Vivian Gornick: "Els homes no ens odien més que nosaltres a ells"

Gornick acaba de publicar a Espanya una nova recopilació d’articles, la majoria escrits en els 70 però de vigència intacta amb l’enganxós títol de ¿Per què alguns homes odien les dones a les seves editorials de sempre, L’Altra Editorial (català) i Sexto Piso (castellà). La qüestió continua flotant en l’ambient cinc dècades després i sobre ella va reflexionar a la Fundación Telefónica, en una xerrada en què va repassar l’evolució del moviment.

"Quan vaig començar la meva carrera treballant en un diari estava començant el moviment feminista. Llavors existia tota una sèrie d’autors nord-americans que es veien com homes que odiaven les dones. Norman Mailer, per exemple. Ell associava la seva necessitat sexual a una cosa que les dones li negaven. Convertien les dones en objectes sexuals, veien les dones només com un mitjà per satisfer aquestes necessitats personals. Quan uns quants milers de dones en van ser conscients, allò va fer sorgir el moviment feminista. I ens vam adonar que, contra de totes les idees de l’amor romàntic, en realitat érem antagonistes", va explicar.

Quan va esclatar el moviment Me Too, Gornick va detectar la mateixa "ira" en milers de dones. "Era el doble de ràbia de la que teníem nosaltres", recorda. "Va ser quan em vaig adonar que no havíem avançat prou. Vam veure el que continuava passant entre homes i dones, els casos d’assetjament sexual. Aquestes relacions tan viciades i instrumentals que existien en l’entorn de treball. A la premsa, a les escoles, en restaurants, a tot arreu. El Me Too va ser una fita i va destapar moltes coses. Però ens mostra també com de llarga i lenta és la lluita, com de difícil és veure’ns d’igual a igual. ¿Per què els homes odien les dones? La veritat és que crec que no ens odien més del que nosaltres els odiem a ells", va reflexionar.

Sobre el backlash o la contraonada reaccionària que ha sorgit en països de tot el món, Gornick confessa estar gairebé acostumada a aquestes alçades de la seva vida. "Fa 30 anys la revista Time ja deia que el feminisme era cosa del passat. The New York Times opinava que les dones no volien anar a treballar i que volien tornar a quedar-se a casa. Però és impossible que el feminisme s’acabi. Les dones no volen quedar-se a casa, això no tornarà a passar. Mai. Així que faig cas omís a tot això. L’era de Donald Trump és un moment. Però el feminisme el sobreviurà".

Llavors, ¿no tem un retrocés del moviment? "No, mai. Al contrari. Hi ha hagut passos endavant i aturades, però mai hem anat cap enrere, no podem. Això seria tornar a tancar la capsa de Pandora. L’activisme feminista és la batalla més llarga que s’ha lliurat mai, la batalla per la igualtat entre homes i dones. Des de la Revolució Francesa no hi ha hagut un canvi tan gran que hagi avançat de manera tan lenta. Però del que no hi ha cap dubte és que ha anat avançant. Mai retrocedirem".

Lectora i crítica literària

Notícies relacionades

El Primavera Sound, llest per alçar el teló amb 311 concerts i 22 escenaris

Relleu generacional en el grup d’oci Costa Este

A més d’activista, Gornick és una gran lectora i crítica literària, com va quedar patent a La situació i la història. L’art de la narrativa personal. Alguns dels millors moments de ¿Per què alguns homes odien les dones? tenen a veure amb els seus àcids comentaris literaris, com la seva visió del sacresant trident format per Norman Mailer, Philip Roth i Saul Bellow, als quals titlla de misògins, antifeministes, "abstrets" i els acusa de tenir una "preocupació infantil per si mateixos". "De les pors dels nord-americans han nascut un munt d’individus llestos però no amb gaire saviesa i, cada vegada més, el fracàs a l’hora de madurar, de dir-nos una cosa valuosa sobre el nostre món", escriu. Reben també de valent Henry Miller, Louis-Ferdinand Céline, Hemingway i fins i tot Joan Didion.

"Hem vist una evolució de la literatura al llarg dels anys i com escriuen els homes avui dia. Hi ha més personatges femenins, molta més realitat que abans. Però hi ha tota una generació d’intel·lectuals nord-americans antecessors que ens han fet aprensives, insegures, i ens hem anat identificant amb tot això", reflexiona. "Hem hagut de lluitar contra això, però tot i així seguim amb aquesta influència. I entre aquests homes, molt pocs canvien. Odiaven el moviment feminista, mai ens van veure com a artistes o com a intel·lectuals. Ara crec que hi ha molts joves que sí que capten el moviment de les dones", conclou.