El Primavera encén un estiu carregat de música

Aquest any el Primavera Sound afronta l’edició amb una bonança inèdita, perquè no havia passat mai que hagués venut tot el paper (abonaments i entrades soltes) en un moment tan aviat com el mes de gener. Aquest festival té un nucli dur de públic estable, però l’ocasional fitxatge d’alguna figura amb un peu en el mainstream és el que pot desencadenar el ple total: va passar el 2023 amb Rosalía i, de nou, aquest any amb aquest triplet de vedets pop: Charli XCX (amb Troye Sivan, un duet únic a Europa), Sabrina Carpenter i Chappell Roan. Tres cantants que el festival va caçar per a aquest any just abans de la seva recent escalada de popularitat i reconeixement.

Sentit de l’oportunitat

La gerència del Primavera remarca la seva vocació d’apostar pels que, diuen, "seran els caps del cartell del futur", apunta a aquest diari un dels seus directors, Alfonso Lanza, que reconeix que el gruix del cartell d’un festival es fa amb el que es té a mà, les gires del moment. "Però hi ha un percentatge petit que marca la diferència i del qual ens enorgullim. Al Primavera Sound no passen coses sinó que fem que passin". En la contractació de Charli XCX, Sabrina Carpenter i Chappell Roan hi ha hagut "un alt percentatge d’oportunitat i un altre diguem-ne d’intuïció, de treballar de valent, de contactes i de tossuderia entesa de la millor manera possible", assenyala Lanza. "Sabíem que, si comptàvem amb dues d’elles, seria més fàcil fer que la tercera que faltés també ens digués que sí, encara que no tingués una gira a la seva agenda". Chappell Roan només oferirà a Europa dos concerts més, i tots dos seran en el londinenc Hyde Park.

El programa de Primavera a la Ciutat començarà a caminar dilluns (a l’Apolo, Paral·lel 62, La Nau, Laut, Enfants i CCCB); dimecres hi haurà el tradicional concert gratuït al Fòrum (amb Llum, Hinds, La Casa Azul i Caribou), i dijous arrencarà el festival en el seu format complet, incloent-hi grups de perfil indie i alternatiu com LCD Soundsystem, Idles, Fontaines DC, Spiritualized i Stereolab. Aquest any no disposarà de l’Auditori del Fòrum per un desajust de les dates amb altres compromisos de la sala (tornarà l’any que ve, assegura el festival), i aquests concerts aterraran a l’Apolo i al Paral·lel 62.

Sense pausa, després del Primavera arribarà el torn del Sónar (12-14 de juny), amb reclams com Nathy Peluso, Skrillex, Arca i Alizzz, i el exuberant programa +D, una oferta de cultura electrònica i digital que tendeix a apartar el festival de les tensions per capturar caps de cartell del paisatge pop. Programa nocturn a Fira Gran Via, mentre que el diürn s’acomiadarà (fins a nou avís) del recinte de Fira Montjuïc (a causa de les obres derivades del centenari de l’Expo de 1929).

El cap de setmana del 20 i 21 de juny, el Fòrum acollirà el Share Festival, amb pop urbà i llatí, i atraccions com Bad Gyal, el nord-americà Eladio Carrión i l’argentina Emilia. I del 26 al 29 també de juny, un gir de 180 graus amb l’aquelarre metal del Rock Fest, a Can Zam (Santa Coloma de Gramenet), gestionant caps de cartell com Slipknot, Lynyrd Skynyrd, Scorpions i Judas Priest.

Al juliol li tocarà el torn al Vida Festival, a Vilanova i la Geltrú (delícies pop amb Richard Hawley, Supergrass i Ca7riel & Paco Amoroso), en coincidència, el dissabte 5, amb el Canet Rock (Figa Flawas, Mushka, The Tyets). Del 9 al 12 serà l’hora del Cruïlla, amb un cartell fidel al seu esperit transversal, que enllaça Gracie Abrams i Alanis Morissette amb la institució punk Sex Pistols (amb Frank Carter a la plaça de Johnny Lydon) i el cantautor crossover Ben Harper. I el 19 i 20, el Reggaeton Beach Festival, amb Bryant Myers, El Alfa, Justin Quiles i altres artistes en un recinte encara per revelar. A aquests noms s’hi ha d’afegir els que recalaran en festivals de cicle, figures com Wilco i The Corrs (Alma Festival), Beth Gibbons i The Human League (Les Nits de Barcelona), així com l’oferta del Grec i la de les cites boutique al litoral com Cap Roig, Porta Ferrada, Sons del Món i Terramar.

Tot aquest panorama festivaler correrà en paral·lel als concerts individuals concentrats a Barcelona, amb un creixement molt visible de dates en grans recintes. Set xous a l’Estadi Olímpic (Guns N’ Roses, Imagine Dragons, Aitana, Lola Índigo, Kendrick Lamar amb SZA, Blackpink i Post Malone), un a l’RCDE Stadium de Cornellà (Robbie Williams) i una dotzena de cites al Palau Sant Jordi (amb doblets de Billie Eilish i Rauw Alejandro, i també noms com Rigoberta Bandini, Fito Páez, Jennifer López i Santana).

Hi ha un auge dels macroconcerts a escala internacional i s’han alçat veus d’alarma als festivals, ja que artistes que fins ara estaven dins del seu radar es desmarquen per protagonitzar els seus propis xous. Tenim exemples com Kendrick Lamar, que va actuar fa dos anys al Primavera i aquest any salta a l’Estadi; o encara més aparatós, Bad Bunny, que va passar pel Reggaeton Beach Festival (2018) i el Sónar (2019) i que omplirà deu estadis a Madrid i dos a Barcelona el 2026. Una jugada que dona a l’artista el control total de la venda d’entrades i altres atractius, com desplegar tota la seva producció escènica (als festivals hi sol estar més limitada) i vendre in situ les seves gammes completes de marxandatge, que és una font d’ingressos en alça.

Nous públics

Notícies relacionades

Del carro amb vi a granel a vendre ampolles a tothom

Cyrus sona a tot i a res

Al sector s’hi entreveu una crisi de caps de cartell dels festivals. El Primavera Sound, que aquest any ho han sabut surfejar, hi respon apuntant que mostres com la seva continuen sent atractives per als artistes, perquè "els proporcionen l’oportunitat de presentar-se davant una audiència àmplia i diversa, incloent-hi nous públics que potser no arribarien a tenir en les seves gires individuals", assenyala Alfonso Lanza. "També els permet minimitzar riscos econòmics a l’actuar en territoris que no han visitat tant". El cartell d’un festival va més enllà d’un concert, afegeix, i és "la fotografia d’un moment concret en la indústria musical".

Caldrà veure cap a on evoluciona tot això, i en quina mesura macrofestivals i macroconcerts són compatibles en un lloc del món, Barcelona, on "en un parell de mesos es concentra una de les programacions musicals més grans i ambicioses del món", fa notar Jordi Herreruela, creador i director del Cruïlla. "Perquè les grans ciutats solen tenir un festival important, i aquí n’hi ha uns quants. Esdeveniments pels quals no hem hagut de pagar ni pugnar, sinó que han sortit de la ciutat, i tenir-los de sèrie potser ha fet que no els valorem prou".