"Oferim alguna cosa més que cost"

Capitán Denim neix en els 70 com un projecte familiar. ¿Quina herència continua marcant la manera de treballar?

La columna vertebral continua sent la mateixa: esforç, honestedat i sentit del que és just. Els nostres pares ens van ensenyar que res apareix per art de màgia i que darrere de cada peça hi ha sacrifici. Aquesta ètica continua guiant cada decisió.

La crisi del 2008 els va deixar al caire del tancament. ¿Quan van decidir apostar per la pròpia marca?

El 2013, amb la feina desplomada, vam entendre que només reinventant-nos podríem sobreviure. La marca pròpia era una idea latent des de feia anys i, tot i que els recursos escassejaven, vam convertir en bandera el que semblava un llast: fabricar aquí i fer-ho amb sentit comú.

Són una de les poques fàbriques tèxtils que mantenen tot el procés en un mateix lloc. ¿Què implica?

Financerament, pocs avantatges: competir amb països on els salaris són 20 vegades més baixos és una batalla perduda. Però el model genera estabilitat econòmica, social i mediambiental. Ens permet controlar la producció, evitar la sobreoferta i treballar amb una proximitat que, per a nosaltres, és una cosa irrenunciable.

Treballen des de Madrigueras, poble d’Albacete de menys de 5.000 habitants. ¿Quin impacte té en el territori?

Que la gent pugui decidir quedar-se ja és un avanç. No es tracta d’obligar ningú a viure en el seu poble, sinó d’assegurar que hi hagi aquesta opció. En molts entorns rurals aquesta possibilitat ha desaparegut.

¿Quantes persones formen l’equip i quines peces marquen tendència?

Som unes 60 persones. Aquest any destaquen el model Laforet, els total looks de pana envellida, el texà de camal ample Yayoi i bàsics com el Denver negre. En home triomfen les sobrecamises de sarga pesada i models de camal cònic com Booker o Herman.

¿Per què ha desaparegut tanta indústria tèxtil a Espanya?

La globalització ha imposat una competència deslleial basada en preus impossibles. Nosaltres hem resistit perquè oferim alguna cosa més que cost: valors, qualitat i l’agilitat que dona tenir tots els processos.

Els seus processos inclouen micronebulització, ozó i làser. ¿Quina innovació ha suposat un salt decisiu?

Totes han sigut clau, però la micronebulització ha sigut especialment reveladora: substituir l’aigua per aire ens permet reduir més del 90% del consum hídric en tintura i rentat.

La fàbrica funciona amb biomassa i energia solar. ¿Quin futur energètic imaginen per al sector tèxtil?

L’avenç tecnològic és rapidíssim. Mesurem cada any la nostra empremta de carboni; avui és molt reduïda i aspirem a minimitzar-la encara més. Arribar a zero és gairebé utòpic, però els marges de millora hi són.

Treballen només amb proveïdors pròxims i matèries certificades. ¿És difícil garantir una traçabilitat real?

Molt. La cadena de valor global és enormement opaca. En el nostre cas, treballar en proximitat facilita el control i ens permet fins i tot certificar l’ús de cotó espanyol, una cosa impensable en les produccions deslocalitzades.

Notícies relacionades

La cronologia de la cancel·lació del concert de Morrissey a València: del soroll a prop del seu hotel a necessitar un any de recuperació

Shein obre una antena a Barcelona

Els seus processos són més costosos que els d’una fàbrica deslocalitzada. ¿Està el consumidor preparat per pagar aquest valor?

Doncs això depèn de cada economia. Els nostres preus són raonables per al que hi ha darrere de cada peça, tot i que no totes les persones poden assumir-los, això és la realitat. Tot i així, cada vegada més consumidors entenen la lògica del cost per ús i aposten per peces duradores i responsables.