Refinat ‘soul man’
Bruno Mars torna després de 10 anys cantant a l’amor i la seducció en un àlbum breu de nou cançons dominat per les aromes ‘retro’.
El senzill llançat el gener passat, I just might, donava el que podíem esperar de la tornada de Bruno Mars (un funk divertit i sexi per ballar fent la conga després del banquet de casament), però no era representatiu del to general que ens reservava l’àlbum. The romantic abunda en el tempo recollit i la vibració soul d’un altre temps, amb interferències de groove llatí que ens recorden l’ascendent porto-riqueny d’aquest artista nascut a Hawaii.
Potser aquestes nou cançons semblen un lot insuficient després de gairebé deu anys d’espera des del seu últim àlbum en solitari (24K Magic), però gairebé s’agraeix la concreció, ara que (contradient les previsions) es facturen àlbums llargs i espessos. The romantic dona el que el títol suggereix, un Bruno Mars en mode crooner amorós, amb el seu punt d’entabanador de damisel·les impressionables i les seves rimes cursis: "Digues-me que vols la Lluna / Mira com aprenc a volar", canta sense enrojolar-se a la peça d’obertura Risk it all, sobre una cadència abolerada amb toc de mariachi. Francament, és millor no aturar-se gaire en els textos: "Tothom té una cosa especial / Però és obvi que tu has sigut beneïda amb alguna cosa més", fa saber enmig de la tempesta tranquil·la (com diria Smokey Robinson) de God was showing off.
Mars ha concebut un àlbum de tacte refinat. Així doncs, The romantic invoca un imaginari amb materials sonors sofisticats, alimentant-se de troballes històriques amb el seu segell.
- Albares diu que Morón i Rota no s’utilitzaran al marge de les Nacions Unides
- El conflicte reobre el fantasma del petroli per 80 dòlars el barril
- Perilla la relació de Teheran i Pequín, que donava empara per cru barat
- Els iranians celebren la mort de Khamenei però temen els bombardejos
- Guerra de psicòpates