-te més jove durant dues hores, reviure una emoció extraviada, tocar mitologia. No fa falta que passin segles per produir aquest efecte, com hem vist amb el 10è aniversari celebrat per Viva Suecia i per Joan Dausà. Entre el públic es reuneixen admiradors que van viure la pel·lícula a temps real i altres de caçats per una onada que creua llindars generacionals i alimenta la quadratura del cercle: fer-te sentir nostàlgic per una cosa que no vas viure.

Es percep una vibració que va més enllà de la música i que ajuda a entendre per què aquest tipus de gires, lluny d’esgotar-se, van a més. Són la promesa d’una immersió en un territori segur, ara que sembla que tot trontolla. I per als artistes, el xollo és notori: màxim guany sense passar per l’estudi. Repetir el que un dia va funcionar és un acte comprensible, només que, entre una gira d’aniversari i una altra, és pertinent preguntar-te si el directe pot acabar perdent-se en un bucle lleument embafador, una infinita festa d’aniversari en la qual acabes cobert de serpentines i amb el nas empastifat de pastís de nata.