La rentrée literària es vesteix de gala: els millors llibres per llegir a la tardor

L’home-rècord del best-seller internacional recupera el seu personatge fetitxe, el professor Robert Langdon, per posar-li més tensió al thriller amb ‘El último secreto’ (10 de setembre). Símbols, llegendes i persecucions pels carrers de Praga per continuar alimentant la lucrativa llegenda de l’autor d’‘El código Da Vinci’. Per si no fos prou, també estan d’estrena Ken Follet, que se submergeix en els misteris de Stonehead amb 'El círculo de los días' (Plaza & Janés, 23 de setembre), i John Grisham , embarcat per primera vegada en la seva profitosa carrera en un misteri pur amb ‘La viuda’ (Plaza & Janés, 20 de novembre). 

Surfejant la polèmica associada amb la seva recent maternitat per gestació subrogada, l’autora de ‘Tothom hauria de ser feminista’ torna a la novel·la deu anys després d’‘Americanah’ amb ‘Unos cuantos sueños’ (4 de setembre), retaule d’amors i amistats a partir de la història entrellaçada de quatre dones africanes: una escriptora de viatges, una treballadora domèstica, una empresària d’èxit i una futura mare.

Serà, sens dubte, un dels grans esdeveniments de la tardor literària: gairebé tots els contes de Ray Bradbury, l’home a qui sempre li van fer més por els humans que els robots, reunits a partir de l’1 d’octubre en un únic volum amb nova traducció de Ce Santiago i pròleg de Laura Fernández. Un tiberi de més de 1.300 pàgines que recorre de forma cronològica el llegat d’un dels grans somiadors de la ciència-ficció i voltants. Per completar l’aposta pels contes, res millor que ‘Lo que no se ve’ (Tusquets, 3 de setembre), el retorn d’aquesta gran dama del conte d’aquí que és Cristina Fernández Cubas.  

L’escriptor noruec, guanyador del Nobel de literatura el 2023, torna a la novel·la amb ‘Vaim’ (9 d’octubre), indagació en la mística de l’amor i la pèrdua a partir de les penes d’un personatge encallat a l’onatge del passat i intrigat per «el que hi ha al llindar entre el que es viu i el que s’anhela». Un altre Nobel recent, l’africà Abdulrazak Gurnah, també està de tornada amb ‘Un largo camino’ (Salamandra, 2 d’octubre), la seva primera novel·la després d’aconseguir el guardó el 2021 i minuciós retrat dels canvis socials a l’Àfrica postcolonial durant els anys 90. 

Després de coronar la literatura de l’enfonsament post-Brexit amb el seu celebrat ‘Cuarteto estacional’ i reivindicar el poder de les paraules i els llibres a ‘Biblioteca pública’, l’escocesa fantasieja a ‘Gliff’ (20 d’octubre) amb una societat distòpica profundament desigual marcada a foc per la burocràcia, els privilegis digitals i el capitalisme de la vigilància. Temps moderns en format faula amb inquietants connexions amb el nostre present.  

Gairebé 15 anys després d’haver-lo abandonat a la seva sort a ‘El puente de los asesinos’, Arturo Pérez-Reverte desempolsa el barret i el gibó de Diego Alatriste per tornar-lo a l’escena amb ‘Misión en París’ (3 de setembre). Espadas roperes i temps complexos, amb Francisco de Quevedo embarcant Alatriste i els seus amics en una perillosa missió secreta ideada pel comte-duc d’Olivares. El Segle d’Or, en plena forma a la llibreria. 

Després de vendre més de 40.000 exemplars amb ‘Les nostres mares’, l’escriptora i periodista Gemma Ruiz Palà s’embarca en “una celebració ferotge de la segona meitat de la vida” amb ‘Una dona de la teva edat’, novel·la amb què dona veu al tipus d’actrius protagonistes que, a partir d’una certa edat, desapareixen dels crèdits i dels flaixos enlluernadors de Hollywood. Foc al cos i estilitzat crol contracorrent per convertir la menopausa en «la millor rebel·lió». 

En la tercera novel·la del cicle Villa dela Fuente, poble fictici convertit de la nit al dia en símbol de l’Espanya deprimida, Juarma fondeja de nou els marges de la literatura per agitar i llançar aquest còctel molotov fet de violència, addiccions i precarietat. Als comandaments, Miguel, un noi d’uns vint anys que vol parlar de poesia i alterna els matins a l’obra amb les nits sense fi cremant roda i discoteques. Amb permís de Michael McDowell i l’exhumació de ‘Hija de la venganza’, la gran aposta de Blackie Books per a la rentrée. 

Sis anys després de ‘La isla de los conejos’, volum amb què va ser nominada al National Book Award, Elvira Navarro tensa els límits del seu misteriós i obsessiu univers amb ‘La sangre está cayendo en el patio (2 d’octubre), nova col·lecció de relats a cavall entre la crueltat i hipnosi. Al menú, pobles perduts, llocs de treball precaris, sexe pervers i zoològics accidentals. 

