La febre de l’estètica impulsa Egos

La de Tiago Gomes és una història de vocació per la cirurgia plàstica. Portuguès de naixement, va estudiar medicina a Barcelona, va cursar la residència a l’Hospital de Bellvitge –on es va especialitzar en aquesta branca– i va passar, després, per diversos hospitals públics fins a decidir que el projecte d’empresa que tenia entre mans des del 2014 valia la pena com per dedicar-s’hi en exclusiva. Es va associar amb un altre metge company de carrera, Santiago Elvira, i, aproximadament set anys després, Egos és una cadena de 18 centres de cirurgia plàstica, acaba d’integrar a la start-up de medicina estètica Bloome, factura 15 milions d’euros i creix a tal velocitat que dona per fet que més que duplicarà els seus ingressos aquest any.

La clau, segons Gomes, és tant el que va passar en el sector en el passat com la febre que ha tornat per complir determinats cànons estètics. Es refereix, amb el primer, al camí que va obrir Corporación Dermoestética a finals dels 90, quan la cirurgia plàstica era pràcticament cosa de famosos i celebrities. Aquesta companyia valenciana va aconseguir democratitzar el sector fent-lo accessible a una major part de la població, i, tot i que l’empresa va acabar tancant, aquella porta va quedar oberta.

"Em va motivar sentir que podia fer les coses millor del que es feien", resumeix el doctor, que va veure una oportunitat en el fet que l’interès pel seu mercat tornés a créixer. La pàgina web mostra el tipus de coses que fan: liposuccions, operacions de pit, rinoplàsties, augment de glutis, de llavis... i, arran de la incorporació de Bloome a la seva operativa, també procediments menys invasius com ara emplenament d’ulleres amb àcid hialurònic o eliminació d’arrugues. Han començat a endinsar-se, a més, en el terreny dels tractaments capil·lars i l’obesitat, un altre senyal evident de què preocupa la població avui dia.

La qüestió és que aquell negoci va començar a créixer el 2020 de manera abrupta. Ho relacionen no només amb la popularitat del sector, sinó també amb el fet que utilitzen tècniques "molt avantguardistes", amb un preu "democratitzat", i que eren un equip. "No som només dos metges, això ens permet créixer", apunta Gomes.

Sense capital risc

Notícies relacionades

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

No obstant, va ser el 2023 l’any que va marcar el punt d’inflexió, perquè va ser quan la clínica del carrer Balmes de Barcelona es va convertir en cadena. Avui tenen centres a Badalona, Sabadell, Tarragona, Girona, Lleida, Mataró, Terrassa, Andorra i Madrid, així com plans per obrir a Alacant, Saragossa, Còrdova i Sevilla. Acabaran l’any amb 25 locals en marxa, i veuen que "repoblar tot Espanya de clíniques serà cosa de dos anys", exposa Gomes, que s’aferra a haver aconseguit ja fer marca i a comptar amb presència nacional. També al modus operandi mantingut fins ara, que és, bàsicament, haver pogut finançar el seu creixement amb recursos propis. Ni han acudit al capital risc, ni preveuen fer-ho a curt termini. Al no tenir cap pressa per créixer, prefereixen conservar la propietat d’una companyia que està dividida a parts iguals entre els dos socis.

"Tenim un camí molt falaguer en els pròxims anys, perquè l’estructura aguanta, obrir ja no és una inversió tan gran, i tenim pacients a totes les comunitats autònomes d’Espanya de forma orgànica", planteja. El pla concret és tenir presència a totes les comunitats autònomes de cara al 2026 i a totes les províncies e 2027.