Una guerra sense sang

Sens dubte una de les històries més ombrívoles sobre el matrimoni mai explicades, la novel·la La guerra de los Rose –publicada per Warren Adler el 1981– va ser convertida per Danny DeVito en una brutal comèdia homònima protagonitzada per Michael Douglas i Kathleen Turner a la pell d’una parella convertida pels ressentiments en versions monstruoses de si mateixos, i la relació dels quals culmina en un crescendo de crueltat i violència. Sobre el paper, ara aquest remake recorre a Benedict Cumberbatch i Olivia Colman per explicar la mateixa història, però opta per efectuar una relectura molt més lleugera que no resulta ni prou àcida ni prou divertida, en bona mesura perquè el seu to oscil·la entre el realista i el caricaturesc, perquè els problemes matrimonials que retrata són una grollera simplificació i perquè diversos dels seus personatges evidencien una lamentable desesperació per resultar graciosos.

Per moments, Roach sembla disposat a aprofundir en la dinàmica que s’estableix entre un home desposseït de la seva masculinitat tradicional i una dona que es nega a renunciar al seu propi èxit per protegir l’ego del seu marit, però en última instància les seves reflexions sobre aquesta qüestió són massa superficials. I si la pel·lícula de 1989 oferia un retrat descarnat del poder destructor del materialisme típicament dels vuitanta, ni la dissecció de la riquesa oferta per Els Rose resulta mínimament reveladora ni els problemes dels seus protagonistes semblen més transcendents que els queden escenificats en qualsevol sitcom. Per quan els Rose finalment decideixen que el seu matrimoni no dona més de si, la majoria dels espectadors probablement ja farà una bona estona que estiguin pensant el mateix sobre la pel·lícula.

Notícies relacionades

Lolita Flores: «Moltes dones gitanes s’han hagut de guanyar la vida venent mort»

Quan Miles Davis va plantar BCN

‘Els Rose’

Jay Roach (Estrena: 29/08/2025)