Rosalía obre el seu diari personal: reflexions sobre Leonard Cohen, la música i el pas del temps en la seva nova ‘newsletter’

En aquesta xarxa social, on la intèrpret ja ha publicat dos escrits, comparteix els seus sentiments, de vegades amb alguna petita falta d’ortografia, però amb bona escriptura literària, i parla dels seus referents en la música, explica el seu procés personal de composició d’un disc i, fins i tot, celebra –amb poques ganes de festa, com ella mateixa confessa– junt amb els seus seguidors el seu aniversari.

Per a molts també deixa pistes sobre el llançament del seu pròxim àlbum, que sembla cada vegada més pròxim, igual que en el seu moment va fer amb un compte d’Instagram secundari que contenia imatges sobre el procés de creació de ‘Motomami’ i que va descobrir poc abans de la sortida del disc. De fet, la primera publicació va ser molt enigmàtica i hi ha qui afirma que es podria tractar d’un vers del seu nou disc: «‘Construiré mi paraíso en tu nombre, porque todo está por venir’».

El desig de compondre

L’artista catalana va publicar la primera carta del seu blog el 14 de setembre, dedicada al cantautor Leonard Cohen. «Leonard Cohen acostumava a dir que tothom té una cançó. Si és veritat que cada poeta té un poema, cada cineasta una pel·lícula i cada músic una cançó dins seu, llavors jo espero no trobar mai la meva», començava l’artista. La intèrpret expressava el seu desig de dedicar tota la seva vida a no trobar mai aquesta cançó, malgrat inventir la major part del seu temps. «Ell va encendre el desig d’escriure en mi i tant de bo jo l’encengui en algú així com ell va fer amb mi».

En el text, Rosalía revela que va començar a estudiar música als 9 anys i que continua veient-se com una «aprenent». Parla de l’error com una «presència constant» («sempre està allí aturat, mirant-me, així que jo també el miro») en el seu ofici i reivindica la necessitat d’abraçar la imperfecció. «Paradoxalment, és també l’error el que et manté exercitant i sent músic, un fuet dolç que et convida a continuar», reflexiona la cantant.

Creació d’un disc

L’artista descriu també com neix un disc: «Passa de manera invisible molt abans que toquis qualsevol tecla, escriguis qualsevol frase o entonis qualsevol nota. Tot comença molt abans que puguis assenyalar-ho i encara menys anomenar-ho; com una llavor que ni tu mateix sabies que estaves cultivant i, d’un dia per l’altre, és com si el teu arbre hagués crescut sol». És més tard –afegeix– que comences a «esbossar, dissoldre, desordenar, destrossar, recompondre, esbocinar i aixecar una idea».

En concret, la cantant catalana esmenta tres fases inevitables a l’hora de fer un àlbum: «La primera és abocar. Vòmit i joc fruit de la intuïció. La segona és la persistència: ¿Què hi ha més avorrit que el mig d’alguna cosa? El tram elàstic, gelós i que convida a la destrucció. Finalment, polir, on et dediques a donar brillantor malgrat estar completament exhaust, cosa que ets capaç de fer per una única raó: perquè, després d’haver donat deu mil tombs, per fi tens una visió diàfana d’allò que portes entre mans potser pròxima a la pulsió original o potser completament allunyada. I amb això arriba el final, l’hora de deixar anar/saltar».

Un aniversari diferent

En la segona entrada del seu blog, i per ara l’última, Rosalía va celebrar el seu aniversari, el dijous 25 de setembre, amb algunes reflexions sobre el pas del temps que va compartir amb tots els subscriptors. «Complir anys: ni ho anhelo ni m’aterreix. Tinc una relació estranya amb la meva edat», va escriure l’artista. «De vegades em sumo mesos i de vegades crec que tinc un any menys. De vegades sento que vaig arribar ahir i d’altres m’oblido de les dècades que fa que estic aquí...».

Notícies relacionades

L’OBC i el seu clamor per la pau

Gary Oldman, actor: "Moltes vegades, les sèries superen el que es veu en el cinema"

En el text, Rosalía va detallar la seva fascinació pel número 33, que considera carregat de simbolisme: «El número 3, número diví. El 33, la santíssima trinitat dues vegades. Crist va morir als 33. La columna vertebral es compon de 33 vèrtebres al néixer, l’alfabet rus conté 33 lletres, el 33 de la taula periòdica és l’arsènic i en numerologia el 33 és considerat un número diví perquè és el combo de dos números mestres més: l’11 i el 22».

Rosalía va aprofitar, a més, per reflexionar sobre la vida nòmada que ha portat els últims anys: «El que tinc clar és que no m’agrada celebrar quan és imperatiu [...] Fa anys que intento practicar la celebració de manera continuada». Entre aquestes petites celebracions quotidianes, l’artista va destacar coses tan senzilles com que la seva germana rigui amb una de les seves bromes, que el seu nebot vulgui continuar jugant amb ella, utilitzar una manta que no piqui o «mossegar un bombó i que no tingui licor dins». Malgrat no tenir ganes de celebrar el seu aniversari, la cantant va confirmar que sí que bufaria les espelmes. «Sembla que una vegada a l’any, tan sols durant els segons màgics abans de bufar, s’obre un portal on pots demanar el que sigui que se’t concedirà, i aleshores és quan s’ha d’aprofitar i pensar ràpid i bufar fort i dir poc i somriure molt».