Oriol Junqueras: "Volem negociar pressupostos, però és imprescindible el nou finançament i l’IRPF"

Catalunya necessita un bon model de finançament perquè Catalunya necessita molts recursos, perquè les famílies i les empreses d’aquest país requereixen molts recursos que generen, però que no se’ls tornen. I, desgraciadament, tothom sap que el partit socialista, el PSOE i el Govern, estan ben lluny de complir els seus compromisos.

¿I què pensa fer ERC?

Si no resol el model de finançament i la recaptació de l’IRPF, no hi haurà negociació pressupostària ni a Espanya ni a Catalunya. La prova que la posició d’ERC és determinant és que Espanya porta tres anys sense pressupostos. Si el Govern socialista compleix els seus compromisos, es podrà obrir la negociació. Tenim tota la predisposició i voluntat d’arribar a acords en matèria pressupostària, però és imprescindible que els pressupostos siguin bons i, perquè siguin bons, fa falta model de finançament i recaptació de l’IRPF.

¿Ha negociat directament amb el ministeri d’Hisenda la proposta de finançament?

Jo intento parlar amb tot el món, però és evident que hi ha un treball d’equip.

Vostè ha arribat a dir que la ministra María Jesús Montero era un escull perquè és la candidata del PSOE a Andalusia. ¿Ho continua sent?

Més enllà de qualsevol consideració de tipus personal, és evident que els ministres d’un govern els nomena el seu president. I el president del Govern, a més, és el secretari general del PSOE. I, per tant, aquí hi ha una responsabilitat compartida del Govern i del PSOE a l’hora de complir els seus compromisos.

¿Ha trobat més sintonia, per exemple, amb altres ministres del Govern com el d’Economia, Carlos Cuerpo?

Intento tenir la millor sintonia amb tot el món, però és evident que no tothom té ganes de tenir la mateixa sintonia amb nosaltres.

Tenint en compte que el nou model de finançament va ser un acord per a la investidura com a president de Salvador Illa, ¿se sent vostè decebut?

Quan em vaig posicionar sobre aquell acord, ja vaig deixar ben clar que hi havia moltes raons per votar-hi en contra. Una d’aquestes raons era que l’experiència ens ha demostrat que el partit socialista, quan governa, fa tot el possible per no complir allò a què s’ha compromès. Per tant, el fet que ara no s’estigui complint no és cap novetat. Potser la novetat més destacable és que tant el PSC com el Govern català mostren ara una actitud més proactiva i una voluntat més clara d’ajudar a fer efectius els compromisos, que no pas el PSOE i el Govern central. [Illa] Diu que s’esforçarà a complir, que reconeix que en aquest moment no s’està complint i que s’ha de complir. El que esperem ara és que, més enllà d’aquest reconeixement, que sense cap dubte és positiu, el Govern ajudi ERC i, sobretot, el conjunt de Catalunya, a què aquest compromís –que és tan important, tan útil i tan imprescindible–, es compleixi. Aquest país genera recursos que no se li tornen, i els necessita. Tenim tot el dret i tot el deure de defensar-lo.

¿Veu llavors una gran diferència entre el PSC i el PSOE?

Hi ha una gran diferència entre el que el PSC i el Govern català diuen, i el que el PSOE fa.

¿El gran problema de la negociació és l’ordinalitat?

És, sens dubte, un dels problemes, però no és l’únic. En tot cas, tots estan vinculats, perquè qualsevol consideració acaba afectant l’ordinalitat, i l’ordinalitat acaba afectant la distribució dels recursos. És gairebé inseparable resoldre la qüestió de l’ordinalitat perquè sense resoldre aquesta qüestió és molt difícil resoldre res.

Ha registrat una llei al Congrés per a la recaptació de l’IRPF. ¿Veu predisposició del PSOE a aprovar-la?

Si no resol el model de finançament, és encara més difícil que resolgui la qüestió de la recaptació dels impostos i, en particular, de l’IRPF. ¿Per què? Perquè l’argument dels partits polítics espanyols –i el PSOE, sens dubte, ho és– és que el model de finançament són diners i la recaptació d’impostos és estructura d’Estat. Per això es posen molt més nerviosos i incòmodes quan creuen que estan cedint poder d’Estat. El que passa és que, si l’han de cedir a determinades províncies, com Àlaba, Biscaia o Guipúscoa, no tenen cap inconvenient. Però, amb Catalunya, es neguen en rodó. No hi ha cap raó perquè una província pugui recaptar tots els impostos i que Catalunya no pugui recaptar l’IRPF.

Pel que fa a Rodalies, s’ha avançat en la constitució de l’empresa pública, però no s’ha traspassat ni un quilòmetre de via.

En 50 anys, l’Estat no ha construït ni un quilòmetre de ferrocarril a Catalunya. Això vol dir que és un Estat molt incapaç, i Catalunya no es mereix estar sotmesa a un Estat tan incompetent. Tampoc és capaç de gestionar el que ja està construït, perquè tothom sap que el servei de Renfe és un desastre, una catàstrofe, una vergonya. ERC lluita perquè les decisions es puguin prendre a Catalunya i tenir els recursos per renovar vies, catenàries, senyalització i combois. Som molt més lluny del que voldríem, però també és veritat que, gràcies a aquest esforç, a partir del mes de gener, cada 15 dies s’incorporaran dos combois nous que renovaran la xarxa de trens. ERC s’esforça a arribar a acords, i aprofito per recordar a la gent de Junts i del PSC que tenim tota la predisposició i voluntat d’arribar bons acords per a Catalunya.

El Parlament ha tombat el pla d’Illa per mobilitzar sòl i construir 214.000 nous habitatges. ¿Per què no convenç ERC?

