Sanae Takaichi arrasa entre els joves

Sanae Takaichi va arrasar en les eleccions de diumenge passat. Després de només tres mesos sent la primera dona a governar el Japó, convocar eleccions era una aposta arriscada. Però va decidir confiar en la seva alta popularitat. En general, el seu índex d’aprovació se situava en el 60%, però el més sorprenent és la connexió que ha establert la líder ultraconservadora de 64 anys amb les generacions més joves. Si entre els ciutadans de menys de 39 anys la seva popularitat assoleix el 77%, per als que tenen menys de 29 anys el suport és del 90%. I, diumenge, aquestes dades es van veure reflectides a les urnes amb un èxit històric: va obtenir 316 dels 465 escons de la Cambra baixa del Parlament japonès, un resultat que no es veia des de la Segona Guerra Mundial.

Molts analistes destaquen que la seva simpatia resideix en un somriure gairebé permanent i en el fet d’haver aportat cert aire fresc a un sistema polític tan patriarcal i classista com el japonès. A diferència del que ha passat fins ara amb la classe política nipona, Takaichi prové d’una família modesta i és dona (tot i que les seves polítiques no són per a res feministes). El seu mantra és "feina, feina i feina". Presumeix de dormir de dues o quatre hores al dia i ha sigut capaç de convocar reunions amb el seu equip ¡¡¡a les tres de la matinada!!! No obstant, Takaichi és hàbil. Segurament, la seva etapa com a presentadora televisiva també li ha servit per saber comunicar i suavitzar la rigidesa estètica (i ideològica) quan li convé. Abillada amb un xandall, no va dubtar a participar en una sessió de bateria conjunta amb el president sud-coreà Lee Jae-myung, un moment que es va viralitzar a l’instant.

Estilísticament, salta a la vista qui és el seu referent femení per excel·lència: Margaret Thatcher. A Takaichi li encanta que l’anomenin la Dama de Ferro nipona i es presta a la comparació visual amb l’ús del blau Thatcher (en blazer, faldilles i vestits), llaçades i collarets de perles. Igual que la britànica, la nipona també ha convertit la seva gran bossa de mà negra en protagonista. Oficialment anomenat Grace Delight Tote, però sovint conegut simplement com el Sanae Tote, es tracta d’una bossa de pell prou gran perquè hi càpiga un portàtil. Està fabricada per Hamano, una empresa japonesa d’artesania de cuir fundada el 1880, i costa uns 800 euros. Tot i que la firma estava vinculada a la monarquia nipona i una clientela més aviat clàssica, ara els encàrrecs per part de dones joves que volen ser Sanae no cessen i la llista d’espera per aconseguir el mateix model és de mesos.

Fidel a Jun Ashida

Notícies relacionades

Bad Bunny, un llatí rei del món

La dècada prodigiosa de Tàpies a través de quatre exposicions

Però no només li copien la bossa de mà. També, l’ús del bolígraf de tinta rosa i el seu tallat de cabells. Segons el seu estilista, li agrada portar els cabells recollits darrere de les orelles per traslladar la sensació que sempre està atenta, que escolta. No aconsegueixo imaginar què opinen del seu outfit de mitges color carn o blanquinoses dissenyadors com Comme des Garçons o Yamamoto, però ella és fidel a la moda de Jun Ashida. I, si bé va consultar diferents assessors d’imatge que li van proposar un estil més informal i alegre, la líder nipona considera oportú continuar apostant per una estètica sòbria de funcionària.

Però no sempre ha sigut així... Hi va haver una època en què el seu estil era molt diferent. Quan Takaichi va guanyar el seu primer escó a la Cambra baixa el 1993, ho va celebrar amb els seus seguidors portant un vestit cirera setinat i carmí a joc als llavis. Durant aquella època, el rosa i el groc eren els seus colors. Però, tot i que la gamma dels vermells (passió, alegria) l’afavoreix, deu considerar que el blau (serenitat, intel·ligència) imposa més...