"Veiem molta mobilitat forçada, amb persones empadronades en un lloc però vivint en un altre per manca d’alternatives"

El procés ja era conegut des de feia mesos. Ha fallat la resposta institucional?

Les administracions han reaccionat molt tard. Això ha deixat un buit informatiu que ha generat confusió, rumors i por. En aquest context han aparegut persones sense acreditació clara que s’han aprofitat de la incertesa, i en molts casos s’estan cobrant quantitats molt elevades per gestions que haurien de ser gratuïtes. També s’han presentat expedients que no s’ajusten correctament als requisits, precisament per aquesta manca d’informació i d’acompanyament institucional. A més, hi ha una manca evident de coordinació entre administracions. Des que es va anunciar el procés han passat mesos sense cap campanya pública clara, i això ha fet que gran part del pes recaigui sobre entitats del tercer sector, que estan assumint tasques que haurien de ser públiques i sovint sense prou recursos.

Tot i això, és un moment històric?

Sí, estem davant d’una oportunitat històrica perquè és un dels pocs processos de regularització amplis en molts anys, i a més no depèn necessàriament d’un contracte de treball com en altres ocasions. Això el fa especialment rellevant perquè pot beneficiar moltes persones que ja viuen i treballen aquí però no han pogut regularitzar-se. El problema és que aquesta oportunitat no s’està acompanyant amb els recursos necessaris. No veiem serveis socials prou activats ni una estratègia clara de suport. Hauria de ser un moment per consolidar drets i reconèixer trajectòries de vida i treball ja existents, especialment en sectors com les cures, la restauració, la indústria càrnia o l’agricultura, on moltes persones treballen en condicions precàries.

Quin paper està jugant l’empadronament en aquest procés?

Notícies relacionades

Educació veu inassumible la proposta salarial dels sindicats i Ustec amenaça de portar la protesta a la visita del Papa

Les hores prèvies al crim masclista de Figueres: un informe de lesions, una ordre d’allunyament i un agressor en llibertat

El padró no és formalment un requisit imprescindible, però en la pràctica té molt pes com a prova de permanència. I aquí hi ha problemes: El tema del padró ha estat utilitzat políticament en molts municipis en el darrer any: s’ha donat de baixa a moltes persones i s'ha reduiït la possibilitat de l’empadronament sense domicili fix. També veiem molta mobilitat forçada, amb persones empadronades en un lloc però vivint en un altre per manca d’alternatives. Això genera irregularitats que no són responsabilitat individual, sinó conseqüència d’un sistema que no facilita l’accés normalitzat a drets bàsics. El padró hauria de ser un instrument tècnic, però en alguns casos s’està utilitzant de manera desigual i això acaba afectant directament les possibilitats de regularització.

Quin és el principal problema global del procés?

El principal problema és la manca de planificació institucional. Hi ha un desajust entre la magnitud del procés i els recursos disponibles. Això genera colls d’ampolla en tràmits clau com els antecedents penals, els informes de vulnerabilitat o les cites administratives. Les entitats socials estan assumint una part molt important del procés, però no poden substituir l’administració. Si no hi ha un reforç institucional real, el risc és clar: més denegacions, bloquejos administratius i exclusió de persones que, en teoria, compleixen els requisits.