Perilla la relació de Teheran i Pequín, que donava empara per cru barat

Un país oficialment laic i una teocràcia islàmica han alimentat durant dècades la seva relació simbiòtica. La Xina no pregunta, paradigma del pragmatisme, a l’altre Govern pel seu credo ni el seu sistema polític, ocupada només en explorar les vies de cooperació. Abunden amb l’Iran, proveïdor de petroli barat i porta d’entrada a l’Orient Mitjà de la Nova Ruta de la Seda, el seu megaprojecte comercial. A canvi Teheran ha rebut la seva empara després de la desconnexió econòmica i diplomàtica d’Occident. Amb la possible caiguda del règim dels aiatol·làs anuncien molts el final de l’eix Pequín-Teheran, però la geopolítica és més prosaica. Governs sorgits després de revoltes aplaudides per Occident han continuat alineats amb la Xina perquè avui és un suïcidi econòmic donar-li l’esquena.

Sobre el petroli han construït els seus vincles. No hi ha xifres oficials sobre el cabal perquè les sancions empenyen la clandestinitat però les consultores independents i Washington apunten que la Xina va rebre el 80% de la producció iraniana del 2025. Són 1,38 milions de barrils diaris, cosa que suposa el 13,8% dels 10,27 milions que importa la Xina, el comprador més gran del món. Tan rellevant és el volum per a Pequín com el preu: Teheran li descompta fins a 10 dòlars per barril. La pulsió sancionadora d’Occident a tots els règims que la irriten nodreix de gangues la Xina: només en els nou primers mesos del 2023 va estalviar gairebé 10.000 milions de dòlars recorrent a petroli iranià, rus i veneçolà, segons l’agència Reuters.

El preu i l’alta qualitat del petroli iranià sobrevolen els riscos i per gestionar-los han sofisticat els mecanismes de cooperació. Les grans empreses estatals van deixar de comprar petroli iranià sis o set anys enrere. Els seus clients són petites refineries independents, conegudes amb menyspreu com teteres i ubicades majoritàriament a la província costanera de Shandong, que operen al marge de l’arquitectura financera nord-americana. L’actual operació militar dels EUA i Israel contra l’Iran desperta els dubtes sobre el futur del subministrament barat provinent del país persa.

Fins a la Xina sol arribar el cru a través de les anomenades flotes fantasma per eludir la fiscalització marítima. Són vaixells de càrrega sense una propietat clara que desactiven el transponedor (sistema de localització similar al dels avions) o el situen en allunyades coordenades. L’entrega es produeix en alta mar amb vaixells cisterna, gairebé sempre al sud-est asiàtic. Així figuren en els registres els països de la zona, principalment Malàisia, com l’origen del petroli iranià.

Notícies relacionades

Albares diu que Morón i Rota no s’utilitzaran al marge de les Nacions Unides

El conflicte reobre el fantasma del petroli per 80 dòlars el barril

Acord estratègic

El 2021 van firmar amb molta pompa un acord estratègic per als 25 anys següents amb inversions xineses de fins a 400.000 milions de dòlars, per compensar les sancions dels EUA i d’«amic en temps difícils» va qualificar Teheran Pequín. El resultat, un lustre després, queda molt lluny de la urgent modernització de les infraestructures que somiava l’Iran.