El superb Wagner de Currentzis
Una imagen de un concierto de Teodor Currentzis en el Auditori de Barcelona /
Q uan Lorin Maazel va desposseir del llibret la tetralogia de L’anell del nibelung de Richard Wagner en l’arranjament simfònic de les quatre òperes que la componen creant el seu Ring ohne Worte (L’anell sense paraules), els puristes se li van llançar a la jugular. I amb raó, ja que gosava profanar l’obra magna wagneriana, en la qual música, paraula i teatre formen una unitat indissoluble. Però el temps li ha donat la raó. La seva suite, que condensa en 70minuts 15 hores d’òpera, s’ha acabat per imposar, tot i que li ploguessin les crítiques quan el 1987, en el centenari de la Filharmònica de Berlín, va donar a conèixer la seva compilació d’una de les fites de la història de la música. I de tota la cultura occidental.
Era un repte, perquè l’obra és increïble. Wagner va escriure el Ring, que es desenvolupa en quatre òperes, concebent la música i redactant el llibret en una juxtaposició vital, ja que es retroalimenten. La partitura està plena de motius musicals, els famosos Leitmotiv, que s’escolten quan en el llibret se cita algú (qualsevol dels personatges) o alguna cosa (l’espasa, el drac, la casa dels déus), fins i tot un sentiment. Però en aquesta transcripció el material wagnerià es distingeix amb llibertat. Més encara amb la lectura oferta pel genial director d’orquestra grec nacionalitzat rus Teodor Currentzis, que, davant la seva prodigiosa orquestra musicAeterna, amb seu a Sant Petersburg, va regalar una lectura inoblidable d’aquest monument comptant amb reforços de luxe, com el meravellós Joaquín Arrabal al contrabaix.
El mestre va portar el públic de la mà (o de l’orella) al seu Wagner, apostant per la teatralitat, carregant tintes amb intel·ligència i sensibilitat, apostant pel contrast, jugant amb els colors de la paleta orquestral. Moments com els murmuris del bosc, la marxa fúnebre de Siegfried o el comiat de Wotan de Brünnhilde quan la deixa sumida en el somni màgic en espera de l’heroi van resultar captivadorament emocionants. Tant com d’altres en els quals el teatre es va fer present, amb la forja o el batibull de la cèlebre cavalcada de les valquíries. Currentzis és home de teatre, i en la seva versió es va poder sentir aquesta pulsió que el mou, amb un fraseig narratiu, que apuntava a explicar gràcies al treball del detall, i sobretot junt amb uns músics beneïts que el segueixen amb devoció.
