Molts hospitals no ofereixen atenció psicològica als malalts de càncer

Entitats com l’Associació Espanyola contra el Càncer cobreixen les carències de la sanitat pública

El 90% de les comunitats no ofereixen acompanyament emocional

Els dèficits en les cures se centren en l’ajuda emocional, la nutrició i la rehabilitació

Una sala de atención a la persona con cáncer de la AECC

Una sala de atención a la persona con cáncer de la AECC / AECC

2
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas
Nieves Salinas

Periodista de Sanitat

ver +

Més de 300.000 espanyols seran diagnosticats de càncer el 2026. Associacions i societats mèdiques posen sobre la taula algunes de les necessitats més apressants dels pacients, tant dels que ja s’han recuperat com dels que estan en tractament, en àrees com a nutrició, suport psicològic o rehabilitació. Junt amb l’accés als fàrmacs més innovadors, remarquen, fa falta que cada persona disposi d’atenció integral. Amb una sanitat pública sovint desbordada, entitats com l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) surten al rescat i cobreixen aquestes carències.

Segons estima l’AECC, en els pròxims tres anys, 600.000 espanyols seran diagnosticats de càncer i, d’ells, 181.000 tindran necessitats psicològiques, 161.000 necessitaran atenció social, 105.000 requeriran fisioteràpia i 170.000, nutrició. El 2025, l’associació ha ofert atenció psicològica a 57.600 persones; en fisioteràpia, a 10.307 i en nutrició, a 5.832.

Recursos insuficients

Si es parla d’atenció psicològica, el servei de l’entitat s’ha convertit en un dels referents en ajuda al pacient oncològic. Després d’això hi ha la dificultat d’accedir als serveis de salut mental: el 90% de les comunitats autònomes no ofereixen un acompanyament emocional i, si ho fan, com a Catalunya, els recursos són insuficients. El 2022, el 48% dels hospitals no tenien personal propi per a atenció psicològica especialitzada, i en el 52% restant, l’oferta era insuficient.

La psicòloga de l’AECC María Navarro aporta dades de l’OCU: només hi ha 6 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants a Espanya, una xifra alarmant si es compara amb els 18 per cada 100.000 que és la mitjana a la Unió Europea.

Des de l’AECC el missatge al pacient és, sempre, que no està sol. "Les principals emocions que solen aparèixer en un primer diagnòstic són ansietat i por. Té molt a veure aquest primer impacte d’amb què relaciona la persona el càncer: si amb mort, amb una història familiar anterior...", assenyala Navarro.

També "veuen molta desesperança i tristesa davant la percepció d’amenaça, de perdre alguna cosa (els seus projectes, l’autonomia... ) o enuig, ràbia i ressentiment. En moments inicials, la negació també suposa un mecanisme adaptatiu que els ajuda a assimilar la informació que estan rebent", explica la psicòloga.

Notícies relacionades

En nutrició, entitats com la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) lamenten que els recursos siguin limitats davant l’insuficient nombre de dietistes-nutricionistes clínics als hospitals, així com d’especialistes en Endocrinologia i Nutrició.

La rehabilitació és la "gran oblidada" en el Sistema Nacional de Salut, es queixen els metges. La doctora Astrid Teixeira Taborda, de la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física, afirma que és clau "abans, durant i després de començar un tractament de radioteràpia, quimioteràpia o d’una cirurgia".

Temes:

Medicina Física