La nova bogeria per la salsa

Una de les seves últimes cançons, Baile inolvidable, va resultar ser la peça catalogada com a salsera més escoltada a Spotify al món el 2024, per davant del clàssic dels anys 70 Llorarás, de Dimensión Latina, orquestra de salsa veneçolana (de la qual va sortir Óscar D’León). A Bad Bunny no se’l reconeix com un artista de salsa, però al seu recent àlbum, Debí tirar más fotos, adopta exuberants ingredients d’aquest gènere, així com de la plena porto-riquenya, fonent-los amb pistes urbanes.

A aquesta dada cal sumar-ne una altra: Spotify ha registrat un augment del 140% de les escoltes de salsa arreu del món des del 2020, i la franja d’edat que va dels 18 als 24 anys és la segona més representada. La plataforma destaca l’impacte de figures emergents com els porto-riquenys oricuas Christian Alicea, Luis Figueroa, Moa Rivera i Luis Vázquez, així com el veneçolà Jonathan Moly, que barregen la presència orquestral salsera amb innovacions d’estudi. La música llatina en el seu conjunt viu un cicle molt a l’alça i, segons el nou estudi de l’Associació de la Indústria Fonogràfica dels Estats Units (RIAA), la seva facturació allà, el primer semestre del 2025, va créixer sis vegades més que els altres gèneres, un 5,9%, davant el 0,9%. Això passa quan el món llatí commemora el centenari de Celia Cruz (la data exacta va ser dimarts passat), tot i que no a Cuba, on és una figura no grata.

Bad Bunny no està sol, i cal prendre nota del gir de Rauw Alejandro a Cosa nuestra, títol coincident amb el de l’àlbum que Willie Colón i Héctor Lavoe van llançar el 1969. En contrast amb la invocació de la salsa dels setanta amb contingut social practicada pel conill dolent, ell acudeix a la versió romàntica del gènere, que va sorgir als anys 80, i inclou una revisió de Tú con él (1985), èxit de Frankie Ruiz. També el colombià Camilo s’ha apropat a aquest imaginari a Cuatro. A tots ells els va passar al davant l’argentina (assentada entre Barcelona i Madrid) Nathy Peluso, que es va anticipar el 2020 amb temes com Puro veneno i que, en el seu nou treball Grasa, toca el gènere obertament en peces com La presa: salsa brava, de barri, entorn d’un relat de carrer de tirotejos i amors truncats.

A Erotika, en canvi, advoca per la salsa romàntica i sensual. Una altra estrella llatina, Karol G, no toca el pal de la salsa a Tropicoqueta, però sí la batxata (un altre gènere en alça en els últims temps), el merengue i la cúmbia, sumant-se a la seva manera a la superació del cànon urbà del reggaeton.

Nascuda a Nova York

Abans que els connaisseurs de la salsa es posin les mans al cap, cal apel·lar al caràcter deliberadament impur de moltes d’aquestes aproximacions al gènere, la qual cosa no hauria de resultar estrident tractant-se d’una música que, des del seu origen, és fruit d’una mixtura cultural. La salsa hereta diverses tradicions llatines, si bé va néixer als barris hispans de Nova York, digerint bases cubanes (son, txa-txa-txa, guaracha) i capes porto-riquenyes (aportades pels protagonistes de la diàspora, com Tito Puente i Ray Barretto) i afegint recursos harmònics nord-american procedents del jazz i el rhythm’n’blues. El concepte de salsa és, d’origen, un contenidor davant el qual ara no sembla pertinent que els nous creadors hagin de demanar permís per operar a la seva manera.

Marca comercial i para-sol

La salsa és "una marca comercial" i "un para-sol" que dona cobertura a tota una música llatina "híbrida, amb un toc de Nova York", com s’hi refereixen al substanciós documental La salsa vive, de Juan Carvajal, estrenat aquest divendres al festival In-Edit. Una producció que és reflex de l’interès que suscita ara aquesta música i que situa Cali, Colòmbia, la seva "segona pàtria", en calent diàleg amb Manhattan, atenent testimonis com Rubén Blades, Henry Fiol o Willie Rosario.

El sentit de comunitat, la pertinença al barri, és en l’arrel d’aquesta història, i tot això ressona ara en les crítiques de Bad Bunny a la gentrificació a San Juan de Puerto Rico i en l’evocació de la Nova York mestissa (on va néixer la salsa) practicada per Rauw Alejandro en la seva actual gira, que el mes passat va recalar al Palau Sant Jordi.

Notícies relacionades

Escarabats, gentrificació i turistes al Gòtic

El musical ‘trans-gressor’

Una vibració de què no és aliena Barcelona, on sales com la ressituada Antilla o el Mojito Club brinden salsa i ritmes llatins a discreció (amb tallers i classes de ball), i on Rubén Blades va congregar multituds, en els últimes actuacions al Cruïlla, reunint barcelonins de tots els orígens. Ara irromp en l’horitzó un festival de format mitjanogran, al Fòrum, batejat ni més ni menys que com a Salsón. L’organitza The Project, la promotora barcelonina que als 90 va portar figures com Fania All-Stars, Celia Cruz i Tito Puente, i celebrarà l primera edició el 3 d’octubre del 2026, amb un aforament de 9.500 persones. Judit Llimós, directora executiva de la nova mostra, confirma que "actualment hi ha un repunt molt clar de la salsa i les músiques llatines, perceptible des d’una figura com Bad Bunny i que observem també quan programem clàssics com Gilberto Santa Rosa".

El Salsón aspira a alguna cosa més que reflectir l’auge d’un estil musical, a aglutinar en un mateix espai barcelonins de totes les extraccions. "Un festival per reunir tothom i per estructurar un corrent de ciutat, creant un centre neuràlgic de la salsa a Barcelona", precisa Judit Llimós. ¿Deixant el reggaeton extramurs? "Mai pots dir mai de la vida, veient que un Jorge Drexler canta a Bad Bunny i que avui dia és difícil parlar de pureses". Dominarà, com el nom mateix suggereix, aquesta música que, gairebé sis dècades després dels seus orígens, torna a emergir desafiant els més escèptics: com diu Llimós, "el que provoca una gran banda de salsa a l’escenari va més enllà de la música i cal tenir sang d’orxata perquè no et desperti res".