A la cresta de l’onada de la pròspera literatura coreana
Kosmopolis obre en canal el boom internacional de la literatura sud-coreana i explora la intensa tasca de traducció i promoció amb la qual ha començat a conquerir les llibreries de mig món.
El mateix dia que el pensador pop Byung-Chul Han recollia a Oviedo el Premi Princesa d’Astúries de comunicació i humanitats i reivindicava alegrement "la festa i la siesta" com a errors sistèmics de l’engranatge turbocapitalista, el festival Kosmopolis obria en canal el boom internacional de la literatura sud-coreana al CCCB per estudiar el seu autèntic abast: ¿imparable tsunami o fenomen estacional? ¿Festa cultural o adormir-se sobre els llorers? "És una campanya molt ben estudiada pel Govern sud-coreà", avança Ester Torres-Simón, traductora i professora de coreà de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A la cresta de l’onada, el Nobel de l’any passat a Han Kang, el primer no només per a una autora coreana, sinó també per a una escriptora asiàtica. A la vall, alimentant les turbines de la colonització desitjada, un devastador pupurri d’enganxós k-pop, anime espídic, cine amb galons d’Oscar, sèries amb números de rècord... "L’onada va començar a principis del segle XXI, però va arribar tard a Espanya", assegura Torres-Simón.
Per recuperar el temps perdut, ara un tip: un Estadi Olímpic per a Blackpink, tots com bojos amb Las guerreras K-pop i un bon grapat de novel·les que es roben espai a les taules de novetats de les llibreries. Com a exemples: El misterio de la lavandería de Yeonnam-dong, de Kim Jiyun; Soy toda oídos, de Kim Hye-Jim; Hacia donde se pone el sol, de Jin-young Choi; La turista, de Yun Ko-eun; El encantador arte coreano de escribir cartas, de Juhee Mun; Las 8 vidas de una centenaria sin nombre, de Mirinae Lee; Contraataque a los 30, de Won-Pyung Sohn (autora també d’aquell best-seller accidental que va ser Ametlla); Bienvenidos a la librería Hyunam-Dong, de Hwang Bo-Reum; El consultor, d’Im Seong-Sun; Els adeus impossibles, de Han Kang, de qui Lumen acaba de publicar també el llibre de poesia Guardé el anochecer en el cajón... "Són novel·les guaridores", defensa la investigadora especialitzada en l’estudi de la traducció Diana Roig. "La societat reclama més veus femenines, noves literatures i narratives decolonials", remarca.
Els vegetarians
Completa la taula i la conversa l’escriptora i agent literària sud-coreana Lee Hong, autora de Gangnam Lady. A cap de les tres, per cert, sembla que els entusiasmi gaire l’obra de Han Kang. "No puc dir que m’agradin tots els seus llibres. No soc una gran fan de La vegetariana", comenta Lee com si res. "Tampoc em va agradar tant La vegetariana, però reconec la sensibilitat de Han Kang cap als temes universals", afegeix Torres-Simón. Roig, per la seva banda, destaca que la també autora de La classe de grec "treu les emocions a la superfície i la gent pot connectar fàcilment amb ella". Poc entusiasme, en qualsevol cas, cap a una autora distingida amb el màxim guardó de la literatura i convertida en mascaró de proa de les lletres de tot un país.
¿A què es deu llavors tanta popularitat? Hong té les seves sospites. "Les seves novel·les són molt poètiques, carregades de sensibilitat literària. ¿Explica això tanta atenció? No ho crec, però en l’última Fira de Frankfurt vaig trobar una possible resposta: un editor holandès em va convidar a un sopar amb altres editors i el 80% dels assistents tenien uns 30 anys. Tots estaven impressionats amb l’obra de Han Kang i, una característica molt poc freqüent al meu país, tots eren vegetarians. Em vaig adonar llavors que la seva obra havia arribat a les generacions joves perquè són molt sensibles a la violència humana i molts són vegetarians", assenyala.
