31 FAM, del trap a ‘La gavina’

Si en l’escena urbana catalana hi ha un grup inquiet per evolucionar cap a paràmetres adults, aquest és 31 FAM, el col·lectiu sortit de Sabadell, que ja el 2017 va suposar un avançament de les noves tendències i que ara, en el seu nou disc, R31, ret un elaborat homenatge al món de la ràdio. Sorpresa: ¿parlem d’un mitjà de comunicació popular entre el jovent? "Doncs no gaire entre els més joves, però de vegades a la gent li fa mandra anar a buscar cançons a Spotify i se’n van a la ràdio. I quan passa alguna cosa com la gran apagada, tothom la necessita", argumenta un dels membres del grup, Lil Didi (és a dir, Dídac Serra).

31 FAM és una de les atraccions de la nova edició de Canet Rock, que se celebra aquest dissabte amb un cartell que, com és costum, ve a ser una cimera del mainstream juvenil català: hi haurà també els Figa Flawas, Mushka, The Tyets, Julieta, Búhos, Suu, Els Catarres, Mama Dousha... Traslladaran a l’escenari "el fil conductor de l’àlbum", és a dir, aquesta ofrena al món radiofònic, que inclou intervencions gravades de Jordi Basté, Carme Ruscalleda, Tomàs Molina i Pilarín Bayés. "Vam voler integrar icones de Catalunya", explica Joey C (Joel Cosp). "Creiem que ens ajudaran a arribar a un públic d’altres edats, que és una cosa que fa temps que tenim en ment".

Evocar una programació radiofònica els permet obrir l’espectre musical a gèneres com la rumba o la salsa (a Así es la vida canten amb Odette Tellería, de Gema 4). "La idea era englobar tots els gèneres que som capaços de fer, i la ràdio et permet tenir una cançó d’un estil diferent per a cada moment del dia", raona Lil Didi. A Teteo i caliu hi ha un toc de cobla sardanística. ¿Efecte The Tyets? "I ara, zero, zero", assegura. "El productor, Bexnil, ens va ensenyar uns samples i els vam transformar en un dembow".

Mala llet

Notícies relacionades

Els millors llibres d’aquest any per llegir a l’estiu

Rosario brilla a Pedralbes

I hi ha una adaptació de La gavina, en clau de mambo remix, amb la veu de Magalí Sare. ¿I no van provar amb Marina Rossell? "Vam parlar amb ella, ho vam intentar, però no va poder ser. Potser, per generació, aquest tipus de música no li arriba". S’atreveixen a injectar en aquesta peça un parell d’estrofes on carreguen contra la indústria musical: "És trist veure com us mengeu el cul / Falten valors / Guanyant premis perquè al cap li deuen un parell de favors / Quatre anys fent el mateix, qüestió de temps que caigueu morts".

La mala llet és perceptible, si bé ells afirmen que no apunten a ningú en concret, sinó al fet que "en aquest sector hi continua havent els mateixos de sempre i fa falta una renovació i un canvi de visió", considera Joey C. "La tecnologia ha canviat, però la gent de la indústria continua sent la mateixa, i en segons quins gèneres musicals no hi hauria d’haver a dalt gent de certa edat, sinó joves amb capacitat innovadora. Ells no controlen el que s’està fent avui dia. Hi ha artistes amb molt talent a qui no es dona una oportunitat". A Catalunya, observen, tothom intenta fer el mateix producte musical, i quan algú fa una cosa diferent, tot i que sigui molt bo, no se li dona joc. Són aquí per perdurar, o intentar-ho, asseguren. "I que, mentre duri, ho disfrutem, i deixem un bon llegat".