Carrió s’inspira en Shakespeare per crear ‘La reina lloba’

Maria Rodríguez Soto protagonitza aquesta obra basada en Margarida d’Anjou, una peça en què l’autor i director combina passatges del bard i escriptura pròpia.

Carrió s’inspira en Shakespeare per crear ‘La reina lloba’
2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Dona, poder i violència centren La reina lloba, una nova obra de l’autor i director Pau Carrió, inspirada en Shakespeare i protagonitzada per Maria Rodríguez Soto juntament amb un fantàstic repartiment. La Sala Petita del TNC acull a partir de demà aquest text basat en la història de Margarida d’Anjou (1430-1482) que, segons Carrió, il·lustra el món actual. Margarida o Margaret és una dona fascinant, coneguda com la "reina guerrera". Carrió destaca que "fins al final de la seva vida va lluitar contra el lloc que se suposava que havia d’ocupar segons el seu pare, el seu marit i el seu amant". Va ser una dona feta a si mateixa en un món d’homes. "És un personatge revolucionari que va arribar a plantejar al seu marit: em divorcio de la teva taula i del teu llit. I es va emportar el seu fill, abans d’Ibsen".

Aquesta noble francesa que es va casar amb només 15 anys amb el rei d’Anglaterra Enric VI i que va tenir un paper preponderant en la Guerra de les dues Roses apareix en els quatre drames històrics de Shakespeare: les tres parts dedicades d’Enric VI i a Ricard III. Carrió ha dotat d’autonomia el personatge i, aprofitant parts d’aquestes històries, ha compost La reina lloba. També ha utilitzat passatges d’altres títols de Shakespeare per crear la resta de personatges i ha donat forma a aquest puzle amb la seva pròpia escriptura.

A Carrió li agradaria que el públic no sabés quines parts són afegides i quines de Shakespeare. Amor, sadisme, venjança i ànsies de poder es barregen en aquesta història que ha creat a partir dels textos originals en anglès abans de traduir-los al català. "No soc sempre cent per cent fidel a Shakespeare, de vegades el desobeeixo a consciència", diu.

La seva pròpia tragèdia

Carrió converteix Margarida d’Anjou en protagonista de la seva pròpia tragèdia igual que la va tenir Ricard III. "Ella també es relaciona amb el mal, el poder, l’ambició i també amb les ferides, renúncies i contradiccions que tot això comporta", apunta l’autor, que tenia clar que la protagonista seria Rodríguez Soto, amb qui ja va treballar en dues obres de Shakespeare, Hamlet i Enric V.

"Em sento molt afortunada de poder dir tot el que dic en aquesta tragèdia on l’instint de supervivència, l’odi, l’amor i la venjança són per damunt de tot", declara l’actriu. "Són coses que tots podem entendre de manera molt clara però a l’hora d’explicar-ho és molt intel·lectual. Per poder interpretar-la, el cap i l’instint han d’anar a l’uníson". El seu personatge se cisella a partir de les seves vivències, trobades, decepcions, lluites i humiliacions en un món d’homes. Quim Ávila (Enric VI), Pepo Blasco (duc de Gloucester/Exeter), Queralt Casasayas (Eleanor/Eduard de York), Josep Julien (Warwick), Xavi Ricart (duc de York), Pau Roca (Suffolk/Clifford) i David Vert (cardenal/Lluís XI) completen el repartiment.

Notícies relacionades

Carrió juga amb una posada en escena elisabetiana i metateatral que posa en relleu el treball dels actors en un escenari buit. Vol que la imaginació dels espectadors "ajudi a visualitzar guerres i salts temporals". Compta amb una banda sonora en directe d’Ana Nicolás Cabo on la percussió és clau.

Per la seva banda, Carme Portaceli, actual directora del TNC, el contracte de la qual acaba la temporada vinent, va assegurar ahir que no descarta presentar-se de nou com a candidata a la direcció del teatre públic de Catalunya.

Temes:

Teatre