Especialistes i violència lírica

El teatre musical estén les seves arrels per múltiples formats i les seves fronteres es desdibuixen quan es barregen els diàlegs parlats amb el cant líric. Però el teatre té aquesta força aglutinadora i l’òpera té uns límits prou flexibles com per acollir tota mena d’experimentació. I benvinguda sigui: la creació lírica contemporània cal alimentar-la com sigui, malgrat que l’ús del micròfon continuï atemptant contra la seva pròpia essència.

Enmig d’aquest magma neix Els estunmen, una caríssima i complexa coproducció del Teatre Lliure –on es va estrenar ahir–, el Liceu, els Teatros del Canal i el Teatro Real. L’espectacle imaginat, escrit i dirigit pels actors Nao Albet i Marcel Borràs, amb música de Fernando Velázquez, reflexiona sobre la violència, el patriarcat i la figura del mascle com a sinònim d’heroi encarnat en diversos especialistes de cine –els stunts–, reflex actual d’un model latent des de l’antiguitat i avui esquitxat pel capitalisme: l’antònim del looser.

En una pluja d’idees esgotadora i perfectament coreografiada, especialistes es barregen amb cantants d’òpera com fantasmes que prenen vida pròpia i es transformen en protagonistes. Una formació instrumental de la Simfònica del Gran Teatre articula una partitura incidental, ambientadora, juganera i senzilla que per moments agafa volada i es riu de l’òpera recorrent a una ària en un intent de donar vida a diàlegs i reflexions difícils d’il·lustrar. Per a això a estones mira al barroc, Wagner, Weill o Puccini, intentant mantenir la ironia i el sarcasme que respira el llibret.

Notícies relacionades

Entre l’orgull i la nostàlgia

Rosalía encisa els dissenyadors

Nao Albet i Marcel Borràs exerceixen de narradors i de faedors, comentant i fent coses sense parar. La mezzo Sandra Ferrández i el tenor Vicenç Esteve van aportar excel·lència des dels seus rols coprotagonistes, ben secundats per José Ansaldi, Gabriel Díaz i Josep Ferrer, que donen la rèplica a la camaleònica actriu Núria Lloansi, que encarna l’ànima de la trama. L’aconsella amb exemples una troupe d’especialistes que està integrada per Óscar Dorta, Marc Padró, Óscar Pérez i Carlos Robles avalats per un exèrcit de figurants.

Entre tots aconsegueixen que tota la pluja d’idees es concreti en unes interpretacions a estones violentes i divertides, sarcàstiques i passades de voltes, pesades i fins i tot avorrides. El muntatge no dona treva, amb una escenografia de Max Glaenzel, vestuari de Sílvia Delagneau, caracterització de Toni Santos, il·luminació d’Andreu Fàbregas, efectes especials d’In Extremis i disseny sonor d’Ígor Pinto.