Humor negre i un testicle menys

El càncer de testicle és el tumor més freqüent en homes entre 15 i 35 anys. No obstant, segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), obrint el focus només a la resta de franges d’edat a penes suposa l’1% del total dels tumors diagnosticats en homes. A Espanya, s’estima que es diagnosticaran 1.705 tumors d’aquest tipus el 2026, segons un informe de la societat.

"No sé si és bo o dolent, però faig molts acudits sobre això", diu el René sobre la data en la qual va rebre el diagnòstic. "Un 14 de febrer", repeteix. "Allò va ser una galleda d’aigua freda. Llavors, jo estava pensant què faria el cap de setmana, on aniria de viatge a l’estiu... en el dia a dia. Quan em van dir que tenia càncer testicular, que m’havien d’operar d’urgència perquè no sabien si el tenia en més llocs del cos, lògicament, em va clavar una plantofada de realitat".

Després del diagnòstic, el René es recorda a si mateix plorant, baixant les quatre plantes de l’hospital madrileny on el van atendre. Explica que llavors va decidir trucar a un amic per explicar-li la notícia. "Em va dir que no podia fer res més que sortir per endavant. I allà és quan vaig treure molt humor negre, molta ironia", assenyala.

Explica que des de feia un temps notava que tenia "una cosa allà". Una "cosa" que va anar deixant fins que un dia es va convertir en 5,5 centímetres de tumor. "Cal treure’s aquest pudor d’anar a l’uròleg. És important", diu. El René tenia un seminoma, una classe de càncer testicular que s’origina a les cèl·lules germinals del testicle, les que són responsables de la producció d’espermatozoides. Representa aproximadament entre el 40% i el 45% de tots els casos d’aquest tipus de tumor. Una vegada operat, li van oferir l’opció de posar-se una pròtesi. "Però ho vaig tenir molt clar i no vaig voler. Això de pensar que entro al mar i tinc una cosa que floti més que jo no em semblava gaire còmode", admet, irònic.

"El meu contracte es va rescindir"

Notícies relacionades

Catalunya incorpora el test molecular de sang per tractar el càncer de pulmó

Laura Mezquita, investigadora de l’Hospital Clínic de Barcelona: "El radó, segona causa del càncer de pulmó, pot ser a qualsevol vivenda"

Llavors, quan va rebre el diagnòstic, treballava en una empresa de seguretat d’alarmes. "Quan els vaig dir que tenia càncer, el meu contracte es va rescindir. Màgicament. Suposo que en aquesta empresa només volien persones amb dos ous i, com que ja me’n faltava un, doncs ja no tenia la talla, o jo què sé. Empreses així, com més lluny, millor", ironitza.

Anys després va decidir explicar la seva experiència –amb humor, és clar– en un llibre titulat El cáncer de los cojones. En ell comparteix el seu viatge per superar la malaltia. Descriu la seva experiència i ofereix consells i tècniques per suportar l’estrès del càncer, inclosa la risoteràpia d’un mateix.