L’Orfeó Català fa història a Los Angeles amb Dudamel i una inspirada ‘Missa solemnis’

Fa mesos que l’Orfeó Català, que ha viatjat amb 100 cantaires, i el Cor de Cambra, amb 25, preparen aquesta partitura exigent. És una obra rarament interpretada de gairebé una hora i mitja que necessita gran orquestra, un quartet solista i un cor enorme. La soprano Pretty Yende, que no va tenir el seu millor dia, va integrar el quartet solista junt amb la inspirada mezzosoprano Sarah Saturnino, el tenor SeokJong Baek i el baríton Rod Gilfry, que ha substituït l’anunciat Nicholas Brownlee.

El públic del Walt Disney Concert Hall, impressionant edifici de Frank Gehry, havia esgotat feia setmanes les entrades per als tres concerts previstos. Aquest divendres va comptar entre els assistents amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar i el cònsol d’Espanya a Los Angeles Gerardo Fueyo Bros, a més de Ramon Agenjo, patró i director de la Fundació Damm, una de les 10 empreses mecenes d’aquest ambiciós projecte.

Era la primera vegada que Dudamel, gran coneixedor del repertori de Beethoven, s’enfrontava a aquesta peça cabdal. El resultat ha sigut tant sorprenent com commovedor.  La seva lectura profunda, fluida, articulada, amb un cor ben cohesionat, ha trobat l’equilibri i la tensió necessaris en cada moment entre l’orquestra, els solistes i el cor. A través del ‘Sanctus’ i sobretot del ‘Benedictus’, amb bellíssims adagis, Dudamel va connectar amb aquella altra dimensió a la qual transporta aquesta obra sacra que va més enllà de qualsevol credo amb un missatge espiritual de pau i amor.

El director veneçolà, que aquest estiu s’acomiada de la LA Phil per assumir el seu pròxim repte com a titular de la Filharmònica de Nova York, ha sabut extreure tota la potència i bellesa d’aquesta gran missa en la qual Beethoven tracta les veus com si fossin un instrument més i les porta a l’extrem. Això mateix va fer ell amb els intèrprets, sense partitura ni batuta, parlant amb les seves mans als músics amb una connexió total.

Van destacar la delicada introducció del ‘Sanctus’; les fugues estratosfèriques del ‘Gloria’, que va començar amb un tempo vertiginós; el ‘Credo’, i el preciós solo de violí del concertino en el miraculós ‘Benedictus’. En el ‘Dona nobis pacem’ del final, en el qual els vents recorden la ‘Simfonia pastoral’, aquella súplica per la pau interior i exterior va connectar amb el públic, que va mantenir un silenci sepulcral fins que el director, que per moments va levitar, va abaixar els braços. Dudamel, bon coneixedor dels cors del Palau, comparteix amb l’Orfeó Català una mateixa visió: el poder de la música com a eina de transformació social, una cosa que va aprendre del mestre Abreu, fundador del sistema d’orquestres i cors infantils i juvenils de Veneçuela, en el qual es va formar el famós director que va arribar a la LA Phil amb només 24 anys i que van nomenar titular als 28.

Obra descomunal

La ‘Missa solemnis’ és una obra descomunal que no s’acostuma a programar. Al Palau de la Música Catalana només s’ha interpretat tres vegades. La primera vegada que l’Orfeó la va cantar va ser el 1927 amb motiu del centenari de la mort de Beethoven. Va ser l’estrena a Espanya i es va gravar en disc. La segona, el 1962. I aquesta temporada s’ha pogut escoltar amb la Simfònica del Vallès dirigida per Xavier Puig, director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra. Aquests tres concerts consecutius han donat seguretat als cantaires en el seu brillant debut als Estats Units, una fita històrica que consolida l’expansió internacional dels cors del Palau de la Música Catalana. «Ser a Los Angeles i que Dudamel ens hagi elegit per a aquest projecte és la culminació del llarg procés de millora. És emocionant ser aquí», va destacar Joan Oller, director de la Fundació Orfeó-Palau. «Hi haurà un abans i un després d’aquest concert per als cors del Palau», va declarar eufòric Joaquim Uriach, president de la Fundació Orfeó-Palau després del concert, i va agrair la dedicació de tots els cantaires. Dudamel va anunciar, exultant, que hi haurà noves col·laboracions amb ells en el futur amb més concerts de la ‘Missa solemnis’ –amb altres formacions, segons fonts del Palau– i amb una ‘Octava’ de Mahler, entre d’altres.

L’Orfeó Català és un cor amateur que ha sigut convidat a viatjar per cantar amb formacions destacades com la Filharmònica de Berlín amb Kirill Petrenko al capdavant, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca amb Daniel Harding a la batuta i la Staatskapelle de Dresden amb Daniele Gatti. Treballar amb directors top i davant nous públics els ha permès créixer i arribar a un alt nivell d’exigència. Va ser Mariona Carulla, anterior presidenta de la Fundació Orfeó-Palau, la que va posar de nou els cors al centre del Palau de la Música Catalana després de l’escàndol Millet. Tot i que ja no ocupa cap càrrec, Carulla continua viatjant amb els fans de l’Orfeó allí on van i no ha faltat a Los Angeles, fins on s’han desplaçat una vintena de ‘groupies’.

Per amor a l’art

Notícies relacionades

Llegeixi un avançament de 'La segona vida de Ginebra Vern', d’Agnès Marquès

Tamara Gorro i Cayetano, un idil·li de portada

A diferència del Cor de Cambra, que és professional, els cantaires de l’Orfeó Català es dediquen a la música per pura passió. Combinen els assajos i els concerts amb les seves obligacions a la feina i amb la família. Marta Porta, doctora i mezzosoprano, estava encantada amb el seu debut a Amèrica. «Veníem amb l’obra molt ben preparada i això ens ha permès estar més connectats amb Dudamel. És una peça molt difícil i això ha donat molta tranquil·litat». Dudamel tenia confiança cega en els cantaires catalans amb qui va assajar al novembre aquesta obra per primera vegada i ha fet tres assajos més a Los Angeles. Malgrat el ‘jet-lag’, la connexió entre ells, l’orquestra i Dudamel va ser brutal.

«Per a les sopranos és una obra molt exigent i hem de cuidar molt la veu perquè té molts aguts i és tècnicament complicada», va reconèixer Carla Mateu, professora de cant en una escola pública que igual que Porta es va iniciar en el Cor Vivaldi fundat per Òscar Boada a l’escola IPSI de Barcelona. «El cant coral ha format part de les nostres vides des de petites. Al sortir de l’IPSI vam entrar a formar part dels cors del Palau de la Música fins a arribar a l’Orfeó Català», recorden.