La dècada prodigiosa de Tàpies a través de quatre exposicions

De l’habitació al carrer i d’allí a la galeria. El Big Bang matèric d’Antoni Tàpies, el moment en què va passar de prometedor artista de l’escena barcelonina a figura d’abast internacional, capturat en temps gairebé real en quatre moviments. Quatre exposicions i metes volants en la carrera de l’artista barceloní. Octubre del 1950, maig del 1954, gener del 1956 i febrer del 1960. "Es configura llavors la manera de veure Tàpies, però no són les obres l’únic que determina com mira el públic", avança el cap de col·leccions del Museu Tàpies, Pablo Allepuz, a propòsit dels quatre punts cardinals que articulen l’exposició El moviment perpetu del mur. "Sortim de l’interior de Tàpies per anar a l’exterior, just quan comença a viatjar a Nova York, París i Venècia, i les seves obres veuen la llum de manera individual. Abandona la figuració i s’endinsa en les matèries", diu la directora del museu, Imma Prieto. Com a música de fons, la idea que la percepció d’una mateixa obra pot canviar de manera radical segons la manera d’exposar-la.

Notícies relacionades

Bad Bunny, un llatí rei del món

Directora, actriu, guionista

L’ona expansiva d’aquest Tàpies de portes obertes arrenca a les Galeries Laietanes el 1950. Miró havia passat per allí pocs mesos abans i, davant la insistència de Josep Gudiol, Tàpies va accedir a abandonar l’hermetisme de Dau al Set per mostrar per primera vegada tota la dimensió del seu món plàstic. Per a la segona exposició, també a les Galeries Laietanes el 1954, a Tàpies li va tocar compartir espai amb una mostra sobre indústria i arquitectura organitzada per Grup R, un aparent enuig que, no obstant, va reforçar la connexió amb l’abstracció geomètrica i el realisme socialista.

L’any 1956, a la Galerie Stadler, desapareix el color i irromp la matèria, el concepte industrial. Arriben els grisos i els negres, les persianes metàl·liques i els vernissos. De tornada a Barcelona, el 1960, Tàpies culmina la seva transformació amb un muntatge generós amb maons blancs, fusta, emmarcats dobles o triples de les obres i habitacions cobertes del terra al sostre per una cortina. Una presentació d’impacte que va acabar tenint la seva recompensa, ja que l’Ajuntament de Barcelona va desemborsar 500.000 pessetes per comprar tres obres. "Avui ens semblaria un preu ridícul. Segurament va ser una gran inversió", concedeix Allepuz.