La banca familiar i l’economista que porten la Casa Vicens

En un racó tranquil de Gràcia s’alça la Casa Vicens, un oasi insòlit amb aroma oriental i mudèjar, cobert d’alegres rajoles verdes i blanques. Construïda entre 1883 i 1885, aquesta obra representa molt més que una simple residència: és la primera casa que Antoni Gaudí va realitzar a Barcelona i el punt de partida d’una trajectòria que revolucionaria per sempre l’art i l’arquitectura.

Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005, la Casa Vicens va néixer de l’encàrrec de Manuel Vicens i Montaner, corredor de canvi i borsa, que va confiar en un jove Gaudí per dissenyar la seva casa d’estiueig. El genial arquitecte va trobar en la natura la seva font d’inspiració primordial, i va integrar elements com la fulla de palma de la reixa d’entrada i les flors de clavell de moro de les rajoles ceràmiques de la façana.

Avui destaca també pel seu model de gestió i titularitat. A diferència de la majoria de monuments de la ciutat, que pertanyen a institucions o fundacions, des del 2014 la joia de Gràcia està 100% en mans de MoraBanc, banc andorrà propietat de la família Mora. El fundador, Bonaventura Mora, té un cert paral·lelisme amb Manuel Vicens, ja que es va iniciar en el sector financer el 1938 amb una oficina de canvi de moneda.

Una mica de casualitat

Al capdavant de la gestió diària hi ha Emili Masferrer, amb un currículum una mica exòtic en l’àmbit cultural. Porta 10 anys en aquest camp, tots a la Casa Vicens com a director del projecte. "La meva trajectòria és una mica inusual en aquest sector. Soc economista de formació i tota la meva experiència prèvia és al món financer, en la inversió de capital privat. Vaig arribar aquí una mica de casualitat", assenyala.

Masferrer treballava a MoraBanc quan es va produir la compra: "Estava en el departament d’inversions i aquesta és una de les operacions que es va fer. Em van demanar si me’n podia fer càrrec com a director i vaig dir que sí", rememora. L’elecció no va ser casual. "La Casa Vicens no deixa de ser una iniciativa privada i es volia combinar rigor de gestió empresarial amb rigor patrimonial, que hi hagués les dues parts", explica.

Els números avalen l’èxit de l’estratègia. L’any passat la Casa Vicens va facturar 4,8 milions d’euros i va rebre més d’un quart de milió de visitants, el punt àlgid des de l’estrena com a museu el 2017. El creixement ha sigut progressiu: dels 123.000 visitants del 2018 es va passar a 163.000 el 2019, amb la pandèmia marcant un parèntesi (49.376 el 2020 i 70.572 el 2021) abans d’una recuperació vigorosa que va portar a les 126.632 entrades venudes el 2022, les 200.052 del 2023 i les 262.600 de l’any passat.

Els objectius a mitjà termini apunten cap a l’estabilització: "Creiem que la casa s’estabilitzarà en aquest nivell, entre 260.000 i 300.000 visitants és el nostre objectiu. No volem més volum de persones, perquè no hi caben".

La plantilla està composta per unes 50 persones, tot i que moltes formen part d’empreses externes que treballen per a la Casa Vicens. Entre 25 i 30 són guies i la resta es reparteix entre personal de seguretat, botiga, cafeteria, neteja, manteniment, jardineria i administració. "Som molt petits –valora Masferrer amb perspectiva–. Representem una cinquena part aproximadament del que pot ser la Pedrera, que té més d’un milió de visitants, o la Casa Batlló, que en té un milió i mig. Ja no parlem de la Sagrada Família, que està prop de quatre milions de visitants".

Precisament aquesta menor escala forma part de l’estratègia diferencial de la Casa Vicens. Davant experiències massificades i tecnològiques, Masferrer defensa preservar l’autenticitat. "Intencionadament hem fugit de tota aquesta tendència dels mappings i de les experiències immersives –explica–. Al final nosaltres tenim un material tangible, la casa, amb les rajoles, les columnes, les vidrieres els terres que porten en aquest lloc des de fa més de 140 anys… i creiem que això és molt més interessant que qualsevol experiència digital".

Experiència pausada

Notícies relacionades

El MNAC reitera la seva «incapacitat tècnica» per traslladar les pintures de Sixena i envia al jutge nous informes que «avalen» la seva postura

Els teatres de Barcelona consoliden el seu idil·li amb el públic amb un altre rècord: 3.133.494 espectadors

Aquesta filosofia es tradueix en una experiència pausada: "Un visitant pot estar a la Casa Vicens mitja hora o pot estar-hi quatre hores. No hi ha un límit, no hi ha un recorregut marcat".

La casa és plena de detalls. Gaudí va apostar per angles esglaonats i per la fusió de diferents arts decoratives –forja, pintura, ceràmica, fusteria…– que aconsegueixen que la natura penetri dins de la casa. L’orientalisme provocava entusiasme entre l’elit barcelonina de l’època, fins al punt que aquesta primera obra de Gaudí va ser aplaudida amb més fervor que el rebut anys més tard per les icones del passeig de Gràcia. Aquest espai únic ha sigut i és escenari d’anècdotes incomptables, des de peticions de matrimoni fins a la visita d’estrelles del rock, com Mick Jagger, que s’hi va presentar fa anys i a qui van rebre els antics propietaris sense saber qui era.