El gran repte d’estar al dia amb les sèries

Tot i que veure temporades i sèries completes com si fos una marató ja havia sigut possible gràcies als packs de DVD o els descodificadors-gravadors, la pràctica es va estendre amb la irrupció de Netflix i la seva aposta pels abocaments de contingut. L’espectador podia veure els capítols de House of cards o Orange is the new black al seu propi ritme, fins i tot un d’assossegat, però la conversa cultural no esperava, i la temptació de fer una marató d’episodis durant el cap de setmana era massa forta, tot i que això pogués conduir a la deficiència de vitamina D. El 2015, el diccionari Collins elegia com a paraula de l’any binge-watch amb el significat de "veure un gran nombre d’emissions televisives (en particular tots els episodis d’una sèrie) d’una tirada".

Deu anys després, seguir les grans sèries del moment és encara més complicat i no consisteix només a reservar certes nits per a certes sèries i aprendre a ignorar la llum de l’exterior. A les estrenes setmanals (encara defensades per HBO) i les temporades completes (especialitat de Netflix) s’hi han sumat estratègies i modalitats que han convertit la confecció del calendari de visionaments en un autèntic desafiament de gestió del temps. Prime Video estrena sovint les seves sèries amb un doble o triple episodi que després segueix l’emissió setmanal. Disney+ va estrenar la segona temporada de la sèrie Andor a raó de tres capítols (i un arc argumental i any d’acció en la sèrie) per setmana. Seguint el model imposat en el cine per la pel·lícula final de Harry Potter, Netflix ja ha començat a estrenar els seus grans blockbusters per parts: pròximament, la segona temporada de Dimecres en tindrà dues (6 d’agost, 3 de setembre) i l’última de Stranger things arribarà a les tres (26 de novembre, 25 de desembre i 31 de desembre).

Aquesta classe d’estratègies estan complicant l’agenda fins i tot als que veiem sèries per guanyar-nos la vida. I com a consumidor, la sensació de vertigen pot resultar encara menys evitable. Aquest cronista de la generació X és un ferm defensor de l’estrena setmanal respecte a l’excés de l’afartament o el consum, diguem, d’una tirada: molt millor la lenta degustació i la gratificació retardada que un consum exprés que no condueix a la reflexió ni a l’anhel.

"Era el salvatge Oest"

Michael Patrick King, el showrunner de l’emblemàtica Sexe a Nova York i la seva actual seqüela tardana, també és d’aquesta opinió. Durant un recent junket virtual per la tercera temporada de la sèrie And just like that...expressava així les seves reserves amb el model de distribució i consum imposat per Netflix: "Quan vam estrenar aquesta sèrie [el 2021], l’any abans se n’havien estrenat al voltant d’un milió. La gent estava perduda i no sabia què veure. ¿Com trobaves alguna cosa? Era el salvatge Oest. Calia tornar a aprendre a veure la televisió. Però HBO Max va decidir estrenar un episodi a la setmana, en lloc de posar els 10 alhora. Això va crear un diàleg en el públic".

Segons Conchi Cascajosa, professora titular de Comunicació Audiovisual de la Universitat Carles III, tampoc es pot ser massa nostàlgic: "No es pot trobar a faltar una cosa que ha canviat perquè realment el sistema i els models de producció i de consum també han canviat". Tampoc massa dogmàtic: "El binge-watching s’ajusta a un tipus de contingut que és més lleuger, que es basa potser en fórmules del misteri o acció, però no necessàriament ha de funcionar per a un altre tipus de contingut", opina. "Dept. Q és una sèrie perfecta per consumir-la en un cap de setmana, però en canvi The White Lotus no m’ho sembla".

Miguel Ángel Romero, redactor de la revista Cinemanía, també proposa aquesta classe d’elasticitat: "Totes les maneres són igual de vàlides o fins i tot poden alternar-se per èpoques", opina. I fins i tot entén els que esperen que una sèrie setmanal s’hagi acabat d’emetre per veure-la tota en tipus marató: "Als més acostumats al binge-watching això d’anar a capítol per setmana els genera ansietat. És una pena que aquestes persones es perdin part de l’encant, això de poder parlar de les històries, però incideixo que no hi ha una manera millor o pitjor de veure sèries".

Netflix i Max (des d’algun moment d’aquest estiu, de nou HBO Max) semblen les plataformes amb més capacitat per generar recaps i ressenyes i tota classe de notícies. ¿Qüestió de, respectivament, quota de mercat i prestigi? Segons Judith Clares, directora del grau de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, "totes dues tenen gran capacitat de comunicació en xarxes i atracció de marca i bons productes".

¡A organitzar-se!

Notícies relacionades

Els millors llibres d’aquest any per llegir a l’estiu

Rosario brilla a Pedralbes

Parlant ja en termes pràctics, ¿hi ha una manera d’organitzar-se electrònicament (o no) per mirar les sèries importants i no defallir en l’intent? Aquest cronista recomana crear un calendari específic a Google Calendar i aprofitar-ne les possibilitats a l’hora de repetir esdeveniments. Per portar un registre global del ja vist es poden utilitzar apps com TV Time i Serializd; de moment, la xarxa social cinèfila Letterboxd només permet registrar minisèries i no episodi a episodi, sinó com un únic títol.

"Jo m’organitzo una mica regular", confessa Cascajosa. "Utilitzo [la pàgina web i l’app] JustWatch per veure les estrenes i saber una mica on és cada cosa. Tampoc sento que tingui necessitat d’acabar totes les sèries que començo. Em sembla que es tracta més o menys de mirar coses que m’agraden genuïnament, les que estan generant soroll, o m’interessen per la seva temàtica, creadors o actors". Per la seva banda, Romero sempre deixa temps per a "alguna sèrie clàssica de referència a la qual acudir per plaer", com ara li està passant amb The office (versió nord-americana). A casa d’aquest cronista estàvem rescatant Urgencias des del principi fins que la sèrie va desaparèixer de Max el maig passat: un altre daltabaix imprevist en el calendari.