Una jornada inaugural exultant

Només un escenari en marxa, sí, però ganes de rebombori per alimentar els altres 14 que entraran en funcionament avui.

Per veure en acció Charli XCX, Sabrina Carpenter i Chappell Roan, la santíssima trinitat del pop contemporani i plusmarquistes de la venda d’entrades i abonaments en temps rècord, encara caldrà esperar unes hores, però la seva ombra és tan allargada que ni tan sols la jornada inaugural va poder resistir-se al seu encant tan magnètic: les madrilenyes Hinds van servir una apassionada versió de Girl, so confusing, de Charli XCX, i la catalana Llum es va fer visitar en escena per tres paios disfressats (o alguna cosa així) de les tres dives. "¿No us sembla meravellós que els tres caps de cartell siguin dones? ¿Esteu emocionades per veure-les?", va preguntar Carlotta Cosials, cantant de Hinds, just abans d’atacar Just like kids (miau), venjança contra el masclisme que continua campant al seu aire en la indústria musical. La resposta, és clar, va ser pura cridòria. De ganes n’hi ha. Ja ho veuran (i llegiran).

Una versió molt enèrgica

Les madrilenyes, que feia vuit anys que no actuaven en el Primavera Sound, també van recordar el plorat Daniel Johnston inserint Story of an artist al començament de l’actuació, van retre honors a The Clash amb una enèrgica versió de Spanish bombs i es van reivindicar com el més internacional dels grups espanyols de guitarres fent bandera de les tornades de Boom boom back i Good bad times. Abans, a ple sol, la tarda havia començat amb Llum saludant els turistes, que algun n’hi devia haver, amb el Mediterráneo de Serrat, i observant atentament la bacanal electrònica amb frenesí coreogràfic i orgull de performer tot terreny. No eren hores, però va resoldre amb nota.

Notícies relacionades

El MNAC envia la documentació al jutjat i accedeix que es prengui una mostra de les pintures

Spotify pateix pèrdues i boicot pels seus vincles amb la indústria militar

Amb La Casa Azul, infal·libles a l’hora de carregar-se una festa a l’esquena i convertir-la en un sarau de primera, va arribar la festa, el bullici i el rodet sintètic. Guspires i confeti en No hay futuro, braços enlaire per fer gronxar No más Myolastan (prou) i tiberi de luxe en la majestuosa Los chicos hoy saltarán a la pista. Amb les millors gales de professor de fitnes intergalàctic (compte amb la samarreta de The Sound Of Philadelphia), Guille Milkyway va liderar una impecable expedició al voltant del pop electrònic més vibrant i infecciós.

Després d’això Caribou ho va tenir la mar de fàcil. Teoria i pràctica del moment explosiu, bombos juganers i hipnòtiques espirals d’electrònica àcida. Rasa i curta. Un paio content, el canadenc. Un hippy segle XXI amb sintetitzador i projeccions fabuloses.