El temps i l’espai

E l realitzador xinès Jia Zhangke és un dels que millor han utilitzat diferents formats en una mateixa pel·lícula. Aquesta és la sensació que podria fer el seu extraordinari últim film A la deriva, la història d’una parella, el seu amor, pèrdua i impossibilitat de reconciliació que s’estén des del 2001 fins al 2022. Comença en una localitat del nord del país, en format quadrat, en vídeo o 16 mm, i de sobte passa al format ample. Després, quan l’acció recala al 2006 a la zona coneguda com Les Tres Goles, s’imposa el panoràmic. I el 2022, de nou al nord, amb els efectes de la pandèmia, passa a l’Scope, amb els personatges envellits i cansats.

Però en realitat el que ha fet Zangke és recuperar escenes que no va utilitzar en pel·lícules corresponents a aquelles èpoques, i amb tot això teixir una història trista, però que funciona amb extrema fluïdesa, a tall d’àlbum de fotos (en moviment) que resumeix també part de la seva existència com a creador. El confinament, el que aquest va suposar, és sens dubte darrere d’aquesta construcció narrativa, però veure envellir els seus dos actors, i com aquestes imatges pretèrites dialoguen amb les rodades l’any passat, resulta magnífic. Un cine del present i del futur en relació amb el temps i l’espai, com ho va ser Boyhood de Richard Linklater.

Notícies relacionades

Un desenllaç sense sang

Com envellir i brillar més enllà de les modes

‘A la deriva’

Jian Zhangke (Estrena: 27/6/2025)