Entre l’orgull i la nostàlgia

"Hauria de venir més, encara que no fos per a un concert. Simplement, reunir-se amb els veïns que l’hem vista créixer", assenyala el Josep, de 62 anys, assegut en un bar del centre, un d’aquells locals on tothom es coneix. Aquí, enmig de cafès i algun puro, el seu nom sorgeix amb naturalitat. No és la primera vegada –ni serà l’última– que un periodista pregunta per Rosalía a la població. I, encara que ella ja no hi sigui, la sensació és clara: el poble continua esperant que torni un dia o altre.

Entre els veïns de més edat, el record de Rosalía és nítid i pròxim. Un home d’uns 70 anys explica que la veia de petita tocant la guitarra a casa: "Ja apuntava maneres". No és un cas aïllat. Al poble és habitual sentir històries semblants, que connecten l’estrella internacional amb una infància profundament local. Una veïna de 47 anys ho resumeix així: "Conec la seva mare i la seva àvia: eren veïnes. La veritat és que no m’imaginava que arribaria tan lluny, però també hi ha molta feina al darrere". Tot i que admet que no és una gran seguidora de la seva música, sí que li reconeix el mèrit: "Ha treballat molt, això és clar".

Un altre veí també destaca la seva evolució artística: "És capaç de barrejar gèneres musicals, i en el seu últim treball hi ha incorporat fins i tot elements més clàssics. I està molt bé que això pugui arribar a la gent jove". A més, remarca que "no s’ha quedat en la música dels seus inicis, sinó que ha anat un pas més enllà".

Un referent

Entre els més joves, el vincle amb l’artista adopta una altra forma. La Marta, de 14 anys, estudia al mateix institut on va estudiar Rosalía i en parla amb tota naturalitat: "M’agrada poder dir que ha anat al meu institut". Per a la seva generació, la cantant és més un referent que no pas una veïna. A diferència d’alguna gent gran, no consideren que tingui un deute pendent amb el poble: "Amb tot el que implica la fama, no fa falta que torni constantment", apunta l’Alba, de 29 anys, asseguda en una terrassa de la localitat.

Notícies relacionades

Especialistes i violència lírica

Rosalía encisa els dissenyadors

L’admiració no passa tant per la proximitat com pel que representa. Ella mateixa admet que, durant l’adolescència, va arribar a coincidir amb Rosalía en diverses ocasions: tenien pràcticament la mateixa edat i van compartir espais quotidians, com el futbol sala. Recordant aquella etapa, assegura que ja llavors tenia clar que arribaria lluny. "Se li veia l’esforç, les ganes... Era qüestió de temps", afirma. Avui, cada vegada que escolta alguna cançó seva a la ràdio, no pot evitar pensar en aquells moments compartits, una experiència que –diu– la reconforta al comprovar fins on ha arribat algú a qui va conèixer de ben prop.

Una percepció que contrasta amb la d’altres joves del municipi. L’Álex, de 22 anys, reconeix que no és especialment seguidor de la seva música, tot i que admet que la seva omnipresència és innegable. "És a tot arreu", indica.