Primer, perquè no és creïble, només cal veure quants n’ha construït. Segon, construir habitatge nou és imprescindible i hi estem absolutament a favor però, alhora, cal explicar que hi ha molts llocs del nostre país, on hi ha més demanda, que la construcció és molt difícil. A Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona o Sant Vicenç dels Horts el sòl està saturat. No es pot construir més. En determinats llocs la densitat ja és molt alta. Hi ha districtes de Barcelona amb densitats semblants a les de Bombai i amb barris de l’Hospitalet amb densitats similars a les de Calcuta.

¿Quina és la seva proposta?

Cal plantejar també altres coses. Per exemple, plans de rehabilitació massiva, i d’això el Govern se n’ha oblidat. Aquest país necessita rehabilitació perquè hi ha molts pisos i cases als barris metropolitans i als pobles que s’han de rehabilitar perquè, si no, no es poden utilitzar. Per tant, fa falta un pla de rehabilitació. Però és imprescindible que el Govern també vulgui fer-ho. Si ho fa, ERC l’ajudarà.

La setmana passada va anunciar la seva voluntat de ser candidat a la presidència de la Generalitat. ¿Per què vol ser-ho?

Perquè vull ajudar el meu país. Sempre ho he volgut, també quan era professor a la universitat, quan feia programes de ràdio i televisió o quan vaig assumir una pena de presó que estic convençut que era injusta. Vull donar el millor de mi mateix al meu país i ja decidirà ERC quin candidat vol o no. I ja decidiran els ciutadans de Catalunya quin president volen.

Hi ha qui diu que els líders de l’1-O haurien de donar pas a una nova generació de dirigents. ¿Què els diria vostè?

Que em sembla genial. Als que s’han presentat sempre els he desitjat la màxima sort, i continuaré fent-ho. No hi ha res que desitgi més que hi hagi els millors a tot arreu.

Hi ha un obstacle: vostè està inhabilitat i ara mateix no pot ser candidat. ¿Què li fa pensar que sí que podrà ser-ho?

Estic convençut que aquesta condemna és injusta, que tothom sap que és injusta i que els que més ho saben són els membres del mateix tribunal sentenciador [el Tribunal Suprem]. Per tant, estic convençut que acabarà resolent-se. Ara bé, també és cert que han passat molts anys i no s’ha resolt. Som aquí per lluitar i també lluitarem per això.

Tindria l’opció de demanar un nou indult. ¿Ha explorat aquesta via amb el PSOE?

El nostre objectiu no és explorar vies, sinó que es resolgui, i l’Estat té molts instruments per fer-ho.

¿Com quins?

Hi ha les sentències del Tribunal Constitucional i els recursos d’inconstitucionalitat presentats per tots els governs i parlaments de les comunitats governades tant pel PP com pel PSOE. Hi ha moltes eines, que el resolguin. Hem sentit el president de la Generalitat reclamar-ho, i estic convençut que és sincer.

Les enquestes pronostiquen un auge de l’extrema dreta. ¿Com se la combat?

Per exemple, amb un model econòmic més just i eficaç, que cuidi més la productivitat. Amb un pacte de rendes que millori els salaris de la nostra gent. Amb una millora del transport i de l’habitatge. Així es combat l’extrema dreta i la desesperança de tants joves i gent gran que veu que el seu sou no li arriba, que no poden pagar el lloguer o la hipoteca.

¿ERC mantindrà el cordó sanitari a Aliança Catalana després de les eleccions municipals de l’any 2027?

El nostre compromís és intentar explicar-nos prou bé per guanyar-nos la confiança de la gent, perquè estem convençuts que les nostres receptes són millors. Estem convençuts que per a aquest país és millor que els trens funcionin que no sembrar l’odi. Estem segurs que és millor lluitar per un bon sistema educatiu que exigir l’expulsió de tots [els immigrants], quan resulta que aquest tots, en molts àmbits, és absolutament imprescindible: en la indústria, la construcció, l’agricultura i els serveis socials.

Li preguntàvem pels pactes postelectorals...

Tant de bo el resultat sigui tan bo que no ens faci falta haver de pactar amb ningú altre i que qualsevol pacte que fem sigui una cosa gairebé accessòria. Però en tot cas miri, tothom coneix el nostre model de país i és que els nostres fills i els nostres nets tinguin una educació que els prepari per enfrontar-se al món, no per odiar tothom.

La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ¿ha de ser la candidata a Barcelona?

Això ho decidirà la militància de Barcelona. Però, si m’ho pregunten a mi, doncs és clar. No només la candidata, ha de ser la futura alcaldessa.

L’alcalde Jaume Collboni ha presentat uns pressupostos que superen per primera vegada els 4.000 milions. ¿ERC està disposada a donar-hi suport?

Això ho decidirà el grup municipal. En qualsevol cas, insisteixo: nosaltres volem que hi hagi pressupostos en les institucions. En el cas de Barcelona l’actual govern haurà de fer unes propostes prou bones per merèixer el suport d’ERC.

Notícies relacionades

"També és la nostra festa"

Celebrar el que ens uneix en la diversitat

Vostès han posat una condició, que és augmentar un 30% la despesa en habitatge. ¿Aquesta és la condició fonamental?

No, hi ha moltes condicions. Aquesta és, sense cap mena de dubte, una de molt important. I deixi’m explicar-ho així: l’habitatge és un problema sagnant per a la nostra societat. Si l’actual equip de govern de Barcelona vol el suport d’ERC, haurà de demostrar que està veritablement implicat. Barcelona sempre havia sigut punta de llança de la productivitat a Catalunya. Ara no ho és i aquest és un luxe que Barcelona no pot permetre’s.