El Govern ja ha donat més de 91.500 permisos de treball a immigrants

El Govern ha rebut 549.506 sol·licituds en el procés de regularització extraordinària de migrants en els primers 35 dies, des del 16 d’abril, quan es va iniciar el procés. Els terminis d’aquest procés estan oberts fins al 30 de juny i encara no s’ha arribat a l’equador. D’aquest volum de sol·licituds, l’Executiu ja ha donat permisos a un total de 91.505 sol·licitants amb expedients que han sigut admesos a tràmit, cosa que comporta la concessió automàtica d’aquests permisos provisionals, tal com estableix el decret pactat entre el Govern i Podem. És a dir, el 16,6% dels sol·licitants ja han obtingut els drets, en un procés que ha acumulat una mitjana de 15.700 sol·licituds diàries, a falta de 39 dies perquè s’acabi el termini.

Aquestes dades les va traslladar ahir l’Advocacia de l’Estat al Tribunal Suprem, on va tenir lloc la vista dels recursos que sol·liciten la suspensió cautelar de la regularització de migrants, entre ells la Comunitat de Madrid –que demanava una suspensió parcial–, Vox i l’associació Hazte Oír. Tot i que hi ha altres comunitats del PP que han recorregut la regularització, com ara els governs de l’Aragó, Múrcia, la Comunitat Valenciana i les Balears, no van comparèixer ahir per no haver sol·licitat les cautelars de suspensió. El Tribunal Suprem, finalment, va rebutjar suspendre la regularització de migrants, com demanaven Vox i la Comunitat de Madrid.

No a la "concessió automàtica"

Al llarg de les tres hores de sessió, el Govern, a través de l’advocat de l’Estat, es va oposar a aquestes peticions. Un dels arguments que va esgrimir va consistir precisament a detallar el nombre de sol·licituds rebudes i admeses a tràmit en data d’aquest dijous 21 de maig, apel·lant al fet que la concessió de permisos de residència i treball "no és automàtica", tal com defensaven les parts, sinó que respon a un "xec" previ i a una "comprovació de requisits essencials perquè siguin concedits".

Responia així a un dels principals arguments que van marcar tota la sessió, en la qual algunes de les parts que sol·licitaven la suspensió cautelar van justificar aquesta mesura pel risc de generar "drets consolidats" durant el procés de regularització, perquè consideraven els "efectes immediats" que té el procés.

Així, la Comunitat de Madrid va destacar que "els efectes són absolutament immediats", ja que "la mera admissió a tràmit de la sol·licitud produeix efectes automàtics", com la concessió de permisos provisionals. Així, el representant de l’Executiu d’Isabel Díaz Ayuso va destacar que "la producció d’efectes immediata s’ha de paralitzar" perquè considera que els efectes generats serien difícilment reversibles en cas que el Tribunal Suprem acabés derogant alguna part de la norma que ho regula, com així ha sigut.

"Quan es produeixin aquests efectes, considerem que la sentència que es pugui dictar ho tindrà difícil per remuntar els efectes ja consolidats. És més perjudicial que, una vegada reconeguts els efectes jurídics de la regularització, deixin de tenir vigència", va assenyalar el representant de la Comunitat de Madrid.

El representant del Govern madrileny va advertir que no sol·licitaven suspendre tot el procés de regularització, sinó únicament les disposicions que regulen la concessió de permisos provisionals mitjançant la mera admissió a tràmit, a través d’aquells "efectes immediats".

Serveis públics

El representant també va apel·lar a un segon argument: la necessitat de dimensionar els seus serveis públics partint dels nous residents: "L’abast és d’una sol·licitud molt rellevant i això incidirà en els serveis públics de Madrid i és el que invoquem en aquesta cautelar", va detallar el representant, que va assenyalar que "s’obligarà a adaptar els serveis públics" apuntant a sistemes de beques i l’emissió de targetes sanitàries. L’advocat de l’Estat va replicar que no hi hauria efectes en els serveis públics i va assegurar que en mesures com la renda mínima vital ja s’exigeix un any d’estada prèvia per obtenir aquesta prestació, i l’estada prèvia exigida –han de ser a Espanya abans de l’1 de gener del 2026 i acreditar cinc mesos d’estada continuada– deixava fora usuaris de la resta de serveis.

L’associació Hazte Oír va ser una altra de les parts que va apel·lar a l’argument dels efectes immediats de la norma. En aquest sentit, va advertir que "si no es paralitza la llei, generarà una situació que després derivarà en drets consolidats" i alhora va criticar l’"habilitació provisional anticipada", que a parer seu constarà molt de fer revertir.

L’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé va demanar suspendre el procés partint de l’argument que modificava el dret de sufragi. Primer, sobre el dret de sufragi passiu, al considerar que "la incorporació d’un milió de nous residents legals" s’haurà de correspondre amb un canvi en l’estructura de les administracions, així com el Congrés i el Senat, que haurien d’ampliar la representació.

Van votar 12.000 migrants

També es va referir al dret de vot, el sufragi actiu, en la mesura que podrà afectar el cens de les eleccions municipals, on sí que poden votar ciutadans no nacionals que provinguin de països amb els quals hi hagi acords, la majoria llatinoamericans. "Gairebé dos milions de persones tenen dret de vot en les eleccions municipals, a les quals caldrà sumar les que ara tenen residència legal", va indicar. A més, va apuntar que el permís de residència posa en marxa el rellotge per obtenir la nacionalització, que és de deu, cinc o dos anys en funció del país d’origen. La rèplica sobre aquest punt la va donar Patricia Fernández, de l’Associació Pro Drets Humans d’Espanya (APDHE), que va detallar que el vot en aquests comicis no és automàtic i que en els últims comicis municipals només van sol·licitar el vot 12.000 migrants.

Notícies relacionades

Juan Fernández es perfila com a secretari general del PP català

L’empresa que va cobrar 4 milions de Plus Ultra es desvincula de l’aerolínia

Un dels arguments recurrents és que la norma vulnera el pacte europeu de migració i asil que entra en vigor a mitjans de juny, a més d’una directiva europea que exigeix un tractament individualitzat a l’hora de fixar aquesta mena de processos. Així, Vox va assegurar que el Govern havia accelerat els terminis "per eludir el pacte europeu", que segons va detallar "impedeix" la suspensió de processos d’expulsió o sancionadors oberts que es preveuen en el decret de regularització.

L’Advocacia de l’Estat va rebutjar aquest argument i va defensar que la directiva "no aborda la situació de residència d’estrangers en territori nacional" perquè aquesta competència "correspon exclusivament als Estats". A més, va especificar que l’Estat on l’estranger rep un permís "serà l’Estat responsable" i va rebutjar que el procés de regularització tingui afectació en altres països de la UE, ja que només té dret a circulació dins del país on té permís.