La trena: símbol de la lluita antigihadista

Fa unes hores, Kate Middleton va aparèixer amb la melena trenada. En més de 20 anys sota el focus mediàtic, poques vegades s’havia vist l’actual princesa de Gal·les lligar-se la cabellera en una trena. I potser és una simple casualitat, però quina oportuna i bonica casualitat... Mireu, fa només uns dies, un soldat del nou Govern sirià mostrava la trena d’una combatent kurda de les Unitats de Protecció Popular (YPG) com a trofeu de guerra després d’haver-la decapitat.

Quan es compleix un any des que Al-Julani arribés al poder, el president sirià, i abans terrorista islamista, ha iniciat una campanya militar per acabar amb l’autogovern a Kobane.

Imatge blanquejada

Malgrat que el líder sirià va acceptar retallar-se la poblada barba i es va enfundar un vestit diplomàtic occidental (amb corbata i tot) per blanquejar la seva imatge davant el món, la seva promesa sobre un govern d’inclusió en el qual es reconeguessin els drets de les minories, inclosos els kurds, ha resultat ser tan falsa com la seva aparença (¡oh, quina sorpresa!). El líder sirià ha deixat els kurds sense electricitat, aigua, telèfon i internet, a més d’estar alliberant els presos islamistes perquè els aniquilin.

Davant d’això, dones de tot el món han començat a mostrar la seva solidaritat davant del setge contra els kurds recollint-se els cabells en una trena. Però ¿per què una trena? Abans d’enfrontar-se a cada batalla, les joves soldades kurdes, que des del 2012 lluiten contra Estat Islàmic, fan una mena de ritual i cerimònia estètica de protecció. Les unes a les altres es pentinen les melenes i les entrellacen formant una trena. Els cabells (força) trenats són una mostra d’unió i sororitat femenina (teixeixen un vincle). A més, l’amulet té un altre important propòsit. Els gihadistes temen morir en mans d’una dona perquè aquest fet els impediria arribar al paradís. La llarga trena que llueixen les kurdes –i que es mou i es sacseja en l’enfrontament– els intimida al recordar-los que la seva rival és una dona.

És per la mateixa raó que les soldades kurdes també s’armen estèticament i contemplen el seu arranjament femení com a part fonamental del seu poder. A més del maquillatge que duen (carmí als llavis, coloret als pòmuls i la ratlla als ulls), adornen el seu uniforme amb flors i mocadors de colors alegres. "No som homes, ni volem assemblar-nos-hi", criden. La bellesa amb la qual envolten els seus abillaments espanta l’enemic. No obstant, al ser capturades, també és el primer amb què els gihadistes s’acarnissen: profanen els seus cossos decapitant-les i, després, tallant la trena com si així aconseguissin aturar l’encanteri (poder) femení. Il·lusos, fa segles que la dona resisteix la violència (barreja de por, enveja, inseguretat i inferioritat) perpetrada per l’home.

Esclavitud a l’Afganistan

Notícies relacionades

El BCN Film Fest celebra el 10è aniversari amb la visita de Willem Dafoe

Màxim Huerta, escriptor: "Cuidar és una manera de dir adeu"

Però mentre algunes dones es trenen els cabells i denuncien així la situació de les dones kurdes, els líders mundials, que fa poc posaven amb un ampli somriure al costat del nou president sirià, continuen ben calladets. És el mateix silenci còmplice que se sent davant el possible genocidi per part del règim iranià davant les protestes pacífiques de la població (#WomanLifeFreedom) i de l’anunci dels talibans de legalitzar l’esclavitud i prohibir permanentment a les dones afganeses l’accés a l’educació.

Per tot això, avui la trena hauria de tornar a ser una tendència política. No els esperem a ells. Com sempre, hem de ser nosaltres. #defendRojav.