Tendències del mercat musical

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

La indústria del sector va ingressar 242 milions a Catalunya el 2024, un 21% més que l’any anterior, un augment propulsat pels festivals i macroconcerts.

El 45,4% dels catalans van anar a un concert o festival al llarg de l’any passat

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys
2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

El 2024 va ser un "any pletòric" per a la indústria catalana del directe. Així el qualifica l’Anuari de la Música 2025, atenent els grans números: 242 milions d’euros de facturació, un 21% més que el 2023 i un aparatós 294% més que una dècada enrere, el 2014 (quan van ser 61,4 milions). L’altra cara del titular el representa el cert estancament de les sales de concerts, que van registrar un modest 2% més de públic i un 4% menys de concerts, i que expressen preocupació respecte al que anomenen eventització", és a dir, la identificació social del concert amb l’esdeveniment festivaler.

Un 45,4% dels catalans van anar a un concert o festival al llarg del 2024, superant el 44,7% de l’any anterior. Es va enfilar el nombre total de concerts (23.422, un 12% més que l’any passat, un 98% més que el 2014) i d’espectadors (19,2 milions, un 4% d’augment, el 148% més que deu anys enrere), indica l’Anuari, coeditat pel Grup Enderrock i l’ARC (Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya), i presentat ahir a la seu barcelonina de la SGAE. L’ARC destaca el creixement dels concerts de pagament, que van ser un 54%, després de tres exercicis en què els gratuïts eren majoria.

Canvi de lideratge

Malgrat la xifra rècord de facturació, Catalunya va perdre el 2024 el lideratge de venda d’entrades a Espanya a favor de la Comunitat de Madrid: 138,6 milions davant 185,4. Entre els factors que expliquen aquest canvi de posicions, ja avançat el març passat per l’informe de l’APM (Associació de Promotors Musicals), l’Anuari destaca que "la capital de l’Estat s’ha fet més radial i la seva política per captar inversions hauria actuat com a principal receptora de les grans gires", a més de l’entrada en escena (ara frenada) de l’estadi Bernabéu en un temps d’obres al Camp Nou i d’ocupació temporal de l’Estadi Olímpic per part del Barça.

Notícies relacionades

La gran bonança del directe la van acaparar els festivals, amb un total d’1.530.000 espectadors (sumant les 40 mostres més destacades), un 9% més que el 2023. Davant aquest indicador, un altre, el de les sales, apareix més estabilitzat: 1.708.759 assistents, un 2% més que l’any anterior, així com un decreixement del nombre de concerts (4%) que l’Anuari atribueix a "l’eventització creixent de la música en viu", així com a "la privatització dels espais i les activitats d’oci i els espectacles corporativitzats en grans operadors, multinacionals o grups amb fons d’inversió", una tendència que "pot afectar el teixit artístic local i de base".

En un article d’opinió, Lluís Torrents, president de l’ASACC (Associació de Sales de Concerts de Catalunya) i codirector de la sala Razzmatazz, fa una al·lusió al problema de "la salut mental dels joves europeus" i defensa els clubs com "una alternativa a l’eventització per aprofundir en les connexions socials". Torrents va alertar en l’acte de la SGAE de l’assentament d’"un sector live de dues velocitats, un format gran cada vegada més crescut, en festivals i macroconcerts, i la música d’arrossegament i de sala".