Tresserras succeeix Cabrera al capdavant del Patronat

Com en el llibre Taller de Músics. 45 anys, el seu principal autor i ànima de l’escola, Lluís Cabrera, va parlar clar ahir i va deixar entreveure que, tot i que es retiri oficialment del Patronat de la Fundació Taller de Músics, continuarà donant guerra. Aquesta és la sensació que va quedar entre el nombrós grup de persones que va omplir la llibreria Byron durant l’acte de presentació de l’obra commemorativa. A més, va servir per anunciar que Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació entre el 2006 i el 2010, serà el nou president del Patronat. També es va presentar la mexicana Eunice Romero com a directora i es va anunciar que entre els vocals figuren músics com Miguel Poveda, Santiago Auserón i Joan Albert Amargós. "L’únic punt que ens guiarà és mantenir l’esperit, els objectius i els valors del Taller d’aquests 45 anys. Una gran trajectòria estalvia molts discursos", va assenyalar Tresserras.

Van faltar cadires en l’acte de presentació del llibre que celebra els 45 anys del Taller de Músics. Entre d’altres, hi havia representants del ministeri com Jordi Martí, secretari d’Estat de Cultura; l’exconseller d’Interior i diputat Joan Ignasi Elena, president de la Comissió de Cultura del Parlament, i Eva Soria, directora de Sectors Culturals de l’Icub, de l’Ajuntament de Barcelona. També hi van acudir representants d’altres centres de música catalans. Tothom va escoltar atentament l’entrevista que el periodista Nando Cruz va fer a Cabrera, que ostentarà el càrrec de president honorífic. Evidentment, al protagonista li va costar cenyir-se a la idea inicial de no sobrepassar els deu minuts per resposta. La quantitat d’anècdotes i temes paral·lels de Cabrera van donar molt de si.

"Som vius de miracle", va dir al començar l’acte el fotògraf Joan Tomàs, una de la trentena de persones que han escrit un article per al llibre i que denoten la força, afecte i admiració que desperta el centre, però també com de dura ha sigut i és la seva lluita per sobreviure i prosperar. "Al principi ens anomenaven els sudacas, fins al 1990 no vam ser reconeguts per les institucions", va recordar Cabrera.

Notícies relacionades

Mor l’actor argentí Héctor Alterio, als 96 anys

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

Més enllà de seduir els músics per estudiar jazz, flamenc i música moderna, va saber que la seva missió era reivindicar i defensar a ultrança el Taller arran d’un comentari. "Això és un xiringuito", va sentir dir al membre d’un quintet que, podent anar a una altra banda, va sol·licitar assajar un dissabte a les humils sales del Taller al carrer de Requesens. I és que, com a les penyes flamenques, el més important per a ell sempre ha sigut el contingut, el que passa a l’aula i a l’escenari. "S’aprèn tant a classe com fent un concert, sempre ho hem defensat".

La dignitat de l’artista i el seu reconeixement també van ocupar una bona part de la conversa, i va aplaudir que en les últimes festes un grup de 15 joves músics del Taller es plantessin i no toquessin per la Mercè perquè se’ls rebaixava el caixet al considerar-los com alumnes en pràctiques. "L’Ajuntament no pot pagar només 1.000 euros a un grup de 15 joves músics i sí 40.000 a altres grups", va dir, queixant-se del poc respecte a les noves generacions.