Nova seu mundial

Màlaga, centre de la química global

El primer Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani va connectar l’alcalde de Màlaga amb el primer espanyol al capdavant de la IUPAC. Allò va propiciar l’elecció de la ciutat com una de les dues seus de l’organisme.

Màlaga, centre de la química global
3
Es llegeix en minuts

Després de gairebé 30 anys al Research Triangle Park de Carolina del Nord, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) sortirà dels Estats Units per establir-se a sòl europeu, amb una seu bicèfala que tindrà una delegació a la Universitat de Màlaga, ubicada físicament al Rectorat, i una altra en el Consell Nacional d’Investigació de Roma. Aquest fet històric per a la investigació i la ciència en espanyol suposa també la prova definitiva que l’ecosistema innovador malagueny està prou arrelat perquè continuïn germinant projectes de pes, en aquest cas, vinculat a l’organització que governa i gestiona els avenços de la química al món, en què participen més de 2.000 investigadors de 57 països diferents.

En la intrahistòria que desemboca en aquesta decisió de la IUPAC va tenir una especial rellevància la primera edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat per Prensa Ibérica i per la Fundació La Caixa, que es va celebrar a València.

Va ser aquest l’escenari d’una reunió d’alt nivell en la qual va participar l’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, juntament amb el seu assessor per a l’Estratègia Corporativa i la Transformació Urbana, Francisco Salvador, amb el químic Javier García, el primer espanyol a presidir la IUPAC, condecorat, així mateix, amb el Premio Nacional de Investigación el 2024.

"Aquesta connexió va existir per dir-nos que es convocaria, una mica obert, països i ciutats, per elegir la seu", rememora l’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre. "Uns mesos després, vam presentar la candidatura de Màlaga entre la ciutat, la universitat i el parc tecnològic. Així va ser l’arrencada d’aquest tema".

Una dotzena de països d’Àsia, Europa i Amèrica es van interessar per acollir la seu de la IUPAC i es van arribar a presentar diverses ofertes formals, sent finalment Màlaga i Roma les dues ciutats seleccionades.

El maig passat, una petita delegació de la IUPAC va visitar la ciutat durant uns dies en què es van fer diverses reunions de treball amb l’Àrea d’Innovació, amb la Universitat de Màlaga, el Parc Tecnològic i amb una representació del Govern central.

"Que hàgim sigut elegits em sembla una molt bona notícia perquè és estar en una divisió de primera categoria", celebra l’alcalde de Màlaga. "Roma és una ciutat d’una gran projecció internacional i estem parlant d’una organització científica de primer nivell en àmbit mundial".

A aquestes noves ubicacions –que funcionaran com a centrals administratives– es traslladarà el personal de la IUPAC i serà aquí on es portaran a terme les reunions tant dels comitès executiu i científic, així com les assemblees d’aquesta autoritat científica.

Segons el calendari esbossat per la Universitat de Màlaga aquest estiu, a banda de la firma de l’acord UMA-IUPAC al setembre i la transferència de funcions a l’octubre, es calcula que la instal·lació física i funcional de la seu a la tercera planta del Rectorat s’acabi produint al gener i, finalment, en el primer trimestre de l’any vinent se celebri l’obertura oficial de l’oficina.

"Superlliga de les ciutats"

"Em sembla molt interessant que Màlaga estigui present durant bastants anys en aquesta superlliga de les ciutats", assenyala l’alcalde de Màlaga.

Notícies relacionades

La IUPAC va ser fundada el 1919 per químics del món acadèmic i de la indústria. Durant els últims 100 anys, l’organització ha creat el llenguatge comú de la química, estàndards, dades verificades i millors pràctiques en química, així com promogut l’educació d’aquesta disciplina i la col·laboració entre la universitat i la indústria química.

També es configura com l’autoritat mundial a l’hora de reconèixer i nomenar els elements químics i d’ordenar-los a la taula periòdica i de definir el top 10 de les tecnologies emergents.