Els paisatges de l’exili

Programada en la secció oficial a competició de la Berlinale, Yunan és una pel·lícula sobre l’exili i el desarrelament: va a l’os de tots dos, sense suavitzar-los. Segon llarg del director d’origen sirià Ameer Fakher Eldin, té per protagonista el Munir (Georges Khabbaz), un escriptor àrab exiliat a Hamburg i sumit en una profunda crisi personal que decideix trencar amb tot i viatjar a una illa remota al mar del Nord. No té ni plans ni esperança. El contacte amb el lloc i, sobretot, la relació que estableix amb una veïna (Hanna Schygulla), una dona més gran que ell i curosa de la seva intimitat, faran que, de mica en mica, entrevegi una mica de llum i d’esperança.

Yunan es ressent en alguns moments de la seva gravetat, d’una manera de transcórrer una mica morosa del temps i d’algun excés esteticista. Però s’imposen les seves moltes troballes. Com la manera poc comuna (i molt interessant) en què Ameer Fakher Eldin parla de l’amistat. També la delicadesa amb la qual sosté la relació del protagonista amb la literatura, amb la qual creu haver deixat de saber relacionar-se. Però on el film creix és en el tractament del paisatge i els espais. Les localitzacions naturals, imponents, es converteixen en expressió de la desolació del protagonista i en cosol progressiu a la seva tristesa.

Notícies relacionades

Les mil cares del pseudònim

Liadan Ní Chuinn i l’enigma dels escriptors sense rostre

‘Yunan’

Ameer Fakher Eldin (Estrena: 30/1/2026)