La cultura popular japonesa s’imposa com a fenomen global

Més enllà d’aquesta anècdota tan nefasta, un presumpte desfalc sabut a les portes d’un nou Manga Barcelona, l’exitosa cita que celebra la 31a edició (del 5 al 8 de desembre a la Fira de Gran Via), el cas és que la cultura nipona ja no és només cosa d’otakus (terme que fora del Japó s’utilitza per referir-se als fanàtics del manga, anime i d’altres). "És més present que mai, i no únicament perquè sigui més visible, sinó perquè la seva difusió s’ha tornat estructural en l’era digital i en el modus operandi del model capitalista. El que abans era marginal ara és mainstream", indica l’estudiosa Estel·la Ramírez Martínez, que acaba de publicar l’exhaustiu manual La sociedad japonesa (Satori). "El Japó produeix continguts que encaixen amb l’ecosistema cultural contemporani", explica fent referència abans a un concepte, l’"estètica japonesa", determinant en una era en què prioritza l’àmbit visual. "S’ha convertit en una senya d’identitat i una manera de socialització per a molts joves en comunitats globals summament actives", assenyala Ramírez, que recorda que molt abans, entre finals del segle XIX i principis del XX, el japonisme va circular entre els artistes occidentals.

El decisiu ‘Bola de drac’

Els temps actuals, entre el domini de l’àmbit visual i la hiperconnectivitat, contrasten amb els inicis de l’afició pel manga i l’anime a Catalunya, principal focus d’interès a Espanya, segons constata Oriol Estrada, responsable de continguts del Manga Barcelona. Per cert, una admiració, la catalanojaponesa, recíproca amb autors tan venerats com Gaudí. L’Enciclopèdia Estrada diu que l’animació japonesa va entrar aquí als 70 amb títols com Mazinger Z i va augmentar la presència als 80 amb la decisiva aportació de TV3 (Doctor Slump, entre altres títols); la va seguir el boom dels videojocs fins a arribar, com qualifica ell, a "l’explosió definitiva dels 90" capitanejada per Bola de drac.

"Llavors molta gent comença a girar el cap i, en comptes de mirar cap als EUA, comença a enfocar al Japó", recorda l’organitzador del Manga Barcelona. "El motiu potser és el sentit de l’humor, que són històries diferents de les que estàvem acostumats a veure en les sèries europees o nord-americanes, i això fa que hi hagi una atracció diferent, amb un punt de misteri", apunta Estrada. I afegeix una clau més: "Sempre han tingut una visió, que no ha d’estar barallada amb l’art, comercial, i això els ha ajudat a enganxar el públic".

També és diferent la seva literatura (amb un corrent estès anomenat cozy books), diu Alex Pler, de la llibreria barcelonina especialitzada en el país nipó Haiku (oberta des del 2010). "Té una manera molt especial d’explicar les coses. Amb paraules i frases aparentment senzilles aconsegueixen parlar amb profunditat de temes eterns. Té un altre ritme, més pausat, i un component visual molt poètic i poderós", assenyala Pler, que va arribar als llibres de Kawabata i Mishima després que, com tants nens catalans nascuts als 80, l’atrapés la tele i Bola de drac.

En definitiva, l’anomenat cool Japan es va anar apropiant d’Occident, com explica Ramírez, amb els seus personatges icònics (Pikachu, Mario, Doraemon, Son Goku, Godzilla), el manga, l’anime i els videojocs, però també, tal com enumera l’autora de La sociedad japonesa, amb "el sushi, el ramen, el karate, el judo, el matxa o la meditació zen". El canvi dels coberts als bastons també és part d’aquest fenomen i dona per a un especial sobre gastronomia. Mentrestant, l’animació japonesa, amb el supersegell de l’estudi Gibhli, ha clavat la bandera als EUA i ha guanyat dos Oscars amb El viatge de Chihiro (2001) i El noi i l’ocell (2023), tant l’una com l’altra de Hayao Miyazaki.

