Ashcroft torna set anys després

Set anys després del seu últim àlbum amb material fresc (Natural rebel, 2018), amb un episodi de reciclatge en el camí (Acoustic hymns vol. 1, 2021), Richard Ashcroft reapareix proclamant en primera instància l’amor a la seva senyora dona (Kate Radley, la que va ser teclista de Spiritualized) a Lover, la cançó que va ser elegida com a primer single i que també obre el disc: cadència rítmica i càlida soul-pop amb rivets orquestrals (ecos de Bitter sweet symphony) entorn d’un motiu samplejat del tema dels setanta Love and affection, de Joan Armatrading.

Tot això al servei d’estrofes que són ofrenes a l’amor conjugal: "¿Per què som tan forts junts?". Des que es va llançar en solitari, amb el notable Alone with everybody (2000), Ashcroft ha anat aplicant-se en la seva cal·ligrafia sense entregar noves cimeres equiparables al clàssic Urban hymns (1997), de The Verve. Difícilment podem esperar, a hores d’ara, un àlbum que precipiti uns qualificatius com a disruptiu, transformador o game changer, però podem viure sense això.

Lovin’ you és l’obra creïble d’un home de 54 anys que sap fer cançons i que es val d’un espectre bastant ampli de recursos. Ens ho recorda en un repertori en el qual hi ha abundància de mitjos temps, amb moments suaument disfrutables a Out of these blues (amb pinzellades country-americana) o, més encara, Oh l’amour, cantada amb meravella entorn d’una vaga i càlida vibració soul.

Memòria del ‘brit-pop’

Però, fins i tot valent-se de tres productors diferents (a més d’ell mateix), Ashcroft ha aconseguit donar una cohesió al disc malgrat que toca més pals dels esperables i reserva alguns girs refrescants. Cal destacar Heavy news, un artefacte de guitarres rock que connecta amb les trames més vigoroses d’aquell brit-pop que el va veure néixer, i que maneja una notable tornada amb harmonies vocals. En un altre ordre, les invitacions a la pista de ball, un territori menys predictible tractant-se d’ell. Aquí despunta I’m a rebel, una peça que firma amb Mirwaïs (el que va ser membre del grup francès new wave Taxi Girl i posterior soci de Madonna en els temps de Music, 2000), en la qual canta en falset sobre una bombollejant base electro-pop.

I, en un pla més downtempo hi ha la mateixa Lovin’ you, amb cordes dramàtiques i un estratègic ganxo melòdic. Són les seqüències més fibroses d’aquest àlbum, a les quals podríem afegir la desviació sixties de Crimson fire. Entren en contrast amb un departament de balades i mitjos temps una mica excessiu, amb el tractament filo-gòspel que eleva el recorregut de Live with hope i els exercicis confessionals amb guitarra acústica de Find another reason i Fly to the sun. Mostres d’un Ashcroft que no sembla orientat a capturar noves audiències, sinó a acompanyar o reconfortar els que han anat creixent amb ell.

Richard Ashcroft ‘Lovin you’

Notícies relacionades

La meva vida com un gos (que veu fantasmes)

Impactant crema de naus

Virgin

Pop