Ros-Marbà, rere l’empremta de Benjamin

Debutar com a compositor d’òpera a 88 anys segur que marca algun rècord. És el que ha aconseguit el mestre Antoni Ros-Marbà estrenant al Liceu Benjamin a Portbou, que va començar a compondre ara fa 16 anys sobre un poètic i descriptiu llibret de Tony Madigan. L’aventura ha arribat aquest any a bon port després de la frustrada estrena per la pandèmia i s’ha saldat amb un èxit considerable. El recurs del flashback, que és un clàssic en la història del gènere, avui és una solució gastada; en aquest cas, les 13 escenes que conformen aquesta òpera en dos actes mostren fragments de la vida del filòsof Walter Benjamin, i és gràcies a la música i a la visió teatral que tot plegat s’integra en un mateix continu narratiu.

Ros-Marbà crea una partitura eclèctica que ennobleix la paraula cantada, tot i que el més interessant s’aprecia en els passatges instrumentals, aplicant textures i una tímbrica que pouen sobretot de les avantguardes vieneses de fa un segle; la vocalitat, tractada en un cantabile estil Sprechgesang, permet entendre el llibret en anglès amb fragments en alemany i francès. Malgrat la falta de clímax, l’obra es paeix bé gràcies al fet que no dura gaire (dues hores). La Simfònica del Liceu, a les ordres del compositor, va respondre amb eficàcia, així com el cor, i es va aconseguir coherència entre fossa i escenari.

Tot i que l’obra s’anunciava en versió de concert semiescenificada, la veritat és que el treball de la directora d’escena, Anna Ponces, valent-se del vestuari adequat i d’uns quants elements escenogràfics i d’attrezzo, aconsegueix una proposta teatral convincent, amb una excel·lent direcció d’actors i recolzant-se en el virtuós aparell escenogràfic i el disseny d’il·luminació de Playmodes Studio i Andreu Fàbregas, tot un prodigi artístic. El pitjor, l’escenografia oberta, que fa emmudir les veus; el millor, que els cantants es mouen per la boca de l’escenari.

El tenor nord-americà Peter Tantsits fa seu el difícil i extens paper de Walter Benjamin i brinda una interpretació molt creïble amb una veu de projecció adequada. El baríton Joan Martín-Royo (Gerhard Scholem) fa una feina brillant i imposa una veu madura i sempre expressiva, així com la mezzosoprano Laura Vila com a Dora Pollack Benjamin, que va defensar amb poder aquest personatge seu tan exigent. També van aconseguir lluir una excel·lent Elena Copons (Asja Lacis), Serena Sáenz com a Angelus Novus, David Alegret com un segur Bertolt Brecht i la mezzosoprano Marta Valero en el paper de Hannah Arendt. El repartiment el van completar Pau Armengol, Ruth González, Alexandra Zabala, Olga Szabo i Cristina Tena.

L’obra es va oferir en memòria de Ricard Anguera, tècnic de maquinària del Liceu i que es va morir ara fa uns dies.

Notícies relacionades

Vicenç Fisas, analista de conflictes i processos de pau: "La por de Rússia és fabricada"

Febril oda al canvi

‘Benjamin a Portbou’ Estrena absoluta: 19/7/2025

Gran Teatre del Liceu