I ara la temperatura es pot calibrar amb el termòmetre de les plataformes de streaming: més enllà dels extensos catàlegs d’anime que tenen, abans disponibles bàsicament a Crunchyroll, la gegant Netflix, per exemple, va estrenar el 2023 l’adaptació en live-action de l’icònic One piece i acaba de comercialitzar el molt aplaudit El último samurái en pie. "Fins i tot Disney produeix anime. Hi ha hagut un canvi molt bèstia en els últims anys", indica Estrada, que també apunta que els mangues ja fa temps que ocupen prestatgeries de les llibreries generalistes i "abans potser no tenien més còmics que Tintín o Astèrix". Malgrat l’empenta del gegant nord-americà o l’onada sud-coreana actual, accentua l’autora de La sociedad japonesa, "el Japó ha mantingut una identitat cultural clara, atractiva i econòmicament lucrativa".

De pares a fills

El Manga Barcelona va celebrar l’any passat el 30è aniversari amb rècord d’assistents: 167.000. Estrada ha vist com el saló creixia any rere any tot i que ells, explica, no es marquen mai com a objectiu superar les xifres sinó fer les coses més bé. Sobre l’explosió eufòrica després del confinament i una suposada desacceleració actual, un fet que s’entén que és lògic i normal, constata que "una cosa són les vendes de manga, anime i cultura japonesa en general, i una altra és l’afició". "L’afició al manga –afegeix– i a l’anime és més sòlida que mai". Igualment, destaca, els nivells de vendes són molt més alts que abans de la pandèmia. Així, l’anomenat i creixent triangle friqui de Barcelona ha incorporat ara fa unes setmanes un paradís de la cultura pop nipona: la Bandai Namco Shop.

Per la seva banda, el llibreter del Haiku, Alex Pler, comparteix que després dels Jocs Olímpics de Tòquio (2020, celebrats el 2021 per la covid) han notat "una diversificació del públic". Sobretot, explica, molts nens. Estrada ho ha comprovat en xerrades a les escoles en què abans, quan un preguntava qui mirava anime, per exemple, no n’hi havia gaires que aixequessin la mà. Avui, assegura, "l’estrany és qui no en mira". A més, el responsable de continguts de Manga Barcelona ha constatat un canvi en el públic de la cita: "Des de fa cinc o sis anys hi veus moltes famílies. El que som pares ara ho hem transmès als fills. Hi ha hagut sèries com Ataque a los Titanes (Netflix) que han competit amb Stranger things. Aquestes coses fan que la gent pensi que ja no és només cosa d’otakus".

Exnens influïts

Notícies relacionades

3Cat reforça amb estrenes i noves entregues la seva aposta per l’anime

‘Guardians de la nit’ i ‘Jujutsu Kaisen’, manga en català a l’estela de ‘Bola de Drac’

Alguns exnens ja han fet carrera artística amb evident influència per la cultura japonesa. És el cas del barceloní Rojuu (Roc Jou), que amb 22 anys passa temporades al Japó després que els seus pares li regalessin quan era més jove alguns mangues. "Allà comença el meu amor pel Japó, i engego a pastar fang tots i cadascun dels llibres de One piece", concreta abans d’apuntar que això el va portar a estudiar il·lustració (el 2024 va publicar un còmic àlbum titulat Los sueños de Nube). "La integro en el meu projecte des de l’inici: l’estètica japonesa sempre m’ha agradat i ha format part de mi", diu Rojuu, amb un catàleg de cançons carregades de referències.

Rojuu comparteix any de naixement amb Maria Hein, la balear que firma un fabulós disc titulat, ehem, Katana, una arma tradicional japonesa. "Més endavant em va enganxar molt fort Kill Bill", explica la cantant, que assenyala que la fascinació pel Japó l’hi va transmetre el seu pare: va passar pels animes i després es va interessar per la part més tradicional del país asiàtic. "La utilitzo com a recurs estètic i per guiar la il·lusió de qui escolta les cançons i que s’imaginin un espai, uns personatges", assenyala Maria Hein, que va viatjar al Japó per gravar alguns dels videoclips de Katana. "Tenen una cultura molt diferent de la cultura a què estem acostumats aquí, i crec que el fet de ser una illa els ha jugat a favor: no han necessitat res d’extern per a l’entreteniment. Sembla que una illa necessiti inputs de l’exterior, però no és així", afirma.