L’alumnat amb necessitats educatives a Catalunya s’ha triplicat en set anys

Es tracta d’un augment del 7,8% respecte al curs anterior, i del 254% des del curs 2017-2018, quan es va començar a recopilar aquesta dada i hi havia menys de 110.000 alumnes amb NESE. Aquestes xifres dibuixen un panorama de creixent exigència per al professorat.

Aquest any representen gairebé el 35% dels estudiants d’infantil, primària, ESO i batxillerat, i se’ls sumen els 9.030 alumnes matriculats en centres d’educació especial. L’augment ha afectat tots els cursos, però especialment l’etapa de primària i ESO, amb 13.000 alumnes amb NESE més cada una fins a arribar a una proporció del 40% i el 41%, respectivament.

Autisme i vulnerabilitat econòmica

Les necessitats de suport es divideixen en dos grups segons la intensitat i el grau d’adaptació que requereix cada cas. Les especials poden implicar adaptacions curriculars, recursos materials específics o personal de suport. Afecten més de 10.000 alumnes catalans, entre els quals el grup més nombrós són els diagnosticats amb trastorns de l’espectre autista.

D’altra banda, el suport de necessitats específiques se centra en adaptacions metodològiques o reforços. Hi ha gairebé 3.500 alumnes que reben aquest tipus d’ajuts, i és la vulnerabilitat socioeconòmica o sociocultural la que més afecta.

Millor detecció, però també més necessitats

Un informe de la Síndica de Greuges publicat el gener del 2025 va apuntar com a motiu a una major i millor detecció d’aquestes necessitats entre els alumnes, especialment entre els que ja estaven escolaritzats. «Hi ha una política activa de detecció», explica Aida Rodríguez, adjunta a la síndica per a la defensa dels drets de la infància, a Verificat, «però també un creixement de la complexitat a les aules: més situacions de vulnerabilitat socioeconòmica entre els estudiants, més prevalença de trastorns de l’espectre autista, etcètera». 

Una gran part de les necessitats la detecta el personal docent a les aules, especialment la dislèxia o el dèficit d’atenció. Tot i així, l’informe alerta que hi ha casos sense detectar perquè l’alumne s’adapta mínimament a les exigències escolars, «perquè rep suport en l’àmbit privat, per les capacitats del centre, o per la seva habilitat per compensar».

Més pressió a l’escola pública

Gairebé quatre de cada 10 alumnes de l’escola pública tenen necessitats específiques de suport educatiu. En el curs 2025-2026, el 38,6% dels alumnes dels centres públics, des d’infantil a batxillerat, davant el 29,2% dels concertats i el 7,4% dels privats. «En els últims anys hi ha hagut un increment en la corresponsabilitat de la pública i la concertada, però la privada no concertada està fora dels circuits de detecció i reserves», analitza Aida Rodríguez. 

La bretxa s’ha eixamplat respecte a l’any passat, quan la pública registrava un 35,2% d’alumnes amb NESE. En un any, n’ha sumat més de 20.000, fins a més de 291.000. «No hi ha hagut un salt qualitatiu en la dotació de recursos del sistema equivalent a l’increment de l’alumnat amb NESE», afirma Rodríguez, que també constata la necessitat d’una millor «cultura de la inclusió i una millor formació entre els professionals».

Notícies relacionades

Catalunya arrenca el curs escolar amb el repte d’atendre un 30% de l’alumnat amb necessitats educatives especials

Samanta Villar, mare i periodista: «Un dia et trobes la parella del teu fill en roba interior al passadís de casa»

En el cas dels centres focalitzats en educació especial, 99 són públics, amb 4.559 alumnes, mentre que en els 62 privats concertats hi ha 4.471 estudiants.

A Catalunya hi ha prop de 4.200 docents especialistes en educació especial als centres públics d’infantil i primària, i els privats i concertats compten amb 1.760. A aquests se sumen els 2.255 professionals als centres d’educació especial, segons les últimes dades publicades pel Departament d’Educació. No hi ha dades sobre l’etapa de secundària.