La paternitat com a negoci

La portada d’aquesta setmana de la revista ¡Hola! és un espectacle. Per primera vegada hi veiem la cara del fill de Bertín Osborne. El cantant hi apareix amb el petit en braços i ens revela com es diu: Arian David. És una portada on també veiem la mare, Gabriela, però mai junts tots tres a la mateixa imatge. L’excusa: no volen que sembli una reconciliació. Però les Mamarazzis sabem que una foto de tots tres tindria un altre preu i, per si de cas, cal guardar el comodí que garantiria en un futur un ingrés extra. A més, que sapiguem el nom del nen, que era un secret absolut, no és un detall petit. Aquesta nova generació de nadons mediàtics està sent convertida, pels seus propis pares, en un producte, i la seva identitat, en aquest cas, és un plus per a la monetització del reportatge.

La cosa paradoxal, arribats a aquest punt, és com Bertín ha explicat aquesta història durant els últims dos anys. Primer va dir que no volia ser pare ("he decidit que no seré pare, no vull exercir de pare", ¡olè tu, Bertín!). Després va dubtar públicament de la seva paternitat i va anunciar que sol·licitaria un test d’ADN (que més tard es va negar a fer), i ara es presenta com el "superpare de l’any", posant orgullós amb el seu fill i justificant-ho: "No vull que sigui un nen amagat". Curiosa reconversió: sembla que amagar-se i intentar protegir la intimitat d’un menor ara és una cosa reprotxable. Ens punxen i no sagnem.

Notícies relacionades

Camp d’en Grassot, territori literari

Del Fort de Brégançon a Saint-Tropez

Darrere de les frases edulcorades només hi ha un interès econòmic, derivat dels problemes financers que arrossega Bertín. Aquest any va entrar a la llista de grans morosos amb Hisenda, amb un deute de 865.000 euros. A més, Lecturas va revelar en el seu moment que el cantant tenia hipoteques per un import pròxim a 6,5 milions, amb interessos que ascendien als 40.000 euros al mes. I hi cal sumar que la seva carrera com a cantant va frenar en sec fa just dos estius, quan, incapaç de vendre entrades per als concerts, va acabar anul·lant la gira al·legant problemes de salut. Els diners que no va treure en aquesta gira semblen que els va intentar recuperar amb la participació a Tu cara me suena (Antena 3).

Encara que el seu caixet era molt elevat, va ser insuficient per cobrir totes les seves necessitats econòmiques. I d’aquí procedeix la venda d’aquesta setmana, per la qual podria haver-se embutxacat 350.000 euros. No són nets, clar. S’hi han de restar els impostos i la part que li correspongui a Gabriela. Del que li queda, alegrem-nos-en, que potser cobrem tots perquè alguna cosa haurà de destinar a l’Agència Tributària, ¿no? En resum: no hi ha espai per cantar, però sí per explotar la imatge mediàtica de la criatura. Ha venut el fill que deia que ni volia conèixer i que no volia que formés part de la seva vida.