Valérie Tasso: "Per abaixar el cortisol prefereixo l’orgasme a l’ashwagandha"

Han passat més de 20 anys des del boom de Diario de una nimfómana, tot i que després arribarien altres èxits com Diario de una mujer pública (2011) o Confesiones sin vergüenza (2015). ¿Canviaria avui alguna cosa de la seva primera novel·la?

Segurament, però els llibres pertanyen als moments vitals. El vaig escriure des del que portava dins sense preocupar-me massa, i això crec que també està bé. Escric permanentment i crec que he millorat molt el meu estil. Recorro molt a l’humor, com a Antimanual del sexo (2008), en què desmunto un munt de tòpics.

¿Quins mites continuem arrossegant, i hauríem d’enterrar?

Sobre les dones, que tenim menys desig que els homes. Durant molt temps els ha interessat veure’ns així, però podem sentir desig igual que els homes, tot i que no és una qüestió de quantitat sinó d’elaboració. Explicat amb una metàfora, en els homes seria com tenir ganes de beure un vas d’aigua, i en les dones, que ens agrada més un te. Necessitem més elaboració per posar-nos a to, però no significa que tinguem nivells de desig més baixos. Quant als mites sobre els homes, n’hi ha molts, però, sobretot, haurien de deixar de preocupar-se pel rendiment sexual. Això només és una cosa que entorpeix. El 99% està pensant que el seu penis es posi erecte d’una manera sòlida i que duri així molt temps... i això és un problema. Han de treure’s del cap que el sexe és preliminar, penetració i orgasme. Això era el vell esquema.

I, ¿quin és el nou?

El que hi ha ara, i que hauria d’haver existit sempre, que és jugar, jugar i jugar. Punt. Els sexòlegs ja no parlem dels preliminars perquè semblava que era començar alguna cosa per després acabar alguna cosa. Els preliminars han de durar de principi a final.

Llavors, això de comptar els orgasmes a la setmana, al mes, ho anem deixant, ¿no?

La quantitat d’orgasmes no és el més important, perquè si tu comences a mesurar una cosa pots generar en les pacients molta ansietat. No es tracta tant d’arribar a l’orgasme com de tenir moments de plaer. El plaer pot ser que et facin un massatge, que és una cosa meravellosa, però és veritat que l’autoconeixement i l’autoplaer és superimportant. Si pots tenir dos, tres, quatre orgasmes a la setmana, benvinguts siguin, perquè t’asseguro que es notarà. En tot, des de la cara, l’humor, a dormir bé. Per exemple, un orgasme abans de dormir és oli en un llum.

¿Millor que prendre ashwagandha per abaixar l’estrès, el cortisol i dormir bé?

Aquesta herba és meravellosa, però jo prefereixo l’orgasme, és més natural. Jo mateixa l’he provat, però realment, per a un efecte immediat, l’orgasme.

Doncs ara diuen que està molt de moda aquesta planta, ¿és que ja no es juga tant al llit?

El que veig en consulta és una mica desolador. Les dones abans no coneixien el seu cos, però ara hi ha més educació al voltant de l’anatomia i el plaer femení. Però els que suspenen assignatures són els homes. Per exemple, molts dels que venen tenen la creença que la dona té un orgasme gràcies a la penetració, i m’adono que molts no saben on és el clítoris.

Són homes grans, ¿no?

Rebo en consulta parelles de llarg recorregut, però també nois joves. I aquests, quant a la sexualitat en general, estan adoptant uns rols preocupants, com per exemple, molta violència, pensant que això és la sexualitat. El sexe que practiquen aquests joves, no dic tots, sinó els que veig en consulta, és un sexe molt basat en el porno. Pensen que la dona segur que s’ho passa molt bé quan l’agafen del coll o del cabell. I s’obliden d’una cosa fonamental, que és el consentiment. Molts em diuen, "bé, si volen", i jo els dic si han preguntat clarament que la noia volia això. No pregunten, ho donen per fet. També tinc noies de 17 que no saben posar límits, que em diuen que als seus nòvios els agrada el sexe dur i, és clar, si li agrada a ell... El que havíem avançat ho ha destruït el porno mainstream. Una cosa és parlar amb naturalitat de sexe i una altra cosa és banalitzar-lo.

I amb l’accés a les pantalles per part de les noves generacions des de petits, suposo que l’assumpte s’agreuja.

Es terrible. Per veure porno cal tenir sentit comú, i en l’adolescència encara no està format. D’una banda, hem avançat molt en la visibilització del plaer femení, en l’anatomia del clítoris, la primera imatge en 3D del qual va aparèixer el 1998. Allà és quan prenem plena consciència del que tenim les dones, d’aquest òrgan de plaer. És quan s’impulsa la indústria de la joguina eròtica i, a partir del 2014, els anomenats succionadors de clítoris [Womanizer, Satisfyer o el Sona Cruise de Lelo]. Però d’altra banda, aquesta evolució es veu coartada d’alguna manera per la imatge de la sexualitat que dona el porno mainstream als joves.

Notícies relacionades

L’hongarès László Krasznahorkai, mestre de l’apocalipsi, guanya el Nobel de literatura 2025

La Franz Schubert Filharmonia torna a Barcelona amb 10 concerts imprescindibles al Palau de la Música Catalana

¿Quins altres problemes li expliquen els seus pacients?

La falta de desig, crec que és el tema que més ens ocupa al segle XXI. Suposadament, amb una sexualitat més entesa, més oberta, resulta que la gent té pànic perquè veu que el seu desig no li està responent. No l’estem prioritzant ni cuidant. I una vida sexual plena és sinònim de salut mental i benestar global. Per fer que torni, jo aconsello passar temps de qualitat amb la parella, intimitat. Em refereixo a carícies, petons... I si va a més, ¡fantàstic.