L’electrònica de ball en tota la seva amplitud

Vam conèixer el dj i productor James Thomas Smith, àlies Jamie xx, com a part de, així és, The xx, grup londinenc que va marcar el pop independent (o no) del segle XXI amb la seva visió suggeridorament monocromàtica. En contrast amb aquest projecte, la seva obra en solitari s’erigeix com a homenatge multicolor a la història recent de la música de ball, sobretot britànica, que Smith explora sempre amb gran instint pop. El 2015 va captivar amb In colour i l’any passat va aconseguir per fi, després d’una època de crisi creativa, donar-li continuació en el molt gaudible In waves, carregat de talls cridats a fer suar en festivals.

En el seu pas pel Primavera Sound, menys un directe que una sessió de dj magnificada (i magnífica), va entrellaçar hits propis passats i recents amb favorites alienes, sobretot actuals, sense deixar de captivar en un sol moment. Smith no ha après cap lliçó dels capitostos de l’EDM i sap que pujar-ho tot a l’11 a tota hora acaba generant el tedi. Aquí hi va haver variacions d’estil i intensitat a plaer, com en aquell parell de discos amb alguna cosa d’enciclopèdia vibrant i accessible.

Des del punt de vista visual, poca cosa calia veure. Smith ben just es va moure, no va dirigir ni una sola paraula al públic, que és el que a més ocupava generalment la gran pantalla a la seva esquena. Tot això vol dir que la protagonista va ser la música o, si volem posar-nos egòlatres, nosaltres mateixos, les expressions corporals i facials que vam tornar a Jamie xx en agraïment al viatge. Que va començar eteri amb Wanna, però va girar ràpidament, com en In waves, als més abrasius ritmes 2-step i samples soul (Treat each other right) o el trànsit fascinant (Acid moon) de STÜM, només un dels menys coneguts productors a qui Jamie, generosament, va cedir un espai estel·lar que podria haver omplert amb un altre tall de collita pròpia.

Però els que anessin a escoltar els seus clàssics coneguts amb el so més potent possible (i a la pista de ball més àmplia imaginable) no havien de quedar defraudats: va tocar la polirítmica Idontknow; la Loud places de sagrada inspiració disco; una convenientment histèrica All you children, amb el potser millor drop de tota la nit; les guitarres espanyoles, vents i castanyoles de Life (una enllaunada Robyn inclosa), o, com a rematada perfecta, la bomba piano house Baddy on the floor.

Jamie xx

Notícies relacionades

Jonathan Lethem té un doble

L’Ateneu Barcelonès atrau ‘expats’ àvids de llengua i cultura catalana

Escenari Revolut

(5/6/2025)