Lagarde i Kallas defensen una Europa que no es deixa "denigrar" per Trump

Amb aquests pronunciaments de l’alta representant de la Política Exterior de la UE, d’una banda, i de la màxima responsable de la política monetària de la zona euro, de l’altra, es va tancar una Conferència de Seguretat de Múnic (MSC) que va estar dominada per la voluntat d’emancipació europea respecte al seu aliat transatlàntic. Els Estats Units, representats pel seu secretari d’Estat, Marco Rubio, no es van dedicar a mirar d’humiliar Europa –com sí que va fer un any abans el seu vicepresident, J. D. Vance–, sinó que va fer una crida a rellançar aquestes relacions. Va deixar clar, no obstant, que aspira que Europa se cenyeixi al rumb de Trump, sigui en política migratòria, social o climàtica, en uns moments en què, segons Washington, la civilització occidental i els seus valors cristians estan amenaçats.

Incomoditat davant Rubio

"Quan escolto certes crítiques contra Europa, cosa que pel que sembla està de moda, em pregunto quina és l’alternativa i per què són tants els que se’ns volen unir", va argumentar Kallas en la jornada de tancament de l’MSC. La llista dels que esperen adherir-se "és llarga", va afegir, per referir-se no únicament a països de l’est europeu, com ara Moldàvia o Ucraïna, sinó fins i tot també el Canadà. "Un 40% dels canadencs tenen interès a ingressar a la UE", va assegurar.

Kallas va refutar, tot i no citar-los, alguns dels arguments de Rubio de la jornada anterior. "No necessitem que ens donin lliçons", va dir, per posar d’exemple el seu país, Estònia, que ocupa el segon lloc en els índexs de llibertat de premsa, mentre que els Estats Units estan en el 57. A Kallas se l’havia vist incòmoda a la sala del Bayerischer Hof, l’hotel seu de l’MSC, al final del discurs de Rubio. La majoria dels assistents, com ara el canceller Friedrich Merz, van saludar amb ovacions el discurs del secretari d’Estat. Era sobretot una expressió d’alleujament, pel to conciliador utilitzat per Rubio. Però el contingut del discurs continua reflectint unes esquerdes molt profundes en les relacions transatlàntiques. L’esperança de molts líders europeus està en figures com el governador de Califòrnia, Gawin Newson, present en l’MSC juntament amb una voluminosa representació de parlamentaris demòcrates o republicans crítics cap a Trump.

"Europa creix i s’enforteix en temps de crisi", va afirmar Lagarde gairebé al tancament de l’MCS. Va deixar anar allà la seva frase sobre la "puntada de peu al cul" que Trump ha clavat, amb el seu gir hostil cap a Europa. I va argumentar que aquest sotrac havia tingut efectes positius. El resultat és una cohesió entre els socis europeus, que s’ha plasmat en el suport a Dinamarca davant els propòsits annexionistes de Groenlàndia per part de Trump o en la recerca d’una emancipació defensiva respecte als Estats Units.

La visita de Rubio a Múnic va suavitzar els estralls en la relació transatlàntica. El mateix Trump havia desminat ja bastant el conflicte amb Dinamarca, soci de l’OTAN. Va ser a Davos, quan va descartar l’ús de la força militar per aconseguir els seus objectius sobre l’illa àrtica i va retirar l’amenaça d’aranzels contra els aliats que donessin suport militarment al soci danès.

La debilitat d’Orbán

Però aquestes maniobres per distendre la relació entre aliats no oculten quins són els veritables amics polítics a qui Trump i el seu equip dispensen assistència, fins i tot a escala electoral. Rubio va partir de Múnic en direcció a Eslovàquia, per reunir-se amb el primer ministre del país, el populista Robert Fico. D’allà seguirà viatge a Budapest, on serà rebut pel líder ultranacionalista Viktor Orbán, el màxim aliat de Trump entre els membres de la UE.

Notícies relacionades

El Govern de Cuba prepara un pla per resistir el setge dels EUA

Israel mata almenys 11 palestins en diferents punts de Gaza en un dia

La visita es produeix en uns moments de debilitat per a Orbán. Es pronostica una derrota del primer ministre hongarès en les eleccions parlamentàries del 12 d’abril vinent. Els sondejos apunten que Fidesz, el partit d’Orbán, perdrà aquests comicis, després de 16 anys de governar amb majoria absoluta. El seu rival és Péter Magyar, excorreligionari d’Orbán i ara líder de Tisza, que els sondejos situen en un 48% dels vots, 10 punts per sobre dels pronosticats a Fidesz.

Orbán assegura que els impulsors de Magyar són la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el líder del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, i, per extensió, Alemanya, el país dels dos polítics. Magyar va assistir com a convidat a l’MSC muniquesa, on va mantenir trobades amb diversos líders, entre els quals el canceller Friedrich Merz.