Fascinació per les llengües

Confessa que mai havia tingut especial devoció pels dracs, però quan la britànica S. F. Williamson (1994) es va posar a escriure Lengua de dragones (Salamandra) va trobar el filó perfecte per transmetre la seva fascinació per la manera com neixen els idiomes. En aquesta primera novel·la es va desmarcar del romantasy (subgènere que combina el fantàstic i el romàntic) que tant triomfa avui per decantar-se per la fantasia amb un toc de dark academia i reconvertir-la en una oda a la traducció. I en aquest procés va acabar escollint una de les criatures fantàstiques favorites de la literatura young adult per transmetre el seu missatge.

Des de les erres escoceses que pronunciava la seva àvia i l’habilitat de passar de l’anglès al gal·lès, fins al dialecte que es parlava al poble francès on va créixer, Williamson sempre ha sabut que les llengües són "criatures que viuen, es mouen i respiren". De fet, apunta, des de petita va aprendre que parlar-les significava accedir a idees, tradicions i persones més enllà de la pura gramàtica; i per això la seva primera novel·la s’inspira en el seu treball com a traductora literària i en el fet que, per molt que es coneguin les llengües, gairebé sempre hi pot haver algun significat que es perdi.

Per això, assenyala, "el cor lingüístic del llibre va sorgir de manera inconscient". "Crec que pot ser molt difícil transmetre el significat de la traducció i tot el que es perd en el procés lectors que no parlen cap altre idioma", explica l’autora en una entrevista amb EL PERIÓDICO. "Espero haver aconseguit compartir el meu amor pels idiomes al fer que siguin una part tan intrínseca de la identitat dels dracs".

Viatge al Londres del segle XX

Williamson presenta a Lengua de dragones una fantasia dracònica que ens endinsa en una versió alternativa del Regne Unit dels anys 20 del segle passat, amb una trama política en què el quid està en el llenguatge i la traducció. La protagonista, Vivien Featherswallow desencadena el caos en una societat rígidament segregada per classes amb la intenció de protegir el passat rebel dels seus pares. En realitat, el seu objectiu original és aconseguir una beca de pràctiques per estudiar la llengua dels dracs i, a més, evitar que la seva germana creixi com un membre de la tercera classe. Però un dia, a mitjanit, per intentar seguir aquest pla fins al final, desencadena una autèntica guerra civil gairebé sense voler-ho. I no hi ha millor manera de solucionar-ho que dir "sí" a l’oferta del Govern d’anar a Betchley Park i desxifrar els secrets d’una desconeguda llengua.

La idea li va néixer a Williamson arran d’un somni en què una noia fugia d’uns dracs pels penya-segats ubicats a la costa sud-est d’Anglaterra, i molts detalls de la novel·la beuen de l’estètica d’institucions relacionades amb la lingüística com la britànica Government Code and Cypher School. A més, com tot llibre fantàstic, conté una crítica social, l’autora destaca les injustícies en la societat que sovint es passen per alt a causa del privilegi o la indiferència.

El coneixement és poder

A Lengua de dragones la desigualtat és una tònica. D’una banda, tenim una societat dividida per classes en què els humans estan segregats, amb l’educació i els medicaments únicament disponibles per als més privilegiats; però també, d’altra banda, veiem com es criminalitzen els dracs i se’ls oprimeix en comptes d’arribar a un acord de pau veritable. Així doncs, si llegim entre línies, podem veure que "el coneixement és poder i que el llenguatge és una eina que es pot utilitzar tant per incitar a l’odi o eludir responsabilitats com per inspirar i empoderar", explica l’autora. de l’obra

Notícies relacionades

K-pop imperial, gairebé maquiavèl·lic

Sweeney, la ‘Taylor Switf’ republicana

També hi ha lloc per a l’idil·li, tot i que passi una mica a un segon pla. "En cap moment em vaig proposar escriure sobre l’amor; és important per al desenvolupament dels personatges, però no eclipsa la trama principal de la novel·la. Tampoc vaig sentir la pressió d’haver d’equilibrar les diferents línies argumentals perquè no és el focus del llibre".

"Una de les alegries més grans ha sigut rebre missatges de lectors explicant-me què va significar per a ells o com els va fer reflexionar", explica Williamson, que també avança que per a la següent entrega ens podrem trobar un entorn rural i salvatge en contrast amb l’ambientació tancada i claustrofòbica del primer. "Si en una altra vida t’agradaria estudiar la llengua dels dracs en una Anglaterra de dark academia aquest és el llibre per a tu", conclou.