Els iranians celebren la mort de Khamenei però temen els bombardejos

L’Alí –no és el seu nom real– no sap ben bé què pensar. És difícil, diu, témer pels bombardejos que s’estan produint a l’Iran mentre un pensa a celebrar la mort del líder, però sense saber què passarà després o qui ocuparà el seu lloc. L’Alí acaba d’arribar a Turquia des del seu país. Entre les seves paraules apunta ràbia reprimida. "El meu millor amic va ser executat durant les protestes. El van matar allà sense més ni més. Tant de bo aquest gos de (Ali) Khamenei pateixi en la mort el que ens ha fet patir en vida", afirma encara no creient-se el que ha passat.

El que ha passat és l’inici d’una intervenció a gran escala per part d’Estats Units i Israel que, a la primera de canvi, van aconseguir matar el líder suprem iranià. Teheran reclama venjança.

"He sortit per una competició internacional –l’Alí no vol explicar quina ni de quin tipus, perquè no pugui ser reconegut–, però el meu cap em fa voltes. Només vull tornar; estar amb els meus pares i assegurar-me que estan bé. ¿Saps el que és no poder parlar amb ells perquè no hi ha internet, mentre veus les imatges dels atacs aeris?", diu el jove.

"Em vaig assabentar de la mort de Khamenei aquest dissabte. Encara ara tinc por de creure-m’ho i acabar decebut", assegura la Maria, una armènia de nacionalitat iraniana.

Notícies relacionades

Albares diu que Morón i Rota no s’utilitzaran al marge de les Nacions Unides

Perilla la relació de Teheran i Pequín, que donava empara per cru barat

La notícia va ser confirmada pel Govern iranià. Khamenei ha mort i la transició cap a un altre líder suprem ja ha arrencat. I tot i així, tot continua igual per a aquesta dona. "No sabem qui el substituirà, i crec que igualment el que vingui, si no és del gust d’Israel i els EUA, morirà de tota manera. No li veig el final", diu la dona. "Aquest diumenge hem vist a les notícies dues explosions. Una prop de casa meva i una altra prop de la casa de la família del meu marit. I sense connexió no ens arriben notícies de la família. No sabem si estan bé o no. Així que sí: estem entre l’alliberament i l’alegria per la mort de Khamenei i la por pel que pugui passar ara".

Segons recomptes dels mateixos iranians, tot just una petita minoria de la ciutadania del país persa recolza el règim de la República Islàmica. Són prop de 13 milions de persones, és a dir, el 20% de la població adulta iraniana. Aquest percentatge és el que va sortir ahir a plorar, protestar i clamar venjança per l’assassinat de Khamenei als carrers de tot el país. L’altra part de la població, tot i que sense grans moviments de moment, va celebrar des de les seves finestres cridant l’eslògan més utilitzat en les protestes durant els últims anys, Mort al dictador. El dictador, per descomptat, era Khamenei, i la mort ja li ha arribat.