Embarcat en el seu ambiciós i descomunal projecte de novel·lar la vida de Juli Cèsar, l’escriptor valencià tanca el primer cicle de la saga, també conegut com la ‘Trilogía del Ascenso’, amb 'Los tres mundos' (21 d’octubre), novel·la que narra la conquesta de les Gàl·lies, que va elevar Juli Cèsar a la cúspide militar, i la lluita política fratricida a Roma. Per l’horitzó, mentrestant, apunten el faraó Ptolemeu XII, expulsat d’Egipte en companyia de la seva filla, la jove Cleòpatra.

La debutant Aida Sunyol Sánchez s’estrena amb ‘Mercromina’ (3 de setembre), novel ·la que li va valer l’últim Premi BBVA Sant Joan i retrat entre àcid i desencisat d’una generació crescuda entre l’hedonisme i la inestabilitat crònica. Animals urbans i ferides a mig cicatritzar protagonitzen aquesta història d’emocions a la deriva, humor iconoclasta i joventuts a la fuga. A l’altre extrem, el de l’experiència amb galons, Carme Riera celebra els 50 anys del seu primer llibre, ‘Te deix, amor, la mar com a penyora’, amb ‘Gràcies’ (Edicions 62, 10 de setembre), llibre de memòries i anècdotes sobre l’ofici d’escriptora. 

Tirant del fil d’‘El país de los otros’, novel·la sobre la qual va començar a construir una monumental saga sobre els canvis i sacsejades de la societat marroquina en la segona meitat del segle XX, Leila Slimani arriba a ‘Me llevaré el fuego’ (10 de setembre), tercera i última entrega d’un tríptic que mostra aquí un país que es debat entre el desig de modernitat i la por de perdre la seva pròpia idiosincràsia. A la meta, com una promesa de tot el que ha de venir, el magnetisme de París.    

Fenomen de la temporada a Itàlia i obra guanyadora de l’últim premi Strega, Andrea Bakhani planteja a ‘El aniversari’ (3 de setembre) la més incòmoda de les preguntes: ¿es pot abandonar un pare i una mare? La resposta, si n’hi ha, es va filtrant a poc a poc en aquest retrat d’una família governada amb puny de ferro i fúria bíblica per una figura paterna de conseqüències devastadores. 

Després de la lleugera decepció d’‘El detective salvaje’, Jonathan Lethemtorna al territori físic i emocional de ‘La fortaleza de la soledad’, encara avui la seva millor novel·la, per convertir la història del seu barri en una barreja de memòria personal i carta d’amor incondicional. Un complet inventari d’auges i caigudes, sobretot de caigudes, que expliquen com la bullícia multicultural i les tensions socials van donar pas a la gentrificació i el capitalisme voraç. A llibreries a partir del 2 d’octubre.

Lluny encara de Mario Conde, a qui deixem amb Obama i els Stones a ‘Personas decentes’, Leonardo Padura continua obrint noves vies d’escapament en la seva bibliografia amb ‘Morir en la arena’ (27 d’agost), novel·la que explica mig segle d’història a través d’una història real que encara foscos secrets familiars, traumes bèl·lics i embolics de joventut. Un drama a joc amb el Padura més fosc.  

A punt de complir 86 anys , l’escriptora canadenca fa memòria i reconstrueix pàgina a pàgina «des del cruel any que va engendrar ‘Ojo de gato’ fins al Berlín orwellià dels anys 80, on va escriure ‘El cuento de la criada’». Una vida de pel·lícula i de novel·la que l’autora de ‘Los testamentos’ rememora entre reflexions sobre el procés d’escriptura i les connexions de la vida real i l’art. El llibre, disponible a partir del 6 de novembre.

La gran aposta de Libros del Asteroide i Periscopi per a la rentrée és una barreja de memòries, històries i autoficció amb què l’australià Richard Flanagan s’ha consagrat com a narrador fora del comú. Des del Londres de H. G. Wells fins al Japó de postguerra, passant per Hiroshima, el genocidi i la colonització, l’autor de ‘El libro de los peces de William Gould', combina moments clau del segle XX amb la seva pròpia experiència per posar en relleu la importància de les històries i com ens definim a través d’aquestes.

Guanyador amb la seva primera novel·la del Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica escrita en català, Daniel Genís actualitza amb ‘El dimoni abans de nosaltres’ (3 de setembre) la mitologia del pacte mefistofèlic amb aquesta història ambientada a la Girona de postguerra i protagonitzada per un estudiant mort de fam i un dimoni atrapat en una ampolla. 

Notícies relacionades

Del Dúo Dinámico a Los Sírex: valorem als pioners

Un fotògraf d’EL PERIÓDICO opta al premi Visa d’Or

Dues germanes, una festa i una nit que ho canvia tot. Amb aquesta història mínima ambientada al Bristol de postguerra i construïda, una vegada més, al voltant del sobrepès de les convencions socials, la novel·lista britànica s’endinsa amb mestria en la quietud de la vida quotidiana per esvalotar les vides d’unes protagonistes per als qui el pitjor no és que passi una cosa terrible, sinó que no passi absolutament res. En llibreries a partir del 29 de setembre.

El mal dormir, efecte col·lateral d’una societat cada vegada més accelerada i hiperproductiva, és el protagonista de ‘Las buenas noches’ (3 de setembre), novel·la amb què Isaac Rosa torna a colar-se per l’esquerda que s’obre entre la novel·la social i la reflexió política per convenir que l’insomni és, alhora, causa i conseqüència dels malestars socials compartits.