Anecdòtiques preferències alimentàries al marge, Lee sí que reconeix que l’onada literària coreana que ha portat el Nobel va començar en realitat fa molt: en concret, quan La vegetariana va guanyar el Booker Internacional el 2016. "Va ser molt important per als autors coreans, sobretot per als més joves, ja que era quan es parlava de crisi de la literatura i mort de la novel·la. En aquell moment no hi havia gairebé cap novel·lista que es guanyés la vida escrivint: quasi tots tenien 3 o 4 treballs i començaven a preguntar-se si valia la pena. Han Kang va ser llum en la foscor, perquè tenir més lectors internacionals significa que, eventualment, podem sobreviure", reflexiona.
Segons Torres-Simón, el cim del Booker és la prova que les coses començaven a anar com el Govern coreà havia planejat. "Corea va ser el país convidat a la Fira de Frankfurt el 2005 i a la de Londres el 2014. No és casualitat que dos anys després Han Kang guanyés el premi", remarca. El concepte clau, en aquest cas, no és més que "poder tou". "És la capacitat de prefigurar les preferències d’altres persones. Corea utilitza la literatura per fer marca de país, que és el que està fent ara mateix Qatar amb l’art", intervé Roig.
Aquesta mena de diplomàcia cultural amb què Corea del Sud busca projectar-se al món a través de llibres, pel·lícules i cançons com "una societat moderna" es tradueix, en el cas de la literatura, en una intensa tasca de promoció i finançament a través de l’Institut de Traducció Literària de Corea (LTI). Només en el cas de Han Kang, per exemple, el LTI ha recolzat econòmicament la traducció de les seves obres a 28 idiomes diferents. En termes globals, el nombre de novel·les coreanes que es van vendre arreu del món el 2024 va duplicar amb escreix la xifra registrada el 2023 a l’haver passat dels 520.000 exemplars a més d’1.200.000.
Llei per a traductors
"Si hi ha algú del Govern espanyol per aquí, que en prengui nota: inversió, traducció i diners. D’això es tracta. Els escriptors tenen la mania de voler viure del seu treball, així que la inversió és essencial", assegura Torres-Simón, que creu que la formació continuada de traductors ha sigut determinant per crear un bon nombre d’experts. En aquest sentit, el Ministeri de Cultura, Esports i Turisme de Corea del Sud va impulsar a finals de l’any passat una esmena de la llei per garantir la formació d’entre 70 i 80 traductors a l’any per "consolidar" l’estatus de la literatura coreana en el món. "Totes les literatures volen tenir un lector global", remarca Roig, mentre que Hong recorda que la traducció a l’anglès de La vegetariana i la polèmica que va suscitar que alguns acadèmics la qualifiquessin de negligent i excessivament imaginativa també van jugar un paper determinant en l’èxit internacional de l’autora i la seva consolidació global.
Notícies relacionades"El Govern coreà finança la traducció de molts autors a altres llengües. És una campanya molt ben estudiada i són molt sensibles a les tendències", resumeix Roig. Des de l’any 1996, el LTI ha finançat la publicació a l’estranger de 2.186 obres literàries coreanes en 44 idiomes.
Una altra cosa és que el viatge i la conquesta puguin prendre més temps del previst. "Per desgràcia encara cal lluitar contra el cànon occidental", lamenta Hong.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Als peus de collserola Tensió entre ‘runners’ i veïns a la Carretera de les Aigües
- La contracrònica Vinícius arruïna la millor tarda de Xabi
- Cues pel 48 Open House Barcelona
- Tràmits Confirmat: els majors de 70 anys hauran de renovar el seu DNI permanent abans d’aquesta data per ordre de la Unió Europea
- Després de més de tres hores de reunió Puigdemont trenca amb el PSOE: "Podrà ocupar poltrones, però no podrà governar"
- Monedes de col·leccionista valorades en més de 150.000 euros: peces d’or històriques
- De la mà de la IA El Govern s’inspira en el model estoni per simplificar els tràmits administratius
- Agressions sexuals Detenen un jove de 18 anys per fer tocaments a dues adolescents a les Fires de Girona
- Viral La nova vida de Dani Alves als 42 anys, de futbolista a predicador en una església a Girona: «S’ha de tenir fe, jo soc la prova d’això»
- REUNIÓ DE LA DIRECCIÓ El PSOE fa una última crida a Junts per evitar la ruptura: «Val la pena dialogar i arribar a acords»
