María Victoria Atencia guanya el Premio Nacional de las Letras

"En els seus versos, la paraula es justifica a si mateixa per la seva capacitat de transmetre instants de transcendència emocionant, per una clara fe en el valor representatiu i per la rellevància de la seva bellesa", afirma la decisió del jurat literari, que destaca que la lírica de la malaguenya "sembla brollar d’una font serena, travessada per un vers net de traspassada puresa i per la recerca d’una perfecció sense embuts".

María Victoria Atencia porta més de 60 anys ajudant que la poesia "surti des del més profund per expressar el que no es coneix, cosa que es vol endevinar i entreveure"; és una de les cercadores a les palpentes imprescindibles de què es val l’idioma espanyol per poder llançar "el misteri de la llum imprevista" que, en essència, suposa la vida humana. Darrere les seves paraules es troba una dona pionera, discreta i humil, tranquil·la, "sereníssima", segons feliç sobrenom de Jorge Guillén.

Pilot entre homes

Atencia és una pionera en bastantes coses: es va treure la llicència de pilot d’avions quan volar entre núvols era cosa d’homes, també va ser la primera autora espanyola en rebre el Premi Reina Sofía de Poesía.

María Victoria sempre s’ha sortit amb la seva, a la seva manera callada i desplegant el seu somriure, petit però expressiu: va escriure, va volar i ho va deixar tot per ser mare i mestressa de casa quan va sentir la por al clatell (el seu professor de vol va morir a l’estavellar-se) i la responsabilitat vital (quatre fills a càrrec). Va deixar aparcades les paraules i el cel per terra, però no va abandonar mai el cor poètic; al cap i a la fi, com va dir en una ocasió, "allò elevat també viu en allò quotidià: a la casa, en els fills, entre les olles, com deia Santa Teresa". Uns versos de Godiva en blue jeans són el perfecte exemple: "Saldré de pantalón vaquero (hacia las nueve / de la mañana), blusa del Long Play y el cesto / de esparto de Guadix (aunque me araña a veces / las rodillas). Y luego, de vuelta del / mercado, repartiré en la casa amor y pan y fruta".

Notícies relacionades

Jordi Casanovas estrena ‘Göteborg’, una comèdia dramàtica romàntica sobre les segones oportunitats

‘Zodiac Killer Project’: el mirall en què el ‘true crime’ s’hauria de mirar

María Victoria sempre ha escrit per a si i cap a si mateixa, cap a l’interior, parint "la perfecció, sense història, sense angoixa, sense ombra de dubte", com va estimar la seva paisana María Zambrano, firmant versos "tan nobles i senzills", com es va adjectivar Guillén, un dels seus primers seguidors.

"Ya está todo en sazón. me siento hecha, / me conozco mujer y clavo al suelo / profunda la raíz, y tiendo en vuelo / la rama, cierta en ti, de su cosecha", va escriure a Sazón, petit epítom de la seva vida i la seva paraula. La seva poesia és ella, el seu caràcter, sereníssim, sí, d’un estrany i plàcid magnetisme; potser això explica que, "entre el cielo y el suelo", com ha discorregut sempre la seva vida, l’autora sempre s’hagi sentit acceptada sense crítiques ni retrets del masclisme imperant.