15 llibres de narrativa internacional per regalar aquest Nadal 2025

Parlant en present, aquelles narracions troben la seva equivalència en llibres actuals. Es poden detectar en ‘La prova d’oïda’, de la jove novaiorquesa Eliza Barry Callahan, i en la fantàstica (en els dos sentits) ‘El gual de la guilla’. L’espinós tema de la memòria té el seu desenvolupament en ‘La pregunta 7’, ‘El director’, així com ‘El jardiner i la mort’ de Georgi Gospodinov i ‘Diaris alfabètics’ de Sheila Heti.

Hi ha una cosa anomenada mètode Starobinets, que va conduint el lector des d’una realitat reconeixible fins a un terreny inquietant i terrorífic. L’autora russa, establerta a Barcelona, desplega totes les seves arts en aquesta ambiciosa novel·la sobre un desertor que després de la Segona Guerra Mundial fuig a un territori fantasmagòric poblat per ‘mad doctors’, éssers mutants i licantrops. Tota una experiència lectora.

Ray Bradbury renegava de la ciència i desplegava amb alegria i fruïció totes les armes de la ficció. Va pensar el futur com a advertència, no tant d’una amenaça extraterreste com de la terrible foscor que s’amaga en l’ésser humà. En aquest volum imprescindible es reuneixen les seves millors col·leccions de relats, començant per les seus fonamentals ‘Crónicas marcianas’.

Recuperació d’una enigmàtica novel·la de culte que manté intacta la seva capacitat per seduir. A una illa grega arriba un jove narcisista que veurà com totes les seves conviccions trontollen quan caigui sota la influència del personatge del títol, un milionari manipulador que l’enfronta a una sèrie de representacions teatrals que el transformaran.

Si només podeu llegir un llibre aquest Nadal, no ho dubteu, decidiu-vos per aquesta narració en la qual l’autor australià persegueix en primera persona la regla socràtica: una vida sense examen no mereix ser viscuda. Per a això traça una ruta que el portarà al camp de concentració on va estar el seu pare, la bomba d’Hiroshima, el genocidi aborigen a Tasmània i el ferrocarril de la mort japonès.

Pocs autors alemanys hi ha tan entretinguts (i divertits) com Daniel Kehlmann, autor de novel·les històriques a qui molts comparen amb Umberto Eco. Aquí ha trobat i desenvolupat un tema fascinant, la trajectòria de l’austríac G. W. Pabst, un dels grans mestres del cine que, a diferència dels seus col·legues realitzadors, va decidir tornar de Hollywood a l’Alemanya nazi, on va lluitar infructuosament per no ser sotmès.

Mestre del conte contemporani, la fórmula Saunders uneix subversiva crítica social, distopies especulatives, humor grotesc i pulles al capitalisme amb un estil característic carregat de tendresa i emoció, que no és aliena a la pràctica del budisme que va cultivar durant anys. Així que res millor que aquesta selecció de 16 brillants relats d’entre el millor de la seva producció.

Tot i que fa ja més de 40 anys que l’escriptora canadenca va publicar ‘El conte de la serventa’, no ha sigut fins a la seva adaptació televisiva que ha consolidat públicament el seu estatus internacional. Complerts els 85 i sense abandonar el seu habitual bon humor, fa aquí el recompte d’una vida i de l’estranyesa que li produeix una societat encaminada a l’autoritarisme, tal com va predir la seva obra mestra.

Retingueu aquest nom perquè està cridat a aconseguir el Nobel un any d’aquests. L’autor búlgar, que ens va fascinar amb ‘El refugi del temps’ (premi Booker), abandona la seva tendència a l’experimentació lúdica en aquest llibre emocionant dedicat al seu difunt pare, un home senzill i vital que va dedicar tots els esforços a cultivar el seu jardí. Una ‘memoir’ difícil d’oblidar.

Un parell de mesos abans que comencés la pandèmia, l’autora va sentir una pèrdua d’orella sobtada que més tard es revelaria com una rara malaltia autoimmune. L’experiència li va servir per escriure la seva primera novel·la, que l’ha llançat a un ampli reconeixement, endinsant-se de passada en el procés d’adaptació del seu nou jo gràcies a una estructura que s’assembla a les improvisacions jazzístiques.

Durant una estada en una cabana alpina, una dona descobreix que un mur invisible la separa de la resta del món. Acceptada la seva situació, haurà d’aprendre a sobreviure. Aquesta distopia escrita el 1963 per l’autora austríaca és ja tot un clàssic al seu país. Siruela la treu de nou aquests dies perquè per fi descobrim la petita joia oculta que és.

La canadenca Sheila Heti, membre del que s’ha anomenat la Nova Avantguarda, va decidir tornar als diaris que havia portat al llarg de 10 anys i, gràcies a un ‘excel’, reordenar-los en ordre alfabètic. El resultat, alliberat de la lògica del temps, li va tornar un discurs possiblement caòtic però revelador, marcat pel joc experimental.

Aquesta novel·la de Gian Marco Griffi no està encara en castellà, ja que la seva edició catalana s’ha avançat fins i tot a l’anglesa. Fenomen cultural a Itàlia, impulsat només a través del bocaorella, aquest llibre entretingut i profundament literari alhora segueix un empleat dels ferrocarrils a qui el 1944 al nord d’Itàlia i sota el control de la tropes alemanyes se li encarrega un mapa de la xarxa ferroviària mexicana.

No hi ha autora irlandesa que no sigui bona. I la sort és que encara en queden moltes per recuperar. Deirdre Madden n’és una. Aquí amb elegància, precisió i profunditat relata els records de tres germanes poc abans de l’inici de l’alto el foc de l’IRA el 1994 i de passada fa una fina anàlisi de la societat nord-irlandesa de l’època.

Notícies relacionades

Així serà el gran concert per Palestina al Palau Sant Jordi: una «òpera contemporània» en sis actes

La trena: símbol de la lluita antigihadista

Mentre gaudeix d’una vida plàcida a la muntanya, una dona dona a llum un nadó sense haver tingut consciència del seu embaràs. La seva parella accepta el fet, però per a ella suposa un trauma irresoluble. Aquesta revisitació coral, ambigua i fosca del naixement de Jesucrist és una de les millors aportacions de la recent literatura francesa.

El palestí Basim Khandaqji va escriure aquesta novel·la mentre complia tres cadenes perpètues en una presó israeliana acusat de pertànyer a una cèl·lula terrorista. Després de 20 anys de presó va ser alliberat aquest mateix any i deportat a Egipte. Un arqueòleg procedent del campament de refugiats de Ramal·lah es fa passar per israelià per intentar comprendre el sionisme.